Fa 40 anys que l'home va trepitjar la Lluna per primera vegada
Un petit pas per a un home, Neil Armstrong, i un gran pas per a la humanitat, especialment per als nord-americans, que quan van posar els peus a la Lluna, fa 40 anys, van passar al davant de la Unió Soviètica en l'anomenada "carrera de l'espai". I no per qüestions científiques, sinó per estratègia militar. El 20 de juliol del 1969 els EUA van clavar la bandera de les barres i estrelles a la superfície de la Lluna, una bandera que simbolitzava el pes de la seva força militar respecte a l'aleshores Unió Soviètica.
Mai més des de llavors la NASA, l'agència espacial nord-americana, ha tornat a disposar de tanta dotació pressupostària com en aquella operació. De fet, els viatges a la Lluna es van deixar de fer davant la perplexitat de la comunitat científica, que veia frustrats els seus projectes d'investigació.
Els EUA han celebrat aquesta efemèride amb una festassa. El president Barack Obama ha rebut a la Casa Blanca els tres tripulants de l'"Apollo 11". Tot i que ha elogiat el "model d'excel·lència" que va suposar una missió que "va inspirar tota una generació", Obama no ha volgut indicar si finançarà més exploracions en el futur. El seu predecessor a la Casa Blanca, George Bush, va anunciar el retorn a la Lluna per l'any 2020.
El plat fort de les celebracions és una gala especial al Museu de l'Aire i l'Espai de Washington. Hi assisteixen unes 2.000 persones, entre les quals tripulants dels transbordadors actuals de la NASA, i també els de l'"Endeavour", que són a l'Estació Espacial Internacional i tenen prevista una caminada espacial en directe per homenatjar els astronautes que el 1969 van trepitjar la Lluna.
I a l'estat de Virgínia, al Centre de l'Aire i l'Espai s'ha pogut observar una roca lunar i entrar en alguna de les màquines que van fer servir els astronautes per entrenar-se abans d'embarcar-se en la missió històrica.
La tripulació de l'"Apollo 11", junta de nou
Abans de tot això, però, la tripulació de l'"Apollo 11" s'ha tornat a reunir a Washington per celebrar l'efemèride. Els exastronautes han fet una crida a mantenir viva l'aposta cientificopolítica que va permetre el primer allunatge. Per ells, el nou objectiu ha de ser Mart en un termini màxim de 20 anys. Ho ha dit Edwin "Buzz" Aldrin, que dirigint-se implícitament al president dels Estats Units, Barack Obama, li ha dit que "Sí, podem", i ha demanat que els Estats Units s'aliïn amb altres països per aquesta nova aventura.
Per la seva banda, Neil Armstrong, el comandant de la nau, ha afirmat que la carrera espacial que van protagonitzar els nord-americans i els russos als anys seixanta va esperonar tots dos països i els va fer millors. A més, ha afegit que els russos van mirar d'amagar que els americans se'ls havien avançat.
Els EUA han celebrat aquesta efemèride amb una festassa. El president Barack Obama ha rebut a la Casa Blanca els tres tripulants de l'"Apollo 11". Tot i que ha elogiat el "model d'excel·lència" que va suposar una missió que "va inspirar tota una generació", Obama no ha volgut indicar si finançarà més exploracions en el futur. El seu predecessor a la Casa Blanca, George Bush, va anunciar el retorn a la Lluna per l'any 2020.
El plat fort de les celebracions és una gala especial al Museu de l'Aire i l'Espai de Washington. Hi assisteixen unes 2.000 persones, entre les quals tripulants dels transbordadors actuals de la NASA, i també els de l'"Endeavour", que són a l'Estació Espacial Internacional i tenen prevista una caminada espacial en directe per homenatjar els astronautes que el 1969 van trepitjar la Lluna.
I a l'estat de Virgínia, al Centre de l'Aire i l'Espai s'ha pogut observar una roca lunar i entrar en alguna de les màquines que van fer servir els astronautes per entrenar-se abans d'embarcar-se en la missió històrica.
La tripulació de l'"Apollo 11", junta de nou
Abans de tot això, però, la tripulació de l'"Apollo 11" s'ha tornat a reunir a Washington per celebrar l'efemèride. Els exastronautes han fet una crida a mantenir viva l'aposta cientificopolítica que va permetre el primer allunatge. Per ells, el nou objectiu ha de ser Mart en un termini màxim de 20 anys. Ho ha dit Edwin "Buzz" Aldrin, que dirigint-se implícitament al president dels Estats Units, Barack Obama, li ha dit que "Sí, podem", i ha demanat que els Estats Units s'aliïn amb altres països per aquesta nova aventura.
Per la seva banda, Neil Armstrong, el comandant de la nau, ha afirmat que la carrera espacial que van protagonitzar els nord-americans i els russos als anys seixanta va esperonar tots dos països i els va fer millors. A més, ha afegit que els russos van mirar d'amagar que els americans se'ls havien avançat.
