Falten llevadores: només n'hi ha 18 per cada 1.000 naixements

A la demarcació de Tarragona hi ha un centenar de llevadores col·legiades, i se'n necessitarien 300. Són els càlculs del Col·legi d'Infermeres i Infermers de Tarragona, CODITA, que denuncia que estem molt lluny de la ràtio europea.

La vocal del col·legi, Gemma Martínez, assegura que en calen el doble: "I encara em quedo curta." "Estem molt per sota de la ràtio europea", diu Martínez, que posa xifres al dèficit:

"Només en naixements, i ja no parlo de salut sexual i reproductiva, als països de l'OCDE hi ha 64 llevadores per mil naixements. A Catalunya som 18. Potser hauria de ser el triple o el quàdruple per cobrir aquestes necessitats."

D'aquesta manera ens hauríem d'anar acostant a l'objectiu "d'una llevadora, un part", afegeix Martínez.

"Moltes vegades, per fer un bon acompanyament, una llevadora ha d'atendre quatre dones a la vegada", ha denunciat la infermera en el marc d'una jornada de llevadores que s'ha fet aquesta setmana a Tarragona, centrada en la salut sexual i reproductiva de la dona.

La falta de llevadores a la demarcació de Tarragona es pot extrapolar a la resta de Catalunya, amb uns percentatges similars. La gran majoria de professionals s'han de multiplicar per poder atendre les necessitats que hi ha, i treballen en diferents feines alhora.

I encara s'hi suma un altre factor agreujant, i és que en els 4 anys vinents es preveu que es jubilaran el 30% de llevadores. Per això reclamen amb urgència la creació de més places.

"La previsió és que la situació empitjori en els pròxims anys, i que d'aquí tres o quatre anys hi hagi un col·lapse de l'atenció a la salut sexual i reproductiva", adverteix Gemma Martínez.

Més enllà del part

El col·lectiu vol que es visibilitzi i es reconegui la seva tasca, que no es limita només a atendre els parts, sinó que s'estén al llarg de la vida fèrtil de la dona, de la pubertat a la menopausa.

N'hem parlat amb dues professionals amb una trajectòria d'uns vint anys: la Neus Montserrat, llevadora a l'Hospital del Vendrell i a l'ASSIR de l'Arboç, i Sònia Argilés, llevadora a l'ASSIR de Tarragona i que fa guàrdies a l'Hospital Joan XXIII.

La Neus es lamenta que la percepció social que es té de la seva feina sigui tan limitada: "Tenim necessitat d'acompanyar la dona des de la joventut fins a la menopausa. I això són un munt de visites, de sessions als instituts, etc."

La Sònia hi està d'acord: "Hi ha molt de desconeixement del rol que té la llevadora i de la seva formació."

Les competències de les llevadores són molt àmplies: reben consultes sobre la salut del sol pelvià, reproducció assistida, consultes de persones trans o, les més conegudes, sobre el part i la lactància.

"La veritat és que la nostra formació és molt àmplia i que la llevadora està present a totes les etapes de la vessant reproductiva de la dona."

En aquesta mateixa línia, Gemma Martínez demana que se les reconegui com el referent en la salut sexual i reproductiva de la dona durant tota la seva vida: "Volem que la gent ens conegui més i pugui venir a demanar els nostres serveis."

Entre les professionals més joves que han assistit a la jornada hi ha Minerva Serrano. Fa 3 anys que exerceix a l'ASSIR de Tarragona i Valls, i ella també veu el futur incert: "Quan ens plantegem fer de llevadora és una cosa que és difícil, hi ha poques places, i penses que si n'hi ha tan poquetes és que hi ha poca demanda... La realitat és que no i que estem sobrecarregades."

"Esperem que els pròxims anys la situació millori. Ho estem intentant, però no sabem si anirà millor."

Serrano admet que el futur el veu complicat, per exemple, per poder revertir unes llistes d'espera que s'allarguen 6 mesos.  

Afectacions infravalorades

Una setantena de professionals han participat en les diferents ponències, taules rodones i tallers pràctics que s'han organitzat en la jornada de llevadores.

Entre les conclusions de la trobada, hi ha el convenciment que encara "hi ha moltes afectacions de salut que són infravalorades o no es poden atendre adequadament per manca de recursos", denuncia Gemma Martínez.

Segons un estudi publicat a la revista The Lancet, les dones viuen diferents afectacions de salut a mitjà i llarg termini derivades de l'embaràs o el part. En aquest sentit, detalla que un 35% de les dones que han tingut un part vaginal presenten disparèunia, és a dir, tenen dolor o dificultats durant el coit.

En la mateixa línia, des de CODITA apunten que un 24% de les dones tenen incontinència urinària després del part, i un 3% incontinència anal. Altres patologies vinculades a l'embaràs són la lumbàlgia, que pot arribar a afectar fins al 50% de les gestants i que perdura en un 30% de les dones; o alteracions en l'estat emocional. Es calcula que, aproximadament, un 15% de les dones tenen un trastorn depressiu després del part.

"És imprescindible conèixer les conseqüències sobre la salut de les dones després del part, i cal destinar-hi recursos i eines, perquè les llevadores puguin atendre i acompanyar aquestes dones i les seves famílies en tot el seu procés de recuperació", conclou Martínez.