Fang, indignació i incertesa pel futur dos mesos després de la dana al País Valencià

223 víctimes mortals, 3 persones encara desaparegudes i milers de damnificats a les comarques de l'Horta Sud, la Ribera Alta, la Foia de Bunyol i la Plana d'Utiel.

A València aquest diumenge es commemoren els dos mesos de la mortífera dana amb una nova manifestació contra el president valencià Carlos Mazón per la gestió de la tragèdia. 

La marxa recorre els carrers del centre de València des de les sis de la tarda sota el lema "Mazón dimissió". En les dues convocatòries anteriors, el 9 i el 30 de novembre, es van aplegar 130.000 i 100.000 persones, segons dades de la delegació del govern. 

Malgrat la remodelació, ara fa un mes, del consell per crear una vicepresidència per a la Recuperació i una conselleria d'Emergències, la indignació contra el president de la Generalitat Valenciana es manté.

En els últims dies, Mazón ha intentat desviar l'atenció sobre on era en les hores crucials de la dana, la raó perquè es va trigar tant a enviar l'alerta d'emergències als mòbils.

Després d'haver dit que era en un dinar privat, es va informar d'un "dinar de feina", fins que després el seu gabinet va indicar que havia dinat al restaurant El Ventorro del barri de Ciutat Vella de València amb una periodista per oferir-li la direcció d'À Punt. 

Els socialistes valencians demanen que Mazón faci pública la factura del dinar d'aquell dia a El Ventorro, ara la presidència de la Generalitat argumenta que Mazón hi va acudir en qualitat de líder del PP valencià i que no guarden la còpia de la factura. Si Mazón hi hagués anat com a president de la Generalitat estaria obligat a ensenyar la factura. 

En un nou gir de la trama, Mazón va dir divendres que presentaria la factura davant el Tribunal de Comptes. 

El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJCV) ha rebutjat les tres querelles i les quatre denúncies interposades contra Mazón per la gestió de la dana. La sala no aprecia que hi hagi aquests indicis sòlids i, per tant, no considera que el TSJCV sigui competent per investigar el president de la Generalitat.
 

El Nadal més trist a les poblacions afectades

Aquest ha estat un Nadal amb poc espai per a les celebracions en les 71 poblacions afectades per la riuada, on viuen més de 845.000 persones. 

Milers han perdut la casa o tenen greus desperfectes i la resta han hagut d'acostumar-se a una nova realitat amb alguns baixos i garatges encara impracticables. Hi ha muntanyes de cotxes i vehicles inservibles -es calcula que són més de 128.000- plens de fang, apilats en esplanades a l'espera de ser retirats, cases per reconstruir, negocis tancats i professionals i voluntaris que continuen netejant fang i rehabilitant els carrers i infraestructures més afectats.

Encara hi ha pendent fer un funeral oficial per les víctimes. El 9 de desembre l'arquebisbat de València va fer un funeral al qual van acudir Felip VI i diversos representants polítics, però del qual van marxar familiars dels morts perquè no s'hi van sentir representats.

Més de 54.000 empreses van resultar directament afectades per la dana. Després de vuit setmanes, moltes encara no ha pogut reobrir o recuperar l'activitat. També hi ha milers de comerços que no han obert. 

La riuada no només va fer malbé cases, fàbriques i comerços. Moltes escoles i instituts van resultar directament afectades. Durant setmanes, 48.000 alumnes es van haver de quedar a casa perquè els centres escolars estaven impracticables. Ara, dos mesos després del desastre, encara hi ha 24.000 alumnes que han hagut de ser reubicats. 

El govern espanyol assegura que ha mobilitzat 16.600 milions d'euros, una xifra que inclou més de 900 milions en ajuts directes als afectats. S'han reconstruït centenars de quilòmetres de carreteres i vies de tren i metro. 

La Generalitat Valenciana, per la seva banda, assegura que ha mobilitzat 1.324 milions, inclosos 854 milions d'ajudes directes.

Les aportacions que han fet els governs espanyol i autonòmic no han estat exemptes de polèmica: el govern de Mazón acusa el govern espanyol de donar ajuts que s'han de tornar amb interessos, extrem que des de Madrid neguen. 

I mentre encara no ha acabat la reconstrucció física de les cases, empreses, infraestructures i de l'entorn més proper dels milers d'afectats, cal encarar la reconstrucció emocional d'aquells que van veure com la força de l'aigua s'emportava éssers estimats, pertinences i els esforços de tota una vida.