Facebook fa 20 anys: de canviar-nos la vida a tenir els dies comptats?

Ja fa temps que repetim la frase "Facebook és una xarxa social obsoleta". Tot i que és cert que ha perdut presència entre la gent jove, com apunta l'últim informe anual de l'Institut Reuters, també és veritat que continua tenint més usuaris que cap altra. Una dualitat que marca aquest vintè aniversari.

La pregunta és obligada: té realment Facebook els dies comptats?

Un èxit inesperat

Sobre els seus orígens s'han escrit llibres, s'han fet documentals i fins i tot pel·lícules, com "La xarxa social". El febrer del 2004, un estudiant de la Universitat de Harvard anomenat Mark Zuckerberg va crear Facebook, juntament amb els seus companys d'habitació.

Va néixer com una eina de comunicació entre estudiants universitaris i no estava previst que s'acabés convertint en el que és: una plataforma global.

La professora de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i investigadora del grup GAME Sílvia Martínez considera "molt significatiu que ràpidament fes el salt d'una universitat a una altra i després a la resta de la població, de diversos països i continents".

Assenyala l'important canvi que això va suposar en com havíem entès la comunicació social fins aquell moment. 

"Va representar una explosió en l'ús i en l'interès per fer servir aquest espai, molt senzill i simple."

La xarxa més gran

Del 2004 al 2024, Facebook ha superat els 3.000 milions d'usuaris actius mensuals i s'ha convertit així en la plataforma més popular del món. Al planeta hi viuen 8.000 milions de persones, això vol dir que el 38% dels ciutadans de la Terra s'hi han creat un perfil.

Facebook es va fer popular com una eina on els usuaris aconseguien contactar amb persones que vivien a quilòmetres de distància i com un espai on compartir experiències i records.

Una app de gent gran?

Amb 20 anys de trajectòria, no és estrany que Facebook estigui més estès entre les edats adultes. Segons les dades del desembre del 2023 de GfK DAM, el mesurador oficial de consum digital a Espanya, un 90% de la població entre 45 i 54 anys té perfil a Facebook. La xifra també és alta en la franja dels 55 als 64 anys, on el 89% s'hi ha creat un compte.

Tot això es tradueix en 4,7 milions d'usuaris mensuals a l'estat espanyol, on encara és la xarxa social més utilitzada, davant d'Instagram i TikTok.

Que no sigui la xarxa preferida dels joves, però, vol dir que està destinada a desaparèixer? Pel realitzador audiovisual i analista digital Albert Lloreta no té per què ser així. De fet, assegura que, tot i que a un ritme lent, Facebook continuarà creixent els propers anys.

"Tot i que a Catalunya Facebook sembla la plataforma de la generació més gran, a altres llocs del món encara és una eina molt utilitzada pel públic jove", explica Lloreta. Posa d'exemple els Estats Units o a Itàlia, on Facebook Messenger funciona com el WhatAapp aquí. 

Meta, l'estratègia que sosté Facebook

L'any 2021, Zuckerberg va llançar una nova marca que agregava totes les seves xarxes socials: Meta. Un paraigua que, en certa manera, ha garantit la supervivència de Facebook.

L'estratègia és senzilla: per fer servir les altres xarxes de Meta --Instagram, WhatsApp, Threads--, és obligatori crear una pàgina a Facebook. D'aquesta manera, l'empresa s'assegura que es continua utilitzant la seva marca més antiga en indrets on està caient el consum, com Catalunya. "El creixement en una xarxa social de Meta alimenta les altres", afirma Lloreta.

A més, aquest expert apunta que es promou la interacció entre els diferents comptes d'un mateix usuari: "Com que Meta barreja els perfils de totes les seves plataformes tant com pot, els usuaris que volen fer una publicació a Instagram acaben fent una mena de publicació global en totes".

Dues dècades no exemptes de polèmiques

Facebook també s'ha vist implicada en controvèrsies al llarg d'aquestes dues dècades. L'última és recent, de l'última setmana de gener. Zuckerberg ha estat acusat de tenir "les mans tacades de sang" pels casos d'abusos a menors a través de les xarxes.

Això l'ha obligat a comparèixer al Senat dels Estats Units per testificar davant de la comissió que treballa en l'elaboració de lleis per controlar aquestes eines i ha hagut de demanar perdó als pares de les víctimes.

El 2016, Zuckerberg va ser acusat de permetre que Cambridge Analytica tingués accés a informació de més de 80 milions de nord-americans durant la campanya electoral. 

El fiscal general de Washington DC i el del Districte de Columbia van demandar l'empresari perquè consideraven que la participació de Zuckerberg va ser premeditada, per destapar informació personal dels usuaris sense el seu consentiment. Això hauria beneficiat electoralment Donald Trump, que va comprar els serveis de Cambridge Analytica a partir del 2016.

El 2019, la Comissió Federal del Comerç dels Estats Units va multar Facebook amb una sanció rècord de 5.000 milions de dòlars per haver violat la privacitat dels usuaris. 

A diferència d'altres CEO de grans empreses tecnològiques, Zuckerberg encara no ha cedit el timó de Meta a ningú. Continua amb un lideratge ferm i, últimament, ha apostat per noves tendències com el metavers o la intel·ligència artificial.

Dues branques que marcaran el futur de la seva companyia i qui sap si de la resta de xarxes socials.