Fa 3.000 anys ja es consumien drogues a Europa i les proves s'han trobat a Menorca

Un manyoc de cabells de fa gairebé 3.000 anys ha estat suficient per aconseguir la primera evidència directa del consum de drogues a Europa.

Els cabells eren part d'un ritual funerari i van ser amagats a la cova des Càrritx, a Menorca, en una època en què la societat de l'Edat de Bronze estava canviant.

Concretament, els investigadors han detectat que als cabells hi ha rastres de substàncies al·lucinògenes com ara atropina, escopolamina i efedrina procedents de plantes.

L'estudi, encapçalat per Elisa Guerra de la Universitat de Valladolid i que ara ha publicat Scientific Reports, apunta que aquestes drogues podrien haver-se utilitzat com a part de cerimònies rituals.

La investigació planteja l'evidència directa més antiga de consum de drogues a Europa, a l'Edat de Bronze tardana, tal com explica una de les signants de l'estudi, Cristina Rihuete, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

A Europa hi havia indicis indirectes com la detecció d'alcaloides de l'opi a recipients o restes de plantes narcòtiques en contextos rituals.

Al setembre, un grup d'investigadors d'Israel va fer pública la troballa d'opi en tombes de fa 3.400 anys, considerada com una de les proves més antigues de l'ús de drogues.

Descoberta el 1995, es Càrritx (prop de Ferreries) va albergar una cambra usada com a espai funerari on s'han trobat petits recipients cilíndrics de fusta amb cabells datats fa uns 2.900 anys.

Per l'estudi s'ha fet servir només un floc dels disponibles, alguns de 13 centímetres. Trobar cabells conservats d'aquella època al Mediterrani occidental és "absolutament extraordinari", destaquen els investigadors espanyols i xilens.

Quines drogues i d'on les treien

Una anàlisi amb cromatografia líquida d'ultra alta resolució i espectroscòpia de masses ha detectat la presència d'atropina, escopolamina i efedrina, alcaloides que es queden fixats als cabells, i que poden respondre al consum de plantes com la mandràgora, el jusquiam o l'estramoni, apunta la investigació.

L'atropina i l'escopolamina es troben de forma natural en la família de les solanàcies i poden provocar deliris i al·lucinacions; l'efedrina és un estimulant derivat de certes espècies d'arbustos i pins.

L'equip no creu que aquestes substàncies es fessin servir per alleujar el dolor, tot i que "hi ha una línia molt fina sobre fins a quin punt alguna cosa és per a ús medicinal, màgic o endevinatori", destaca Rihuete.

La presència d'escopolamina i atropina juntes són substàncies que indueixen sedació, però la seva manipulació és molt arriscada, a causa de la seva alta toxicitat, cosa que porta, indica Rihuete, a pensar més en el consum d'al·lucinògens que en fins terapèutics.

El creixement dels cabells va deixant un registre de certes substàncies i "la sorpresa és que es va poder demostrar que el consum es va produir durant almenys un any", però no hi ha indicis de com es prenia.

Rituals amb tints i talls de cabells

La cova des Càrritx explica també la història dels pobladors a l'Edat de Bronze tardana a Menorca, societats, "molt interessants", densament poblades, que van saber viure pacíficament i en què el pasturatge tenia un pes important, relata la investigadora.

En una de les cambres, s'hi celebrava un ritual funerari en què es tenyien de vermell els cabells, es pentinaven i es tallaven flocs per posar-los en tubs cilíndrics de fusta amb tapa.

Investigacions prèvies suggereixen que s'hi van enterrar uns 210 individus, però només alguns van ser sotmesos a aquesta pràctica.

"És probable --estima-- que fossin certes persones de la cronologia final de la necròpolis, que potser tenien aquests atributs d'endevinació xamànics a què es vincula la ingesta de drogues".

Sis d'aquells tubs es van amagar en una fossa excavada i segellada en una zona recòndita de la cova --cosa que va ajudar a la conservació dels cabells-- juntament amb recipients de banya, espàtules, atuells i una pinta de fusta i alguns objectes de bronze.

Unes peces que, juntament amb altres materials de la cova, s'han començat a exposar al Museu Municipal Can Saura de Ciutadella.

Una capseta molt ben treballada

La capseta --com les anomena Rihuete-- triada per a l'examen està formada per tres tubs de fusta d'olivera, feta amb la base del tronc d'arbre, a la qual van afegir una tapa que, "per aconseguir que encaixés, és una obra d'ebenisteria extraordinària, tenint en compte les eines de l'època".

La investigadora crida l'atenció sobre les tapes, decorades amb cercles concèntrics, ja vists en altres cultures, que poden tenir una interpretació relacionada amb les drogues.

Aquests dibuixos s'han interpretat "moltes vegades com a símbol de dilatació de les pupil·les vinculada amb la ingesta de substàncies que permeten obrir l'ull, obrir el coneixement interior", comenta.

Intentant preservar una tradició que s'acabava

Crear un amagatall per deixar articles relacionats amb aquell ritual funerari podria haver estat una manera de preservar les antigues tradicions davant dels canvis culturals que es van produir fa uns 2.800 anys.

En aquella època, diu Rihuete, hi havia un món que s'acabava, es van aturar els enterraments a la cova i "cessa l'èmfasi als cementiris i els rituals de segles per donar més importància a la vida civil. És un canvi brutal de la mort a la vida".