Extreballadors d'Unipost diuen que no van repartir ni cobrar targetes censals de l'1-O

Diversos extreballadors de l'empresa Unipost han explicat en el judici del procés que no sabien que van treballar en encàrrecs relacionats amb el referèndum.

De fet, els testimonis han explicat que no van saber que les més de 40.000 cartes confiscades a la seu de Terrassa eren notificacions dels membres de les meses electorals de l'1-O fins que el jutge va obrir un dels sobres, el 19 de setembre.

A més, han explicat que l'encàrrec estava retingut perquè havia arribat sense albarà d'entrega i, sense aquesta documentació, no es podia repartir ni facturar.

D'aquesta manera, desmunten la tesi de les acuacions de malversació de fons públics. La Guàrdia Civil manté que van fer treballs de repartiment correspondència del referèndum per encarrec de la Generalitat per valor de prop d'un milió d'euros.
 

L'exresponsable de repartiment d'Unipost Francisco Juan Fuentes, al Suprem 

Francisco Juan Fuentes, que era responsable de repartiment d'Unipost, ha relatat que només sabien que les cartes eren de la Generalitat, perquè portaven el logotip, i que la majoria no anaven certificades: 

"Els transportistes no van dur albarà. No sabíem a quin departament ho havíem de facturar, i els enviaments van quedar retinguts. (...) No ens van entregar res, ni document d'entrega, ni albarà, ni un trist paper de qui ho portava." 

"Per mi eren cartes ordinàries. En un percentatge majoritari no duien justificant d'entrega. (...) Després he sabut que només 2.000 anaven amb justificant."

Un lliurament poc habitual

Fuentes ha admès que l'entrega de l'enviament no va ser l'habitual. Ell mateix va rebre els tres palets un dissabte, enmig del carrer i per part de dos transportistes que anaven en una furgoneta blanca. Ho va fer com a "favor" a la Generalitat, que era un client amb el qual tenien un acord marc important, i per les circumstàncies d'Unipost, que estava en concurs de creditors.

Davant la sorpresa de la fiscal Consuelo Madrigal sobre el fet que acceptessin l'enviament sense l'albarà, l'extreballador ha comentat que el van acceptar perquè era d'un client habitual: 

"Quan va d'un proveïdor nostre i no porta l'albarà, no fem que es torni a endur l'enviament." 

A més, Fuentes ha explicat que el seu cap li havia ordenat que deixés l'enviament retingut fins que ell ho autoritzés: 

"Vam retenir l'encàrrec perquè no hi havia albarà d'entrega, però igualment  el meu cap em va dir que no féssim l'enviament fins que ell ho autoritzés."

Segons ha explicat, ell mateix va decidir que els palets amb els sobres es traslladessin a Terrassa perquè era on hi havia espai i per evitar els "comentaris inapropiats" que havia sentit, fins i tot amb alguna "petita discussió" entre treballadors, a la seu central: 

"Hi havia comentaris que no em semblaven apropiats. Per les circumstàncies d'Unipost, pels comentaris de la premsa, que deien que la Generalitat volia fer una remesa important d'enviaments del referèndum... Quan la gent entrava hi havia tota mena de comentaris. I per evitar fins i tot petites discussions com la que hi va haver entre treballadors, ho vaig fer dur a Terrassa perquè era la que tenia més espai al magatzem." 

I ha manifestat que l'única informació que va tenir de l'enviament va ser a través d'"un tal Toni", del qual no ha pogut donar més detalls, només que li va telefonar dues o tres vegades i que li va indicar on es faria la recollida del material. La Fiscalia creu que podria ser Antoni Molons, llavors secretari general de Difusió de la Generalitat, investigat en la causa del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona.
 

L'extreballador d'Unipost Albert Planas, declarant al Suprem 

Albert Planas, que era cap de Producció d'Unipost a Catalunya i les Balears, ha coincidit a dir que les cartes estaven aturades a la seu de Terrassa perquè el client no havia donat les instruccions d'entrega: 

"Estaven com cartes ordinàries a l'espera de tenir les instruccions del client."

"No es factura res sense ordre de treball ni albarà. I com que estava retingut, no es podia repartir ni facturar." 

Antonio Manuel Santos declara com a testimoni en el judici al Suprem

En la sessió d'aquest dillun també ha declarat Antonio Manuel Santos, que coordinava els repartiments a les oficines de Barcelona i Badalona. Aquest testimoni ha explicat que el seu cap l'havia avisat que arribarien uns certificats de la Generalitat als quals havia de donar prioritat, però ha afegit que mai no van arribar a la seva oficina. 

A preguntes de les defenses, els tres testimonis han explicat que la Guàrdia Civil va escorcollar les instal·lacions d'Unipost sense ordre judicial.

En la mateixa sessió, s'ha acollit al dret a no declarar el testimoni David Palanques, responsable de projectes del CTTI, el centre de telecomunicacions de la Generalitat, investigat en la causa del jutjat número 13.