Exxon va amagar l'impacte dels combustibles fòssils en el clima, tot i saber-ho des dels 70
Un recent estudi publicat a Science conclou que els científics de la petroliera van modelar l'escalfament global amb precisió, tot i que l'empresa negués en públic l'impacte mediambiental
El 7 de juliol de 1977, una nota interna al president dels Estats Units Jimmy Carter tenia un títol inequívoc: "Emissions de CO2 fòssil i la possibilitat d'un canvi climàtic catastròfic."
L'hi remetia Frank Press, director de l'Oficina de Política Científica i Tecnològica, basant-se en una evidència: la combustió de combustibles fòssils havia augmentat a un ritme exponencial en els últims cent anys i, com a conseqüència, posava sobre la taula l'efecte hivernacle.
Però no només les autoritats nord-americanes estaven al cas de la repercussió a mitjà termini d'algunes activitats industrials i d'extracció i venda de combustibles fòssils.
Ara, un article a la revista Science confirma el que ja avançaven alguns mitjans dels Estats Units el 2015: el gegant petrolier Exxon va predir la crisi climàtica amb estudis iniciats al mateix any 1977.
Científics de la companyia van estar elaborant projeccions climàtiques entre aquest any i el 2003. La majoria van pronosticar amb exactitud un escalfament coherent amb les observacions posteriors.
Un grup d'investigadors de la Universitat Harvard, en col·laboració amb l'Institut Potsdam per a la Recerca sobre l'Impacte del Canvi Climàtic d'Alemanya, avaluen, per primera vegada, 32 documents interns i 72 publicacions científiques firmades per científics d'ExxonMobil entre el 1982 i el 2014.
Prediccions molt precises
Malgrat les proves fefaents de la repercussió en el clima, els investigadors assenyalen que les declaracions públiques de l'empresa contradeien les seves pròpies dades científiques.
Segons Naomi Oreskes, coautora de l'estudi que publica Science i professora de la Harvard, el seu treball suposa "la primera avaluació quantitativa i sistemàtica de les projeccions climàtiques de la indústria dels combustibles fòssils".
Fruit de l'anàlisi, sentencia:
"Els científics d'Exxon van modelar i predir l'escalfament global amb una habilitat i precisió impressionants."
De fet, ressalta: "Les projeccions van ser consistents i tan encertades com els models acadèmics i governamentals independents. En alguns casos, fins i tot eren millors." Una altra cosa és que, en públic, la companyia negués durant dècades "aquesta mateixa ciència climàtica".
De la mateixa manera, al seu dia, l'exsenador i governador de Geòrgia i 39è president dels Estats Units, Jimmy Carter, va acabar cedint a la pressió del curt termini polític i, tot i mostrar-se receptiu als afers climàtics, no va legislar per frenar-ne l'impacte.
Negació interessada
L'estudi certifica que els científics d'ExxonMobil van diagnosticar la crisi climàtica de manera primerenca, amb tècniques científiques de qualitat que els van permetre extreure les mateixes conclusions que altres investigadors i acadèmics.
Els mateixos autors del treball asseguren que "les manifestacions públiques posteriors de l'empresa van contradir tant el consens científic general com les seves mateixes dades", diu Oreskes.
I afegeix que creuen que aquest fet "descarta de manera concloent qualsevol afirmació que fes ExxonMobil sobre una interpretació diferent de les dades que els científics convencionals".
L'any 2019, l'estat de Nova York va portar a judici la gran petroliera acusada de frau en informar els accionistes sobre l'impacte de l'activitat de l'empresa en el canvi climàtic.
La demanda no va prosperar perquè el jutge va considerar que la Fiscalia no havia presentat proves irrefutables que demostressin que Exxon hagués violat la legislació.
Malgrat tot, diverses ciutats, comtats i estats nord-americans han demandat empreses de combustibles fòssils per ocultar tot el que sabien sobre les conseqüències dels seus productes per al clima.
Naomi Oreskes concreta, en aquest mateix sentit, que ExxonMobil "no només estava assabentada de l'escalfament global" des de fa més de quaranta anys, "sinó que en sabia tant com els altres científics, les conclusions dels quals desacreditava".
Ocultació generalitzada en altres sectors industrials
Des de la Universitat Harvard, a més, incideixen que la petroliera "no és l'única que ha intentat desinformar o ocultar informació per minimitzar l'amenaça del canvi climàtic".
"Tenim evidències que totes les companyies de combustibles fòssils --segueix Oreskes-- eren conscients de l'amenaça del canvi climàtic disruptiu dels gasos d'efecte d'hivernacle produïts per l'ús normal dels seus productes des de la dècada dels setanta i fins i tot seixanta.″
L'acadèmica denuncia l'ocultació, durant dècades, del canvi climàtic amb la connivència de científics i assessors d'alt nivell per amagar la veritat. Estirant aquest mateix fil, Oreskes conclou:
"També tenim evidències que, en altres sectors relacionats amb els combustibles fòssils com els fabricants d'automòbils, eren conscients del problema (del canvi climàtic) ja en la dècada dels seixanta."
També se sap que moltes empreses van finançar, durant els setanta i els vuitanta, recerques sobre canvi climàtic en universitats capdavanteres en la matèria, com la Colúmbia.
