Experts alerten del perill de banalitzar els crits masclistes al col·legi major de Madrid

El cas dels càntics masclistes dels alumnes del col·legi Elías Ahuja de Madrid ha provocat reaccions a tots els nivells de la societat espanyola. La que més ha sorprès ha estat la reacció de les seves destinatàries. Algunes alumnes del col·legi Santa Mónica han tret ferro als càntics masclistes davant dels mitjans de comunicació.

Diuen que s'emmarca dins d'una "tradició" entre els dos col·legis majors i que "no s'ha de crucificar ningú". També asseguren que "hi ha un perdó per part d'ells i no fa falta anar més enllà".

El negacionisme sobre el masclisme

Davant l'argument de la "tradició" i el "ritual", els experts subratllen que precisament el negacionisme sobre la violència masclista ha crescut entre els nois entre 15 i 29 anys. 

Per a Laia Serra, advocada especialista en violències masclistes, "elles ho consideren un ritual identitari, que els marca uns estatus i uns rols. A vegades és complicat identificar les violències. Però amb independència de la valoració subjectiva de les noies, això és el que és".

Mentre representants del govern espanyol han aprofitat el cas per defensar la necessitat de polítiques d'igualtat, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha evitat condemnar els fets i ha exigit "que no es polititzin". 

Segons Jordina Arnau, periodista especialista en drets humans, el cas del col·legi major de Madrid constata "la banalització i la normalització del discurs que la violència masclista és un invent ideològic".

"Això no surt del no res. A darrere hi ha discursos polítics, com el de Vox, que diuen que la violència no té gènere o que s'ha de cenyir a la violència intrafamiliar."

El problema de la impunitat

Justament, la polèmica del col·legi major de Madrid ha coincidit amb l'entrada amb vigor de la llei de "només sí és sí". Qualsevol expressió o vexació sexista a les dones es tipifica com a delicte al codi penal, i casos com els dels càntics masclistes es podrien considerar un tipus de violència sexual.

Ara bé, el professor de Psicologia de la UOC José Ramón Ubieto alerta que el context social dels alumnes implicats -majoritàriament de classe benestant- té importància:

"Difonen i perpetuen el discurs masclista amb impunitat. I les noies implicades també responen des del privilegi, ja que comparteixen la classe, són l'elit del futur. És un ritual de flirteig masclista. El més preocupant és la capacitat d'influència que tenen com a classe dirigent, en la política, en la judicatura, en l'empresariat."

Es dona el cas que un dels antics alumnes del col·legi major és l'exlíder del PP Pablo Casado. Segons va publicar el diari La Marea, quan era resident va escriure un article on intentava explicar com eren i es definien els alumnes i, entre altres coses, la seva relació amb les dones: "Quan entra a formar part del ramat, li comencen a néixer instints de voraç carnívor cap a tota mena de femelles en etapa fèrtil", va relatar.

"Si expulsen els alumnes implicats, poden anar a un altre lloc.  Això pot influir molts ciutadans i donar un sentit de legitimitat als discursos masclistes", afirma Ubieto.  

L'advocada Laia Serra indica que, més enllà de la sanció concreta, cal identificar correctament des de quina perspectiva es pot fer front a la violència masclista. I subratlla el paper de les institucions educatives, ara que la llei de "només sí és sí" incorpora l'educació sexual en totes les etapes escolars.  

La Fiscalia ha obert diligències pels càntics masclistes i ha requerit informació a la policia a instàncies d'una denúncia de Moviment contra la Intolerància. 

Fonts de la Fiscalia asseguren que investiguen si s'ha comès un delicte relatiu a l'exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques.