Expulsats per burofax per fer-hi pisos turístics: "Als 65 anys, em mereixia una trucada"

Al carrer Bonaplata, 20, del barri barceloní de Sarrià, hi ha un immoble centenari amb sis pisos. La façana la van rehabilitar fa pocs anys i els veïns expliquen que va ser aleshores que el propietari de tot el bloc els va renovar els actuals contractes de lloguer.

Al primer pis hi viu la Vicenta. Té 101 anys i un estat de salut envejable. Puja i baixa les escales, fins i tot carregada amb la compra. Té les claus de la resta de veïns per si mai algú se les deixa... Tots diuen que és l'ànima de l'escala. Fins i tot fa broma amb la seva edat.

"Jo vaig néixer aquí... ara faré dos anys!"

Els veïns li recorden que en farà 102. Ella riu sorneguera.

Al març va passar una cosa que ningú no s'esperava. Tots els veïns, tret de la Vicenta, van rebre un burofax en el qual la propietat comunicava que no se'ls renovava el lloguer i que havien de marxar. Com que tots havien signat al mateix temps els contractes, a tots se'ls acaba al juny, que és quan hauran de tornar les claus.

Asseguren que tenien una relació cordial amb el propietari i no entenien què estava passant. Al final unes veïnes van descobrir que tots els pisos tenen llicència turística.

TV3 s'ha posat en contacte amb el propietari per saber des de quan té les llicències, perquè actualment no se'n concedeixen de noves. Tot i que no hi ha hagut resposta, l'Ajuntament ha confirmat que les 6 llicències es van tramitar el 2014.

Els veïns diuen que el moment més dur va ser quan l'hi van explicar a la Vicenta, segons explica una de les afectades, la Laura Conesa:

"L'hi vam anar a dir a la Vicenta, i és clar, va ser un xoc, perquè ella no s'ho esperava, i li vam dir: 'Tu no te'n vas'".

A la Vicenta no la poden fer fora perquè té renda antiga, però el seu pis ja té llicència turística com la resta.

En Francesc fa 30 anys que viu aquí. És catedràtic i estava a punt de jubilar-se. Ha decidit continuar treballant per comprar-se un pis i està pendent que li donin una hipoteca. Se sent maltractat i a la seva edat no vol anar de lloguer per por que el tornin a fer fora:

"Jo crec que em mereixia, i més als meus 65 anys, almenys una trucada. Conforme de llei, això no ho nego, però maltractat cívicament. Com a ciutadà, em considero maltractat."

L'Elena fa més de cinquanta anys que hi viu, abans amb els seus pares i ara amb el marit i un dels dos fills. La situació els ha empès a buscar un pis de lloguer a Nou Barris, on tenen un petit negoci. I quan es jubilin marxaran a viure a Puigcerdà:

"Jo vaig venir aquí amb 8 anys, en tinc 62... Tota la vida. Aquí al barri era un poble. A Sarrià tots ens coneixíem i ara ja... i si ara ve un pis turístic, encara més. Davant dels calers, és el que hi ha, suposo jo."

En canvi, la Laura ja està jubilada. Tenia clar que amb el sou que li ha quedat no podria continuar vivint a Barcelona si li augmentaven el lloguer. Però no es pensava pas que la cosa anés així i que la fessin fora d'aquesta manera.

Pensa en els avatars de la vida: el seu pare va morir fa poc i ara anirà a viure al pis familiar de Vilafranca amb una tieta malalta d'Alzheimer. Tot un canvi per a ella, que no voldria marxar de Barcelona després de tants anys i on té tants amics.

Tots pateixen per la Vicenta, que quedarà sola mentre facin les obres i després, quan arribin els turistes.

"Em tancaré a casa i no obriré a ningú."

Diu que ha agafat por. Amb la seva neboda, la Rosa --que la visita sovint-- recorden pares, avis i els que han viscut a l'escala mentre miren els rebuts de més d'un segle que la Vicenta guarda com si fossin un tresor.

"Sort en tinc d'haver-los guardat, això demostra el temps que fa que hi visc, n'hi ha fins i tot del 1919, quan jo encara no havia nascut i el propietari li demanava al meu pare que pagués 2 pessetes més."

La Vicenta es resigna al canvi que farà la seva vida, però sap que els trobarà a faltar:

"Això és el que em sap més greu de tot, més que veïns, som molt amics. Però el món és així, ha canviat, però en mal. Per a mi, el món està canviant malament."

Ella es quedarà i la resta hauran de refer les seves vides en altres indrets, però marxaran a desgrat i amb recança. Tenen la certesa que, enmig de pisos turístics, l'ambient de l'escala no serà el millor per a la Vicenta.