Famílies que lluiten contra la segregació escolar: "Els prejudicis els tenim els pares"

Al març comença el període de preinscripcions a escoles i instituts i és el tercer curs que es farà aplicant el decret d'admissió per lluitar contra la segregació escolar. 

Alguns centres amb un alt nombre d'alumnes vulnerables fa anys que també treballen en aquest sentit. El curs passat algunes famílies van fer el pas de matricular-s'hi, prioritzant el projecte educatiu i la proximitat, més que no pas la composició de l'aula.

"Volíem que anés a l'escola del barri"

A l'Escola Sant Ignasi de Manresa, el 75% de l'alumnat viu en un entorn desfavorit. Una realitat que no és la mateixa que la del barri, i que suposa un fre a l'hora de fer la preinscripció. Algunes famílies, però, han decidit apostar-hi.

"Vam anar a les portes obertes de tots els centres de la zona i el projecte ens va captivar", explica la Núria Soldevila Bacardit, mare d'un alumne d'I3. Reconeix que "vam tenir dubtes perquè era un centre segregat", però "a mesura que veus com funciona, estàs molt més convençut i t'adones que els prejudicis, els tenim els pares".

Una opció que beneficia la lluita contra la segregació escolar, i la mateixa que va triar la Neus Ballesteros Ventura, que porta la seva filla a I4 i viu al costat del centre. "Tenia la sensació que les famílies de l'escola no representaven tots els veïns i veïnes del barri, però això no va ser un motiu per descartar-la, sinó al contrari".

Per al Bernis Sorinas, que té una filla que ha començat I3, la decisió va ser "molt rumiada i intencionada, perquè per nosaltres era molt important que anés a l'escola del barri on viu i que conegués les seves veïnes".

"Creiem que no té sentit que hi hagi dues Manreses que es donin l'esquena, i ara estem molt contents perquè la nostra filla és molt feliç a l'escola", assegura. Les famílies, a més, col·laboren en les portes obertes per crear vincles i trencar els prejudicis associats als centres d'alta complexitat. 

"La diversitat que hi ha al centre és or"

A l'Escola Tarlatana de Sabadell, la meitat de l'alumnat és d'origen estranger i pràcticament tots provenen de famílies vulnerables. Aquest curs, nou famílies de fora del barri han triat el centre, atretes pel projecte. 

El Marc Roigé, pare d'un alumne d'I3, no va entrar en la seva primera opció i es va decantar pel centre, tot i que s'hagi de desplaçar. "Teníem molt clar que volíem que el Biel anés a una escola per projectes", argumenta.

El curs actual és el primer en què Educació va facilitar que grups de famílies es matriculessin en bloc a centres amb un alt nivell de segregació.

"Pot ser que aquesta escola semblés un gueto, però per mi la diversitat que hi ha és or", manifesta l'Alba Sanuy. Els seus dos fills bessons van començar l'escolarització en un centre que va haver de tancar i va escollir la Tarlatana "perquè buscàvem una escola petita amb un projecte bonic".

El centre està situat a tocar de l'escola bressol i des del curs passat, a més tenen com a centre adscrit l'Institut Ca n'Oriac, també amb un projecte molt similar, i que contribueix a la continuïtat de la línia pedagògica.

Més implicació de les famílies

Per a la directora de l'escola, Anna Masip Figueras, la incorporació de famílies noves "és una oportunitat per a tota la comunitat educativa". "Són famílies que estan molt posades dins l'escola, amb qui establim molts debats i moltes reflexions, i això ha animat altres famílies que abans no acostumaven a participar en el dia a dia del centre", explica.

També han aconseguit altres reptes, com revertir un absentisme crònic i millorar la convivència.

"Hem notat molts canvis", explica la Nadia El Amri, amb una filla que cursa I5 i un fill a I3. "Estic molt contenta perquè estic coneixent famílies noves i entre tots fem molta pinya", expressa.

Incompliments en la normativa

El decret d'admissió, que va entrar en vigor el curs 2021-2022, obliga els municipis de més de 10.000 habitants a revisar les zones educatives per evitar que l'alumnat vulnerable es concentri en els mateixos centres.

A la pràctica, però, alerta un informe del síndic de greuges, en menys del 10% de municipis s'han elaborat els informes preceptius per valorar si garanteixen una escolarització equilibrada. I només el 5,4% han fet canvis per reduir els índexs de segregació.

En canvi, sí que es compleix el requisit de tenir taules locals de planificació per garantir una distribució equilibrada de l'alumnat. Tot i que es consideren bones praxis, només el 16,1% dels municipis entre 5.000 i 10.000 habitants ho han fet, malgrat que no hi estan obligats.

Reptes pendents per reduir la segregació

A més, assenyala l'informe, una tercera part dels municipis de més de 50.000 habitants tenen models de zona única, que no afavoreixen que l'alumnat vagi a l'escola del seu barri, i prop d'un 10% tenen zones que reprodueixen la segregació.

En aquests municipis, els centres amb més complexitat són els que acostumen a tenir més oferta de places, i això els dificulta assolir una escolarització més equilibrada.

Un altre dels punts del decret és que en tots els centres han de quedar places vacants per distribuir la matrícula viva, és a dir, l'alumnat que s'incorpora amb el curs començat, per evitar que es concentri en un únic centre. Des que està en vigor, s'ha reduït el nombre d'estudiants vulnerables que es matriculen a mig curs en centres que ja tenen una alta complexitat, però encara continua sent elevat.

L'informe ho atribueix al fet que no s'utilitzen prou els instruments que ja existeixen per afavorir una distribució més equilibrada de la matrícula viva, com ara respectar la proporció màxima d'aquest alumnat en centres d'alta complexitat, el tancament de ràtios per grup després de l'inici de curs o els increments de ràtio.

En el conjunt de Catalunya, la segregació escolar s'ha reduït més del 15% en quatre cursos, però continua sent un dels principals reptes del sistema educatiu.