F. Lupiáñez: "Internet està canviant la percepció que tenim del metge" (I)
E-salut, telemedicina, carpeta clínica compartida, historial virtual electrònic o m-salut són termes que deriven de l'aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació en el terreny de la salut. L'investigador de l'IN3 i professor de la UOC Francisco Lupiáñez-Villanueva acaba de publicar el llibre "Salut i societat xarxa", que mostra, amb exemples, com internet ens està canviant la manera d'entendre la nostra salut.
Ara es parla molt de l'e-salut. Què vol dir?
És l'aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) als sistemes de salut, és a dir, als hospitals, centres d'atenció primària, professionals, pacients, legislació, etc. Potser hauríem de treure-li la "e" al terme.
Per què?
Perquè estem parlat de salut i aquesta sempre ha estat relacionada amb la tecnologia. Ara més: la informació que trobem a internet ens ajuda a entendre què ens passa i això té un reflex a la societat. Jo no tinc la mateixa percepció del metge de capaçalera que la meva àvia: ella el veu com un déu i jo com un treballador més.
El mes passat es va celebrar a Barcelona el Mobile World Congress i allà parlaven de la m-salut. Un altre terme?
És tot el mateix: prestar serveis de salut a través del mòbil. S'estan produint canvis a la societat i es poden apreciar en l'increment de l'ús de la tecnologia per part de la gent. Els pacients d'ara no són els mateixos de fa 30 anys, ens preocupem més per la nostra salut.
Fa deu anys ja es parlava de la telemedicina a escala teòrica. Ara ja és una realitat?
Sí. És una branca de l'e-salut. La visita a distància, l'enviament de proves d'un hospital a un centre d'assistència primària o a un especialista per fer la diagnosis ja són més habituals.
Pot posar exemples concrets?
L'Institut Català de la Salut (ICS) amb l'e-CAP ja tenen una història clínica informatitzada. El següent pas és aconseguir l'historial clínic compartit entre hospitals. I després la Carpeta Personal de Salut, perquè com a pacient, puguis consultar les teves dades mèdiques quan les necessitis.
Això seria ideal. Però parlem d'un futur encara llunyà, oi?
No tan llunyà. Mira, les ONG també estan fent avenços en el terreny de la telemedicina. STOP SIDA ha fet un web anomenat Navega Seguro perquè els homosexuals puguin fer contactes entre ells i disposin d'un assessor de salut a qui poder preguntar-li dubtes. L'Institut Català de la Salut ha obert el web Sexe i joves, que va en la mateixa línia. Es van adonar que una campanya de prevenció dirigida als joves ja no es pot fer per la tele, sinó per internet. I l'Hospital Clínic té l'Hospital VIHrtual, un espai virtual per als afectats amb el VIH, de manera que no hagin d'assistir presencialment i puguin fer consultes per la xarxa. També tenen un quiròfan en 3D i transmeten
Tot això està molt bé, però com a pacient, encara no puc enviar un correu-e al meu metge.
Aquest és el problema. Internet forma part o de l'àmbit organitzatiu, la informació queda a l'hospital i es mou entre els professionals; o de l'àmbit dels pacients que s'organitzen per intercanviar informació a través de comunitats virtuals. Però internet no és present en la relació metge-pacient com un ús comú.
Per què? La tecnologia ho permet
Sí, però és un problema més complex. Primer el metge hauria de tenir una adreça de correu-e públic, després l'haurien de valorar la tasca feta a través d'internet amb els pacients, establir uns protocols sobre el què es pot dir i què no es pot dir de manera virtual. I aquí es barregen temes legals i de privacitat que s'han de regular, etc.
O sigui, que són els centres de salut els que no s'han posat les piles
Perquè encara no és una urgència. La demanda més gran de serveis de salut ve de la gent gran, que no són els més internautes. Però quan nosaltres, d'aquí a uns anys, tinguem aquesta demanda de servei sanitari alta reclamarem l'e-salut.
A finals de l'any passat es va posar en marxa la recepta electrònica. Com està funcionant?
Les proves pilot estan donant bons resultats. S'està comprovant que hi ha un major control dels medicaments i un estalvi en la despesa farmacèutica.
I això?
Com que està més sistematitzat, les receptes no es repeteixen i es controlen més. De vegades, el metge de capçalera recomana un medicament que és incompatible amb el que ha receptat l'especialista perquè entre ells no es comuniquen. Llavors el sistema ho detecta, alerta el farmacèutic i un dels dos medicaments no es ven.
(Continua llegint la 2ª part. "En el seu llibre parla dels e-pacients. Som molts a Catalunya?...)
És l'aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) als sistemes de salut, és a dir, als hospitals, centres d'atenció primària, professionals, pacients, legislació, etc. Potser hauríem de treure-li la "e" al terme.
Per què?
Perquè estem parlat de salut i aquesta sempre ha estat relacionada amb la tecnologia. Ara més: la informació que trobem a internet ens ajuda a entendre què ens passa i això té un reflex a la societat. Jo no tinc la mateixa percepció del metge de capaçalera que la meva àvia: ella el veu com un déu i jo com un treballador més.
El mes passat es va celebrar a Barcelona el Mobile World Congress i allà parlaven de la m-salut. Un altre terme?
És tot el mateix: prestar serveis de salut a través del mòbil. S'estan produint canvis a la societat i es poden apreciar en l'increment de l'ús de la tecnologia per part de la gent. Els pacients d'ara no són els mateixos de fa 30 anys, ens preocupem més per la nostra salut.
Fa deu anys ja es parlava de la telemedicina a escala teòrica. Ara ja és una realitat?
Sí. És una branca de l'e-salut. La visita a distància, l'enviament de proves d'un hospital a un centre d'assistència primària o a un especialista per fer la diagnosis ja són més habituals.
Pot posar exemples concrets?
L'Institut Català de la Salut (ICS) amb l'e-CAP ja tenen una història clínica informatitzada. El següent pas és aconseguir l'historial clínic compartit entre hospitals. I després la Carpeta Personal de Salut, perquè com a pacient, puguis consultar les teves dades mèdiques quan les necessitis.
Això seria ideal. Però parlem d'un futur encara llunyà, oi?
No tan llunyà. Mira, les ONG també estan fent avenços en el terreny de la telemedicina. STOP SIDA ha fet un web anomenat Navega Seguro perquè els homosexuals puguin fer contactes entre ells i disposin d'un assessor de salut a qui poder preguntar-li dubtes. L'Institut Català de la Salut ha obert el web Sexe i joves, que va en la mateixa línia. Es van adonar que una campanya de prevenció dirigida als joves ja no es pot fer per la tele, sinó per internet. I l'Hospital Clínic té l'Hospital VIHrtual, un espai virtual per als afectats amb el VIH, de manera que no hagin d'assistir presencialment i puguin fer consultes per la xarxa. També tenen un quiròfan en 3D i transmeten
Tot això està molt bé, però com a pacient, encara no puc enviar un correu-e al meu metge.
Aquest és el problema. Internet forma part o de l'àmbit organitzatiu, la informació queda a l'hospital i es mou entre els professionals; o de l'àmbit dels pacients que s'organitzen per intercanviar informació a través de comunitats virtuals. Però internet no és present en la relació metge-pacient com un ús comú.
Per què? La tecnologia ho permet
Sí, però és un problema més complex. Primer el metge hauria de tenir una adreça de correu-e públic, després l'haurien de valorar la tasca feta a través d'internet amb els pacients, establir uns protocols sobre el què es pot dir i què no es pot dir de manera virtual. I aquí es barregen temes legals i de privacitat que s'han de regular, etc.
O sigui, que són els centres de salut els que no s'han posat les piles
Perquè encara no és una urgència. La demanda més gran de serveis de salut ve de la gent gran, que no són els més internautes. Però quan nosaltres, d'aquí a uns anys, tinguem aquesta demanda de servei sanitari alta reclamarem l'e-salut.
A finals de l'any passat es va posar en marxa la recepta electrònica. Com està funcionant?
Les proves pilot estan donant bons resultats. S'està comprovant que hi ha un major control dels medicaments i un estalvi en la despesa farmacèutica.
I això?
Com que està més sistematitzat, les receptes no es repeteixen i es controlen més. De vegades, el metge de capçalera recomana un medicament que és incompatible amb el que ha receptat l'especialista perquè entre ells no es comuniquen. Llavors el sistema ho detecta, alerta el farmacèutic i un dels dos medicaments no es ven.
(Continua llegint la 2ª part. "En el seu llibre parla dels e-pacients. Som molts a Catalunya?...)
