F. Lupiáñez: "Internet està canviant la percepció que tenim del metge" (II)
E-salut, telemedicina, carpeta clínica compartida, historial virtual electrònic o m-salut són termes que deriven de l'aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació en el terreny de la salut. L'investigador de l'IN3 i professor de la UOC Francisco Lupiáñez-Villanueva acaba de publicar el llibre "Salut i societat xarxa", que mostra, amb exemples, com internet ens està canviant la manera d'entendre la nostra salut.
(continua de la 1ª part)
En el seu llibre parla dels e-pacients. Som molts a Catalunya?
L'e-pacient és el ciutadà que fa servir les TIC per temes relacionats amb la seva salut. Fa un any i mig, més d'un 50% dels internautes catalans ja eren e-pacients. Si ens fixem en el total de la població catalana, això suposa el 24%. Però sospito que actualment n'hi ha molts més. Què passa? Els que estan més connectats són els joves, i aquests són els que tenen una demanda de serveis de salut més baixa.
Les comunitats virtuals de pacients no cauen sovint en l'alarmisme i la desinformació?
Potser, però com a pacient busco el que em pugui dir un altre malalt com jo i que m'expliqui cas, símptomes, sensacions, etc. El que cal és que el metge tingui més temps per atendre el pacient que vol contrastar el que es diu a internet amb la seva opinió. Un bon exemple de comunitat virtual és l'anglès Pacients like me.
Com és?
Els pacients comenten les seves malalties, però també parlen de les prestacions que els donen els hospitals. Què fa ver el National Health Service? Va comprar la comunitat, que era una iniciativa privada, per fer una mena de control de qualitat dels centres hospitalaris a partir de les opinions dels internautes d'aquesta comunitat.
Això seria possible a Catalunya?
Aquí el que passa és que els col·legis professionals estan molt interessats en l'e-salut, i això no ho he vist en cap altre lloc del món. Per exemple, el d'Infermeria de Barcelona promou la Infermera virtual, un web amb continguts per portar una vida saludable. I compta amb el segell de qualitat Health On the Net code. El de farmacèutics dóna petites píndoles d'informació pràctica per a les escoles com els polls, la grip o el mareig en els nens. I els mestres els posen en pràctica.
En l'àmbit científic és coneguda la comunitat virtual Research Gate per a l'intercanvi d'informació. N'hi ha alguna semblant només de metges?
La més coneguda és la nord-americana Sermo, dirigida a metges. També n'hi ha un canal YouTube per a metges que es diu Medthing i el fan servir per comunicar-se als hospitals. A Espanya, que jo conegui no s'ha creat encara cap com aquesta, tot i que els col·legis professionals estan pensant en projectes similars.
Seria possible un Twitter entre pacients i metge?
Això ja s'està pensant. No és un problema tecnològic sinó cultural i organitzatiu.
Però tothom coneixeria les meves malalties...
Podria ser un Twitter privat amb el teu metge. El problema no és tecnològic, sinó com tractem qüestions com la privacitat i la legalitat. I també perquè encara el gruix de pacients són gent de l'edat de la meva àvia. I a ella li pots parlar d'internet, però no qüestionar-li l'opinió del metge. Ara tenim a Catalunya el repte de la història clínica compartida. El més complicat és creuar les dades entre tots els centres sanitaris.
Com l'han resolt a la resta d'Europa?
A Suècia, tots els hospitals estan connectats i la radiologia mèdica funciona molt bé. Al Regne Unit no l'han aconseguit. A Catalunya s'està estudiant la manera de compartir els historials entre tots els hospitals. És una oportunitat.
En el seu llibre parla dels e-pacients. Som molts a Catalunya?
L'e-pacient és el ciutadà que fa servir les TIC per temes relacionats amb la seva salut. Fa un any i mig, més d'un 50% dels internautes catalans ja eren e-pacients. Si ens fixem en el total de la població catalana, això suposa el 24%. Però sospito que actualment n'hi ha molts més. Què passa? Els que estan més connectats són els joves, i aquests són els que tenen una demanda de serveis de salut més baixa.
Les comunitats virtuals de pacients no cauen sovint en l'alarmisme i la desinformació?
Potser, però com a pacient busco el que em pugui dir un altre malalt com jo i que m'expliqui cas, símptomes, sensacions, etc. El que cal és que el metge tingui més temps per atendre el pacient que vol contrastar el que es diu a internet amb la seva opinió. Un bon exemple de comunitat virtual és l'anglès Pacients like me.
Com és?
Els pacients comenten les seves malalties, però també parlen de les prestacions que els donen els hospitals. Què fa ver el National Health Service? Va comprar la comunitat, que era una iniciativa privada, per fer una mena de control de qualitat dels centres hospitalaris a partir de les opinions dels internautes d'aquesta comunitat.
Això seria possible a Catalunya?
Aquí el que passa és que els col·legis professionals estan molt interessats en l'e-salut, i això no ho he vist en cap altre lloc del món. Per exemple, el d'Infermeria de Barcelona promou la Infermera virtual, un web amb continguts per portar una vida saludable. I compta amb el segell de qualitat Health On the Net code. El de farmacèutics dóna petites píndoles d'informació pràctica per a les escoles com els polls, la grip o el mareig en els nens. I els mestres els posen en pràctica.
En l'àmbit científic és coneguda la comunitat virtual Research Gate per a l'intercanvi d'informació. N'hi ha alguna semblant només de metges?
La més coneguda és la nord-americana Sermo, dirigida a metges. També n'hi ha un canal YouTube per a metges que es diu Medthing i el fan servir per comunicar-se als hospitals. A Espanya, que jo conegui no s'ha creat encara cap com aquesta, tot i que els col·legis professionals estan pensant en projectes similars.
Seria possible un Twitter entre pacients i metge?
Això ja s'està pensant. No és un problema tecnològic sinó cultural i organitzatiu.
Però tothom coneixeria les meves malalties...
Podria ser un Twitter privat amb el teu metge. El problema no és tecnològic, sinó com tractem qüestions com la privacitat i la legalitat. I també perquè encara el gruix de pacients són gent de l'edat de la meva àvia. I a ella li pots parlar d'internet, però no qüestionar-li l'opinió del metge. Ara tenim a Catalunya el repte de la història clínica compartida. El més complicat és creuar les dades entre tots els centres sanitaris.
Com l'han resolt a la resta d'Europa?
A Suècia, tots els hospitals estan connectats i la radiologia mèdica funciona molt bé. Al Regne Unit no l'han aconseguit. A Catalunya s'està estudiant la manera de compartir els historials entre tots els hospitals. És una oportunitat.
