Falten secretaris municipals: per què són una figura clau dels ajuntaments
Aquest dissabte hi ha exàmens per cobrir interinament les vacants, que afecten sobretot els municipis menys poblats des de fa anys
Aconseguir una subvenció per a l'ajuntament o controlar la companyia de la llum són cosa del secretari municipal, una figura poc coneguda i molt buscada. Alguns consideren que té més poder que l'alcalde perquè ha de donar el vistiplau a gairebé tot. L'alcalde és el màxim representant polític i executiu, però el secretari és el responsable de la gestió administrativa i legal del consistori.
Molts ajuntaments, sobretot de les zones rurals, estan desesperats perquè no hi ha manera de cobrir-ne les vacants. Una administració pot quedar gairebé bloquejada sense el secretari. D'aquesta figura depèn, per exemple, que es puguin pagar les factures a proveïdors o atorgar una llicència d'obres o contractar el servei de neteja o qualsevol altre.
L'Estat és el responsable d'habilitar aquests funcionaris de carrera, que sobretot venen de l'àmbit del dret.
Un dèficit que s'agreuja
Des dels primers ajuntaments democràtics, a Catalunya hi ha hagut al voltant de mig miler de vacants del que es coneix com a funcionaris d'habilitació i el problema no ha fet més que empitjorar per les jubilacions, que no es compensen amb incorporacions noves.
Com a solució provisional, la Generalitat ha fet aquest dissabte proves descentralitzades que permetran generar una bossa de treball de substituts de forma interina, per anar tapant forats, una sortida que han trobat també moltes comunitats autònomes.
La intenció és fer-ne cada any, si cal, segons ha anunciat el secretari general de Governs Locals i Relacions amb l'Aran, David Rodríguez, que ha dit que la necessitat per cobrir aquestes places de treball als consistoris "és gran i preveiem que ho serà més".
El @govern vol convocar periòdicament proves per a la borsa de treball de secretaris interventors
Delegació del Govern a Lleida (@govlleida) January 20, 2024
Es vol donar resposta a les vacants que hi ha als ens locals mitjançant el nomenament d'interins
Avui s'han fet proves a #Lleida, #Reus, #Girona i #Barcelona #Governslocals pic.twitter.com/yFYIAksbYn
Hi havia prop de cinc-centes persones admeses per fer l'examen teòric i pràctic a Lleida, Reus, Girona i Hospitalet de Llobregat i n'han assistit el 40%. Encara que arribessin a aprovar absolutament totes, continuarien havent-hi moltes vacants.
Fa un parell d'anys es va convocar una primera prova en un únic lloc que "no va tenir massa èxit", segons ha explicat David Rodríguez. Hi havia citades més de 500 persones, però tan sols se'n van presentar 120 i en van aprovar 26.
Aquí també cal tenir present que a Catalunya no hi ha la tradició opositora que hi ha a Castella o a Madrid, com també es veu amb notaris o advocats de l'estat.
Diferències segons la mida del municipi
Com qualsevol empresa, l'Ajuntament també necessita l'estructura necessària. Als municipis més petits, el secretari és sovint l'únic funcionari municipal.
Les funcions poden canviar segons la mida de l'Ajuntament. Els més grans també tenen interventor i tresorer, més centrats en el control de la gestió econòmica, però en els ajuntaments menys poblats és el secretari el que s'encarrega de tot. Fins a 5.000 habitants, la figura és la de secretari-interventor.
La majoria dels tràmits jurídics i administratius han de passar per les mans del secretari, un càrrec entre lletrat i notari. És el responsable de garantir que s'actuï d'acord amb la llei, que arribin els recursos públics i que es gestionin adequadament. Són experts en qüestions legals i financeres.
La Granja d'Escarp, al Segrià, és un dels municipis que ara es queda sense secretari-interventor, perquè es jubila el que tenien a jornada completa. L'alcalde, Manel Solé, descriu el panorama com "una situació d'angoixa i precarietat que preocupa molt a l'equip de govern". Aquest any han de licitar, executar i justificar un milió d'euros i "sense un secretari competent, és impossible", lamenta l'alcalde.
A un altre municipi del Segrià, Almacelles, també estan sense secretari des del juliol i, com a exemple, s'han vist forçats a prorrogar la licitació d'escombraries, com explica l'alcalde, Joan Bosch.
Els casos d'aquests dos municipis es poden veure en aquest vídeo del "Telenotícies comarques":
A la comarca del Berguedà, amb municipis petits, també es viu una situació crítica. Són els que sempre queden descoberts.
Els funcionaris de carrera sovint opten per ajuntaments més grans i amb sous més bons, però també aquests comencen a notar que arriben les jubilacions.
A banda dels secretaris que han guanyat les oposicions, les vacants s'han anat cobrint fins ara, com s'ha pogut, amb funcionaris que tenen la plaça de forma interina o accidental o altres possibilitats, com que una mateixa persona pugui fer de secretari a dos ajuntaments propers.
El servei de les Diputacions, col·lapsat
La sortida de la Granja d'Escarp i Almacelles i d'altres és convocar un concurs-oposició per cobrir la plaça de secretari-interventor, però és un procés lent.
Mentrestant, només disposaran del Servei d'Assistència Tècnica que ofereix la Diputació a través dels Consells Comarcals un dia i mig a la setmana. Estan desbordats.
En el cas de la Diputació de Lleida, aquest servei arriba a 35 ajuntaments petits i a més grans que -per llei- han de tenir secretari i no en troben. Són 19 consistoris que tenen la plaça vacant i que, per culpa d'això, s'arrisquen a perdre ajudes i a paralitzar el funcionament normal del municipi.
