Falten gairebé 19.000 instal·ladors pel boom de les renovables de forma immediata

Els últims anys s'ha disparat la instal·lació de plaques solars per a l'autoconsum i la Federació d'Instal·ladors calcula que d'aquí al 2050 necessitaran 110.000 professionals   

El boom de les renovables topa amb un coll d'ampolla, la falta de personal qualificat. En els últims anys, la instal·lació de plaques solars per  a autoconsum s'ha multiplicat sense aturador: l'any 2018 se'n van instal·lar 675, i en el primer trimestre d'aquest d'any, 72.800. Les ajudes dels fons Next Generation i els elevats preus de l'energia van contribuir a disparar les peticions.

Ara, la demanda s'ha moderat, però tot i així, des de la Federació d'Instal·ladors asseguren que continuen desbordats. A més de les plaques solars, s'encarreguen també dels punts de recàrrega del cotxe elèctric o instal·lacions d'aerotèrmia. Calculen que d'aquí al 2050 necessitaran 110.000 professionals.   

És el cas de Garay Instal·lacions, on la feina no els falta i, de fet, no donen l'abast. "Aquest any, al setembre ja hem començat desbordats, ja ens passa des de fa temps. L'any passat ja vam començar així, i al juliol vam acabar fatal", explica Gabriel Pascual, administrador de Garay Instal·lacions. "Havíem de dir-li a la gent que ja no podíem agafar més feines i que havia de ser per al setembre, octubre". 

No és l'únic, passa a tot el sector, i la raó és que no es troben instal·ladors:

"Nosaltres veiem des de fa uns anys que cada cop costa més trobar gent formada, oficials, operaris de primera, de segona, a l'atur. Gent de 35, 40, 45 anys, aturats; amb ofici, no n'hi ha."


Es necessiten 18.900 instal·ladors 

La situació no és nova i la Federació d'Instal·ladors de Catalunya porta anys denunciant-la. "Estem amb un dèficit que s'ha anat acumulant al llarg dels anys, que nosaltres hem quantificat en uns 18.900 treballadors, que és la quantitat que demà mateix les empreses instal·ladores de Catalunya serien capaces de contractar. Perquè ens en fem una idea, molts més dels afectats pel tancament de la Nissan o pel futur tancament de la central nuclear de Vandellòs i Ascó."

I això, com ens explica Raül Rodríguez, director general de Fegicat, només són els que es necessiten per ara mateix. La xifra anirà creixent fins als 110.000 el 2050.

"Nosaltres ara mateix tenim unes obligacions en tot el que és la qüestió del compliment dels objectius de desenvolupament sostenible que marquen des d'Europa, i això comporta un desplegament de renovables."

Les ajudes encara es poden demanar, però no hi ha prou diners per cobrir-les (Pexels)(Pexels)

Més formació dual

La solució passa per incentivar la formació dual, per fer atractius aquests estudis. Catalunya -explica Raül Rodríguez- durant el 2022 va graduar 2.900 persones de cicles de grau mitjà i de cicles de grau superior: 

"Els alumnes que surten i es graduen de grau mitjà després continuen la seva formació, la majoria amb graus superiors. Per tant, els que es van graduar de cicles superiors estan al voltant dels 1.450, i recordem que necessitem 18.900 treballadors ara mateix."

El problema és que el nombre de graduats cada any és molt inferior al que necessitaria el sector i la gran majoria acaben fent les pràctiques a grans empreses, amb departaments més potents de recursos humans, on poden destinar una persona a gestionar tota la paperassa que comporten aquests tràmits.

Les pimes, doncs, que són el gruix del sector, s'acaben beneficiant molt poc d'aquest planter de l'FP. "A les empreses petites, com som la majoria del sector, tenir alumnes d'FP dual és molt complicat", explica Èric Martí, enginyer i gerent de R. Martí Callis. I afegeix:

"Es va aconseguir que en l'última normativa hi entrés la figura del tutor mancomunat, que havia de ser un tutor que portés i acompanyés diverses empreses alhora per tenir alumnes d'FP dual. Però això encara no s'ha desenvolupat i, per tant, a una empresa de 2,3, 5 treballadors li costa molt fer tota la gestió que suposa tenir un alumne de l'PF dual."


La formació privada dels gremis

Davant d'aquesta situació, molts gremis han optat per engegar cursos de formació per a aturats, però generalment no compten amb tantes hores de pràctiques com tenen a l'FP dual. És el cas del que està fent el Carles Ruiz:

"Encara que tenim molta il·lusió, moltes ganes, venim molt poc preparats i ens fiquem en un món que no hi té res a veure i que està molt lluny del que ens ensenyen al curs."

Per això, la majoria d'aprenents acaben a les grans empreses, amb departaments potents de recursos humans. A les petites i mitjanes empreses els queda la via de contractar treballadors de zero o que surten d'aquests cursos.

Al sector tothom coincideix en una cosa: que l'ofici s'aprèn al carrer, amb hores de feina. "Llavors, a l'hora de contractar-los, ja se'ls ha de contractar amb una de les categories del conveni, que és la més baixa, la categoria 7, que suposa un sou brut de 24.000 euros l'any", explica l'Èric.

"Si tens una empresa molt gran, sempre necessites ajudants, i ja aniran aprenent a poc a poc. Clar, això a les empreses petites és més complicat, no sempre pots tenir dos ajudants, no sempre tens feina d'ajudant, i aquell temps no el pots facturar, i és un cost d'empresa", conclou el Gabriel, l'administrador de Garay Instal·lacions.

A banda del cost que pot tenir formar una persona amb coneixements molt bàsics, expliquen des de Fegicat, la tensió en aquest sector per la falta de mà d'obra al sector és tan forta que el més probable és que un cop format marxi a una altra empresa competidora. 
 

Trencar clixés

Des de la Federació de Gremis d'Instal·ladors creuen, però, que per atraure nou talent a la professió cal abans trencar el clixé que té la societat sobre l'empresa instal·ladora. Asseguren que aquesta"és una professió en realitat molt tecnificada i sota el paraigua del conveni del metall, i això vol dir que una persona que comença la seva carrera professional està cobrant uns 1.500 euros nets al mes, un salari molt superior a la mitjana d'altres professions".

Fins i tot expliquen que han proposat a la Generalitat crear un talent show de l'energia, que permeti fer entendre a la societat quines són les oportunitats que es generen en aquest sector.  
 
Des de la Federació d'Instal·ladors alerten que sense aquests professionals la transició energètica no es podrà fer i que la manca de professionals està elevant els preus i generant intrusisme al sector. 

ARXIVAT A:
Economia de butxacaEnergiaCrisi climàticaFormació Professional
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut