"Falsestuff", de Nao Albet i Marcel Borràs, i Raquel García-Tomás, triomfadors als premis Max

Els premis Max tornen a parlar en català. Ho han fet amb els creadors de l'espectacle "Falsestuff. La muerte de las musas", de Nao Albet i Marcel Borràs, premiat com a millor espectacle de teatre i millor escenografia (Adrià Pinar). L'espectacle, una reflexió sobre l'obra original i les falsificacions, és una producció del Centro Dramático Nacional de Madrid que també es va poder veure, en una primera versió, al TNC.

De la parella de creadors de l'espectacle, només ha vingut fins a Tenerife Marcel Borràs. Nao Albet estrena tot just demà a la sala Heartbreak Hotel de Barcelona, dins del festival Grec, l'obra "Sis hectàrees d'oliveres", juntament amb l'actriu Anna Alarcon. Borràs ha volgut dedicar el premi al clown Jango Edwards, mort fa dos anys a Barcelona, que va participar com a actor en les funcions al Teatre Nacional de Catalunya. 

Una altra de les triomfadores ha estat la compositora Raquel García-Tomás, recent Premi Nacional de Cultura. La seva òpera "Alexina B.", estrenada al Gran Teatre del Liceu, segueix donant-li alegries. Ha guanyat el premi a la millor composició musical i un segon premi per a Sílvia Delagneau com a dissenyadora de vestuari. Se li ha escapat, això sí, una tercera nominació com a millor espectacle musical o líric, que ha acabat guanyant "Ladies Football Club". 

En el capítol interpretatiu, el Max com a millor actor se l'ha endut Eduard Fernández, l'home dels mil premis, per "Todas las canciones de amor", un homenatge a la seva mare afectada d'Alzheimer. Un monòleg que ha girat força per Espanya però que, malauradament i, de forma incomprensible, s'ha vist només a Catalunya en una funció única al Prat de Llobregat. Fernández s'ha imposat a dos altres actors, Pedro Casablanc ("Don Ramon María del Valle-Inclán") i el català Rubén de Eguía ("En mitad de tanto fuego"), que també defensaven dos monòlegs teatrals.

En l'apartat del premi Max a millor actriu, la guanyadora ha estat Natalia Huarte pel cèlebre --i duríssim-- monòleg de Sarah Kane, ""Psicosis 4.48". Ha passat per davant d'una de les nominades favorites, Victòria Luengo, fins fa no gaire Vicky Luengo (ella ha volgut canviar fa poc el seu nom artístic), nominada pel commovedor monòleg "Prima facie", que les últimes setmanes ha fet aixecar el públic de les seves butaques al teatre Poliorama de Barcelona. 

El teatre de carrer català també ha tingut una bona notícia amb el Max que ha guanyat la singular producció "Ciutat dormitori" del col·lectiu Contenidos Superfluos que lidera Pau Masaló. Una proposta que es fa als cementiris i que ja s'ha vist a Barcelona, gràcies al Teatre Lliure, i també al Sismògraf d'Olot o al festival EVA que es fa al Penedès i al Priorat. Recentment, l'espectacle també ha fet diferents funcions a Hong Kong, on ha estat molt ben rebut. 

La gala dels premis Max d'arts escèniques, en la seva itinerància habitual, s'ha fet avui a Tenerife, a l'Auditori Adán Martín de Santa Cruz, la capital de l'illa. Les últimes edicions s'havien fet a Maó (2022) i Cadis (2023). 

Homenatge a Àngel Guimerà

El gran homenatjat de la nit ha estat l'escriptor i dramaturg Àngel Guimerà, en el centenari de la seva mort. I per què Guimerà, aquí, a Tenerife? Doncs perquè l'autor de "Mar i cel", "Terra baixa", "La filla del mar" o "Maria Rosa" va néixer el 1845 en aquesta illa canària --de fet, no gaire lluny d'aquest auditori-- i aquí també el reivindiquen com un tresor del seu patrimoni cultural.

Guimerà va viure a Tenerife els primers vuit anys de vida abans d'embarcar-se en una llarga travessia marítima cap a Catalunya. En la recreació de la seva vida i obra que s'ha fet avui --entre premi i premi--, actors canaris han parlat en català. La idea és reivindicar la singularitat i la universalitat d'un autor canari que, en el seu dia, escrivint en català, va ser candidat al Premi Nobel.

Justament, una versió lliure de "Terra baixa", que va dirigir Carme Portaceli al TNC, era una de les cinc produccions candidates a millor espectacle teatral. Competia amb "Prima Facie", el commovedor monòleg de Victòria Luengo; amb "Todas las canciones de amor", un homenatge de l'actor Eduard Fernádez a la seva mare, amb la producció basca "Forever" de Kulunka Teatro, uns habituals d'aquests premis i amb "Falsestuff", de Nao Albet i Marcel Borràs, finalment guanyadora

La cerimònia ha començat a les set --una hora més a Catalunya-- i, maluaradament, la sala principal de l'auditori canari no s'ha omplert del tot. Hi ha 20 categories en total que s'han endut la poma emmascarada, imatge d'aquests premis, que en el seu dia va dissenyar Joan Brossa. Al marge, hi ha tres Max més, el d'Honor, el del públic i el Max aficionat que s'ha endut un col·lectiu teatral de Tenerife mateix.

Era la 27a edició dels Premis Max que convoca la SGAE i que ara també competeixen amb els --encara joves-- Premis Talía de l'Acadèmia Espanyola de les Arts Escèniques. A Catalunya també tenim els premis Butaca, que es concedeixen per votació popular, i els Premis de la Crítica.

La gala dels Max, dirigida pel dramaturg i director tinerfeny José Padilla, ha girat al voltant de les idees i els somnis que neixen durant l'acte creatiu. El lema de la gala --"Travessia d'Il·lusió"-- feia referència al viatge que fem, com a espectadors, quan entrem a un teatre. Conscients que el que veiem és una mentida, ho percebem com un mirall de la realitat.

Max d'Honor per a Núria Espert

Juntament amb Guimerà, també hi hagut  un espai per retre homenatge a dues dames del teatre com van ser Margarita Xirgu i María Guerrero. Un record de dues pioneres avui que els Max també han reconegut, amb un premi honorífic indiscutible, el talent de Núria Espert: 89 anys, encara recent el final de la gira de "La isla del aire" i encara amb projectes en cartera (la versió castellana de "Tots ocells", de Wajdi Mouawad) i amb la mirada brillant.

Era un dels premis que tenia pendents i aquesta dona sàvia avui l'ha recollit, després d'una llarguíssima ovació, amb la seva elegància i sensibilitat habituals. El director Miguel del Arco ha llegit una glosa generosa, emocionada i elogiosa dirigida a la gran dama del teatre nascuda a l'Hospitalet de Llobregat. 

Un altre dels premis ja coneguts prèviament és el Max Aplaudiment del Públic, que es concedeix a l'espectacle que hagi rebut més suport del públic, basat en l'assistència massiva d'espectadors i en la permanència en cartellera. Se l'ha endut "Señora de rojo sobre fondo gris", una adaptació del llibre de Miguel Delibes que interpreta magistralment José Sacristán i que ha fet gira per Catalunya.

Les actuacions musicals de la gala les ha fet Blanca Paloma, que va representar fa dos anys Espanya a Eurovisió, i els boleros renovats de St.Pedro. En el llistat de lliuradors de premis hi ha noms com el cantautor canari Pedro Guerra, l'actriu Toni Acosta o la catalana Chanel.

Aquesta és la llista definitiva de guanyadors (en negreta, el guanyador):

► Millor espectacle de teatre:

"Falsestuff. La muerte de las musas",  de Nao Albet i Marcel Borrràs

"Forever", de Kulunka Teatro

"Prima Facie", amb Victòria Luengo

"Terra baixa (reconstrucció d'un crim)", de Teatre Nacional de Catalunya (TNC)

"Todas las canciones de amor", amb Eduard Fernández

► Millor espectacle de dansa:

"Corps seul"

"En la oscuridad todo se mueve"

"La casa vacía"

"Mont Ventoux", Kor'sia

"Zarra"

► Millor espectacle musical o líric:

"Alexina B.", Gran Teatre del Liceu

"Bruno, el musical que lo cambió todo"

"Ladies Football Club", Barco Pirata i Teatros del Canal

► Millor espectacle de carrer:

"[The frame]", Eléctrico 28 i Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega

"Ciutat dormitori", Contenidos Superfluos

"Geure(r)a"

► Millor espectacle per a públic infantil, juvenil o familiar:

"Arrainak bihotzean/Un pez en el corazón"

"Estación Paraíso", La Maquiné

"Univers", Engruna Teatre, laSala/Festival elPetit

► Millor espectacle revelació:

"Boira", Cia. Vöel

"Electra", Pílades Teatro

"Nacional 340"

► Millor autoria teatral:

Ikaki Rikarte, Garbiñe Insausti, Edu Cárcamo i José Dault per "Forever"

Juan Cavestany per "El traje"

María Goiricelaya per "Nevenka"

► Millor autoria revelació:

Elena Mateo Galindo per "Nacional 340"

Irineu Tranis, Alba Valldaura i Clàudia Vila per "Solar"

Jorge Usón Colomer per "La tuerta"

► Millor adaptació o versió d'obra teatral o coreogràfica:

Ana López Segovia per "Las bingueras de Eurípides"

Fernanda Orazi per "Electra"

Tito Asorey i Vanesa Martínez Sotelo per "Unha inimiga do pobo"

► Millor composició musical per a espectacle escènic:

Aurora Bauzá Soler per "A beginning #16161D

Luis Miguel Cobo per "La casa vacía"

Raquel García Tomàs per "Alexina B."

► Millor coreografia:

Antonio de Rosa i Mattia Ruso per "Mont Ventoux"

Olga Pericet i Daniel Abreu per "La materia"

Paula Serrano Llorca per "En la oscuridad todo se mueve"

► Millor tasca de producció:

Compañía de danza Adriana Bilbao per "Zarra"

Festuc Teatre per "Bunji, la petita coala"

Teatro Clásico de Sevilla per "El público"

► Millor direcció d'escena:

Carlota Subirós per "La plaça del Diamant"

Iñaki Rikarte per "Forever"

María Goiricelaya per "Nevenka"

► Millor disseny d'espai escènic:

Adrià Pinar per "Falsestuff. La muerte de les musas"

Alejandro Andújar per "Tots eren fills meus"

Ikerne Giménez i Javier Ruiz de Alegría per "Forever"

► Millor disseny de vestuari:

Marie Szeronivick per "L'alquimista"

Sílvia Delagneau per "Alexina B."

Vera Moles per "Falsestuff. La mort de les muses"

► Millor disseny d'il·luminació:

Carlos Marquerie per "Los gestos"

Felipe Ramos i Sharon Fridman per "Europa"

Mingo Albir per "Tots eren fills meus"

► Millor actriu:

Natalia Huarte per "Psicosis 4.48"

Nerea Moreno per "Coronada y el toro"

Victoria Luengo per "Prima facie"

► Millor actor:

Eduard Fernández per "Todas las canciones de amor"

Pedro Casablanc per "Don Ramon María del Valle-Inclán"

Rubén de Eguía per "En mitad de tanto fuego"

► Millor intèrpret femenina de dansa:

Cristine Cloux per "Corps seul"

Melania Olcina per "Europa"

Olga Pericet per "La materia"

► Millor intèrpret masculí de dansa:

Andrés Martín i Jon Maya per "Yarín" (ex aequo)

Àngel Duran per "Cowards"

Shmuel Dvir Cohen i Tomer Navot per "Go Figure" (ex aequo)