Experts en addiccions critiquen que es parli de "joc responsable" a la fira del joc a Barcelona

Barcelona acull, des d'aquest dilluns i fins al 22 de gener, l'ICE, la fira del joc, els casinos i les apostes més gran del món. El Congrés ICE assegura que té un compromís amb el "joc responsable", però els experts en addiccions discrepen en la interpretació d'aquest concepte.

La cap del servei de psicologia clínica de l'Hospital de Bellvitge, Susana Jiménez, considera que el concepte "joc responsable" no hauria d'existir, ja que de la manera com s'entén actualment es posa l'èmfasi en la persona en comptes de posar-lo en el producte i l'ecosistema.  

Francesc Pereandreu, president de l'Associació Catalana d'Addiccions Socials (ACENCAS) participa en el Congrés ICE. Concretament, té un estand al pavelló de joc sostenible i responsable. Assegura que hi són presents perquè és una fira dedicada als professionals del sector i que si el públic general hi tingués accés no hi participarien. Pereandreu entén per "joc responsable" la regulació i les mesures que aplica l'administració per minimitzar-ne els efectes nocius.

Homes cada cop més joves i amb estudis secundaris

L'any passat, l'Hospital de Bellvitge va atendre 245 casos nous d'addicció al joc. El 58% van ser relacionats amb el joc presencial, el 26% amb el virtual i el 16% amb el mixt.  

El 88% de les persones ateses van ser homes i la majoria tenien estudis secundaris. El 56% dels pacients eren solters, cosa que s'explica perquè cada vegada els pacients són més joves, i el 62% eren actius laboralment. De mitjana, acumulaven un deute de 18.000 euros.  

Susana Jiménez apunta algunes diferències entre les persones joves i grans pel que fa a les addiccions. Els joves acostumen a enganxar-se als jocs en línia i solen tenir una evolució del trastorn molt ràpida. Això vol dir que en un any ja tenen tots els símptomes. Són més impulsius i acumulen deutes importants, en alguns casos associats a conductes delictives.

Les persones més grans, en canvi, són menys impulsives i sovint utilitzen el joc com a mecanisme de regulació emocional, per fugir de l'estrès, l'ansietat i la depressió.  

Francesc Pereandreu també ha observat aquest canvi. Si fa 30 anys, a ACENCAS atenien sobretot homes de 45 a 65 anys i ara n'atenen més de 25 a 35 anys. Són persones que busquen la immediatesa en els jocs virtuals i el perill és que hi poden jugar durant les 24 hores del dia.  

La regulació del joc, l'assignatura pendent

El govern de la Generalitat anterior estava clarament en contra del joc. L'exconseller de Salut, Manel Balcells, va arribar a proposar una llei d'addicions. L'executiu actual assegura que la té sobre la taula, però de moment no l'ha impulsat.  

Susana Jiménez considera que la regulació té molt marge per millorar. Proposa reforçar els controls d'edat en els jocs virtuals, implementar mesures de control de despesa de diners i fer més campanyes de prevenció destinades a persones de risc, com ara joves, persones amb patologies físiques i psíquiques, persones grans i amb pocs recursos. Francesc Pereandreu considera que la solució no depèn de prohibir el joc, sinó per invertir en polítiques d'Educació.