Fan créixer plantes en sòl lunar, aprofitant mostres portades per missions Apollo

Per primer cop s'han fet créixer plantes en el sòl lunar. El fet no s'ha produït al nostre satèl·lit, sinó a la Terra, amb mostres de sòl que van portar diverses missions Apollo. En tot cas, es tracta d'un primer pas perquè en futures missions a la Lluna es puguin conrear vegetals.

Anna-Lisa Paul, Stephen M. Elardo i Robert Ferl, de la Universitat de Florida, són els tres investigadors que han aconseguit aquest èxit agrícola. Han descrit el seu treball a la revista Communications Biology.

La recerca ha requerit molta paciència. D'entrada, perquè, en 11 anys, els investigadors han sol·licitat fins a tres vegades permís i material per dur a terme l'experiment.

També ha calgut molta cura, perquè només disposaven de 12 grams de sòl lunar. Les mostres les havien recollit les missions Apollo 11, 12 i 17 i tenien característiques diferents, cosa que ha permès extreure diverses conclusions.

Per fer la prova, els investigadors varen triar l'Arabidopsis thaliana, una planta de la mateixa família botànica que la col, el creixen i la mostassa. Una de les raons era que aquesta planta s'ha utilitzat molt en recerca i se'n coneix molt bé el genoma.

Els "testos" eren minúsculs. Tenien la mida d'un didal i els van posar en petites plaques com les que s'utilitzen en els cultius cel·lulars al laboratori. A cada test hi van posar un gram de terra, el van humitejar amb una solució nutritiva i hi van afegir unes poques llavors de la planta.

Per tenir cultius control amb què poder comparar van fer el mateix amb un substrat artificial que simula el sòl lunar i amb terra procedent d'ambients extrems del nostre planeta.

Diferent creixement segons el sòl

Els autors reconeixen que els va sorprendre positivament que la planta brotés en la regolita lunar, que és com s'anomenen els materials polsosos no consolidats de la superfície de qualsevol astre.

A mesura que avançava el temps, també van observar diferències entre les plantes que creixien en la regolita i les del control. Algunes de les primeres eren més petites i creixien lentament.

Aprofitant el profund coneixement dels gens de l'Arabidopsis, van analitzar també quins s'havien activat més. I van observar que es tractava dels que tenien a veure amb reaccions a l'estrès provocat per la presència de sals o metalls o bé a l'estrès oxidatiu.

Dintre d'aquest procés, van constatar que el sol recollit per l'Apollo 11 era més tòxic per a la planta que el de la missió 12 i aquest més que el de la 17. Això s'explica perquè el primer era més madur i el darrer era el més immadur, perquè havien estat exposats més temps o menys a raigs còsmics.

De cara a obtenir conreus a la lluna, els autors creuen que les diferències es poden superar escollint bé el tipus de regolita que s'utilitzi i el lloc on es reculli.

També cal tenir en compte que la regolita lunar és molt diferent del sòl terrestre, com explica Elardo:

"Té molt menys contingut de carboni, oxigen, nitrogen i fòsfor, nutrients que les plantes necessiten. També és molt més polsós i de gra més fi, però al mateix temps els fragments son molt punxeguts i abrasius".

Sigui com sigui, els científics destaquen que és un primer pas en l'objectiu de tenir conreus a la lluna de cara a futures missions i, especialment, per al programa Artemis, que començarà a desenvolupar-se aquest any amb naus no tripulades.

En el futur, la lluna també serà una mena de pont cap a objectius més llunyans i això requerirà colònies permanents on s'hauran de conrear aliments. I abans cal respondre diverses preguntes, com apunta Ferl:

"Què passa quan fas créixer plantes en el sòl lunar, una cosa que queda totalment fora de l'experiència evolutiva dels vegetals? Què passaria a les plantes en un hivernacle? Podríem tenir pagesos lunars?"

Anant més enllà, volen saber si fer créixer plantes canviarà algunes característiques del sòl. Elardo es pregunta si afegint-hi aigua i nutrients podria transformar aquella terra i fer-la més hospitalària per als vegetals, perquè, ara com ara, "la lluna és un lloc molt, molt sec".