Extraescolars gratis fins a 4t de primària, una clau de l'èxit del sistema educatiu portuguès
Gràcies en part a les activitats educatives gratuïtes després de l'escola, Portugal ha aconseguit passar d'una taxa de l'abandonament escolar del 50% al 6% actual
Portugal ha aconseguit revertir la taxa d'abandonament escolar del 50% al 6%, en 20 anys. La principal clau de l'èxit es troba una política continuada durant anys que, tot i les modificacions, parteix de la mateixa espina dorsal, una llei d'educació vigent des del 1986 amb un ampli consens polític i social.
Una de les polítiques educatives estrella per revertir aquestes xifres i retallar desigualtats és el programa "Escola a temps complet" que ofereix activitats de lleure gratuïtes a tots els infants de primer a quart de primària.
Retallar desigualtats
El Ministeri d'Educació portuguès subvenciona les activitats extraescolars, que gestionen i organitzen els ajuntaments amb les associacions de famílies, les empreses de lleure i les mateixes escoles.
Totes les escoles han d'oferir gratuïtament activitats de lleure educatiu per als alumnes de 6 a 10 anys. Per a les famílies és opcional, decideixen si els seus fills hi participen o no. Majoritàriament, el 85% de l'alumnat del país, hi participa.
L'accés universal a les activitats extraescolars ha suposat un salt de gegant per retallar desigualtats.
L'exemple de Loures
Els divendres a la tarda, a l'escola Maria Keil de Loures, prop de Lisboa, un munt de nens i nenes participen en activitats esportives i musicals. Aquest és un centre de complexitat, situat en un barri vulnerable, on la majoria d'infants no podrien accedir a les Activitats d'Enriquiment Curricular, tal com s'anomenen.
La Nyah Djassi té 9 anys, és alumna de quart de primària, i somia poder tocar en una orquestra algun dia: "M'agrada tocar el violí perquè em sento bé, té notes i cançons boniques."
En Rui Fialho, president de l'AFA de l'escola, explica que de les AEC n'han sortit grans professionals i que són, sens dubte, un element clau per l'equitat. "Per exemple a l'escola de Catujal van tenir els subcampions de bàsquet i campions d'atletisme" explica.
I afegeix: "els actuals professors de música són antics alumnes de les escoles que van anar a les Activitats d'Enriquiment Curricular. Em podria passar una hora enumerant casos d'èxit que, gràcies a això, han pogut evolucionar." Segons Fialho, amb les AEC no distingeixen entre situacions socials: "Tothom té les mateixes oportunitats".
Participar-hi suma cinc hores setmanals d'activitats educatives a l'alumnat, unes activitats que es poden allargar fins a les sis de la tarda.
A partir de cinquè i fins a novè de primària -a Portugal l'educació primària acaba als 15 anys- els alumnes poden continuar formant-se, per exemple, al conservatori. Rui Fialho explica que està tot coordinat perquè puguin continuar la formació fora de l'escola.
Més competències educatives pels ajuntaments
Fa uns 15 anys es va fer un salt molt important en el traspàs de competències educatives als municipis. Els ajuntaments es van implicar molt a l'escola i una de les mesures de participació directa van ser les AEC.
"Avui dia, els ajuntaments tenen responsabilitat pràcticament en tot, excepte en les opcions pedagògiques i en la tria del professorat" explica Ricardo Leâo, alcalde del municipi de Loures.
Amb això, diu, hi guanyen els infants i les escoles, perquè "els ajuntaments tenen més rapidesa en la resolució dels problemes". En el cas de les Activitats d'Enriquiment Curricular, pràcticament el 100% de la despesa la cobreix el ministeri, tot i que admet que l'ajuntament també hi acaba posant recursos, i per això reclama més ajuda de l'Estat.
El menjador, subvencionat per a tothom
A Loures, l'Estat aporta un milió d'euros l'any perquè els 7.500 nens i nenes d'entre 6 i 10 anys hi puguin participar. L'Ajuntament trasllada els diners a les associacions de famílies perquè puguin contractar els monitors.
Juntes, les AFA i les escoles, dissenyen les activitats. En altres municipis se n'encarreguen les empreses de lleure. Les activitats poden ser molt diferents entre municipis, però en aquesta localitat hi fan, majoritàriament, esport, música i anglès.
Un dels valors afegits és que el menjador escolar està subvencionat per a tothom. La meitat d'alumnes de Loures té una beca que cobreix tot el servei. La resta, paga en funció de la renda, tot i que, qui més paga, no arriba a l'euro i mig per àpat.
Cascais, "la ciutat jugable"
Un altre municipi prop de Lisboa, Cascais, fa sis anys que va decidir replantejar les Activitats d'Enriquiment Curricular que oferia. "Vam detectar la necessitat fonamental que els infants juguessin més" apunta el regidor d'Educació de l'Ajuntament de Cascais, Federico Pinho de Almeida.
"No només joc lliure, sinó també un joc orientat amb uns determinats objectius" afegeix. Des de llavors, Cascais es coneix com "la ciutat jugable" i als monitors de lleure se'ls anomena "brincadores"; de "brincar", que en portuguès vol dir "jugar".
A l'hora d'extraescolars, el pati de l'escola Lombos, es converteix en un formigueig de nens i nenes fent moltes activitats diferents: n'hi ha que toquen l'ukelele, mentre d'altres juguen a tenis, fan joc lliure a la zona dels gronxadors, o bé cuiden l'hort, les gallines i els conills del corral.
"Jugar té components físics, artístics, de contacte amb la natura, amb els animals..." explica el regidor. "Tenir gallines i tortugues fa que tinguin la responsabilitat de cuidar els animals; aprenen practicant, i no només són més feliços, sinó que també creixen amb tots aquests valors i principis".
"Cada vegada més s'aprèn fora de l'aula, perquè, al cap i a la fi, al carrer tenim tot allò que ens desperta la imaginació" explica Ana Baldaque, "brincadora" a l'escola Lombos. Per a ella, ser "brincadora" "és una professió de somni perquè juguem cada dia amb els infants a través de l'art, la música o la natura".
Extraescolars també per als més grans
Arran de l'èxit de les Activitats d'Enriquiment Curricular, l'Ajuntament de Cascais ha ampliat el programa també per l'alumnat de 5è i 6è de primària. En aquest cas les finança l'ajuntament amb una petita aportació per part de les famílies.
Federico Pinho de Almeida assegura que en aquestes edats continuen amb les activitats de vincle amb la natura: "Tenim escoles de segon cicle on hi ha burros, cabres... és un mini zoològic".
En aquestes escoles, on hi ha els alumnes de cinquè i sisè de primària, impulsen sobretot tallers artístics i de treballs manuals. A l'escola Frei Gonçalo de Azevedo, els nens i nenes d'entre 10 i 12 anys fan peces d'escacs amb fusta, juguen al futbolí o fan ganxet. Aquestes activitats també busquen allunyar els infants de pantalles i d'ordinadors.
"Dissenyar i fer treballs manuals amb paper és el que més m'agrada" comenta la Leonor Gonçalves, de 10 anys i alumna de cinquè. L'Antónia Riveiro, d'11 anys i alumna de sisè, prefereix quedar-se a l'escola en comptes d'anar a casa: "a casa faria els deures i jugaria amb el mòbil i la Play Station".
