Fake news en campanya: "L'estratègia s'intensifica sobretot 72 hores abans de les eleccions"

El Parlament Europeu té una trentena de comitès. N'hi ha d'economia, de comerç internacional, d'afers exteriors, de salut, d'agricultura, d'igualtat de gènere, de turisme…

I n'hi ha un que porta aquest nom: "Comitè especial sobre interferències estrangeres i desinformació". La qüestió preocupa a les institucions de la Unió Europea, queda clar; si no, no hi dediques un comitè especial. 

La desinformació és, per a molts, una amenaça a la democràcia perquè se suposa que, en democràcia, els ciutadans estan ben informats a l'hora de prendre decisions sobre opcions polítiques.

Però no sempre és així. Els ciutadans estan exposats a la informació que arriba de xarxes socials, un terreny adobat per a la desinformació o més ben dit, per a la manipulació informativa. 

Qui fa aquest matís és Bea Marín, analista de dades al Servei Europeu d'Acció Exterior. Explica que "no es tracta només de dir el que és veritat o el que és mentida. Hi ha grisos. Una dada econòmica, per exemple, pot tenir diferents lectures o interpretacions. Quan parlem de desinformació ens referim a la intencionalitat de manipular no només el missatge, sinó també la percepció del missatge".   

Més emoció que raó 

Les campanyes de manipulació informativa són plenes de continguts emocionals perquè hi hagi menys racionalitat a l'hora de prendre decisions.

Els interessos per alimentar aquesta distorsió poden venir de tercers països, essencialment de Rússia i també de la Xina, amb interessos per desestabilitzar la UE.

Però també des de dins mateix de la Unió Europea. Partits polítics, especialment d'extrema dreta, recorren a la desinformació i a la propagació de dades falses per instal·lar una determinada narrativa en la societat.  

Molt sovint l'objectiu principal de les campanyes desinformatives és el de confrontar la societat. "A vegades els actors externs no han de crear una crisi dins la UE, sinó que poden intentar ampliar vulnerabilitats ja existents dins els estats membres i davant qüestions que creen polarització es poden detectar ingerències per ampliar aquesta polarització." 

Aquestes ingerències són campanyes molt ben pensades que es propaguen normalment a través de comptes automàtics. L'equip de Bea Marín fa anàlisis forenses d'aquestes campanyes per veure com funcionen tècnicament i quina infraestructura tenen. Treballen en col·laboració amb els diferents governs i altres entitats de la societat civil. Tenen registrades unes 1.500 incidències. 

Quan s'avalua l'impacte de cada campanya es decideix si s'ha de contrarestar d'alguna manera i, a vegades, les institucions utilitzen les seves xarxes de comunicació per desmentir determinades narratives.

Sortir al pas de la desinformació no és garantia que la campanya de manipulació no hagi tingut un cert efecte i hagi aconseguit penetrar en la societat. Perquè la desinformació no tingui efecte, el millor és que no es propagui. Hi ha un lema molt conegut, recorda Marín, que diu: "Si no saps d'on ve la informació, no la comparteixis". 

La responsabilitat de les plataformes 

Interpel·lar els ciutadans per aturar la propagació de notícies falses, d'informacions manipulades, de mentides o de mitges veritats és necessari en un ecosistema immens que es mou de manera acceleradíssima.

Les xarxes socials són un ventilador potentíssim de contingut de tota mena. La clau és mirar que els missatges que es propaguen siguin tan rigorosos com sigui possible.  

La pretensió sembla una quimera, però la Unió Europea procura que no ho sigui tant. Per això aquesta legislatura s'ha aprovat la Llei de Serveis Digitals, la DSA, que entre moltes altres coses obliga les grans plataformes com X, Meta, YouTube, Google… a identificar campanyes de manipulació informativa i travar-ne l'expansió.  

"Al final, per respondre a la desinformació no només hi ha una manera. Calen diferents elements, i un són les lleis i que les plataformes tinguin més responsabilitat. Per exemple, que actuïn quan es publica des de comptes falsos perquè la informació no es distribueixi de forma inorgànica." 

La desinformació en els processos electorals 

Les eleccions són el gran objectiu de les campanyes de manipulació informativa. Al capdavall, es busca influir en el resultat. Fins ara, explica Marín, no s'ha detectat que les campanyes desinformatives tinguin un paper decisiu en les eleccions, "però si mirem a altres països com el Brasil o els Estats Units, evidentment potser no hi ha hagut efecte en els resultats, però sí en la percepció dels resultats." 

Són campanyes que intenten deslegitimar els resultats, fer creure que hi ha hagut frau i, per tant, minar la reputació democràtica d'un determinat sistema. I aquestes campanyes no es preparen de la nit al dia. 

"La desinformació en clau electoral no passa només durant la campanya; es pot planificar fins i tot un any abans de la cita electoral. És una estratègia que ve d'abans, que s'intensifica durant les setmanes prèvies a les eleccions, però sobretot 72 hores abans de les eleccions, perquè hi ha menys temps de reaccionar i perquè es busca alterar-ne els resultats. Per aconseguir que hi hagi abstenció o que es busqui falta de legitimitat dels resultats." 

El risc davant les eleccions europees 

Els organismes i institucions de la Unió Europea, els governs dels estats membres i les diferents entitats civils que treballen per detectar i minimitzar l'impacte de les campanyes de desinformació extremen la vigilància davant les cites electorals com la del 9 de juny al Parlament Europeu. 

Sospiten que es poden intensificar les campanyes de manipulació informativa i fan una crida a la tranquil·litat. Bea Marín ho subratlla d'aquesta manera: "Voldria no ser alarmista. Tot i que parlem de desinformació, no estem dient que les eleccions no estiguin protegides o que estiguem en risc que influeixi en els resultats. Hi ha molta feina de verificació."