Fàrmacs psicodèlics, una esperança per a les persones amb depressió resistent

La droga coneguda en ambients recreatius com a "bufo" o "sapo", la produeix de forma natural un tipus de gripau amb el nom científic "Incilius alvarius". La psilocibina és una altra d'aquestes drogues amb efectes al·lucinògens, similars a l'LSD, i està present en una família de bolets, del gènere psilocibe.

Totes dues substàncies, un cop sintetitzades al laboratori, són també fàrmacs psicodèlics. Investigadors del Parc Sanitari Sant Joan de Déu hi estan fent tres assajos clínics, per provar la seva eficàcia per tractar persones amb depressió major que no han millorat amb els tractaments habituals.

Trobar alternatives als antidepressius convencionals és ja una urgència, ja que la depressió major és una de les principals causes de discapacitat i un dels trastorns que més augmenten, però un terç dels pacients no responen als tractaments: tenen el que s'anomena depressió resistent.

Els fàrmacs psicodèlics són una opció molt esperançadora, que està donant bons resultats, però que arrosseguen l'estigma del seu ús com a drogues recreatives.

En un entorn controlat

Juan París, psiquiatre del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, descriu les condicions amb què es fan aquests assajos: "Estem parlant d'una substància ja sintetitzada, que s'utilitzarà en una dosi coneguda, en un ambient suficientment cuidat, controlat, amb terapeutes i professionals entrenats i capacitats específicament per a aquesta feina i, sobretot, és que s'està treballant amb persones amb condicions clíniques, en aquest cas amb depressió."

El pacient hi arriba havent fet tota una preparació prèvia, ja que viurà una experiència que el podria sobrepassar.

"Pot aparèixer una alteració de la percepció del temps i l'espai, poden aparèixer experiències místiques, com una dissociació del jo dins l'univers."

Ho enumera Rosa Dueñas Herrero, psiquiatra investigadora del Grup de Fàrmacs Psicodèlics del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. "I alteracions de l'estat d'ànim", afegeix.

Com funcionen?

Es fan una o dues sessions amb aquests fàrmacs, amb l'objectiu de trencar estructures mentals molt rígides, creences molt dures, que caracteritzen la depressió.

"Van ajudant la persona a enfrontar-se i exposar-se a coses que durant molt de temps, per la mateixa malaltia i el malestar, han estat evitant", explica el doctor París.

Però la feina no acaba aquí, després ve tota una tasca amb psicoteràpia per ajudar la persona a entendre i col·locar les vivències que ha experimentat. D'aquesta manera, es poden abordar temes amb molta càrrega emocional.

Rosa Dueñas Herrero explica que amb els fàrmacs "es millora la neuroplasticitat, les connexions entre unes xarxes neuronals i altres".

"Ajuda que patrons de comportament molt rígids es flexibilitzin i, en part, en això consisteix la millora."

Una investigació prohibida fa dècades

La investigació amb aquestes substàncies psicodèliques es va prohibir al mateix temps que es prohibien per a ús recreatiu, i això va suposar aturar tota una línia de recerca amb resultats molt prometedors en salut mental fins a la dècada dels 80.

Amb el nou segle, es va reprendre amb força, però encara arrossega moltes reticències, tal com reconeix Juan París: "S'han hagut de creuar moltes barreres, pel que fa, per exemple, a l'aprovació per part dels comitès ètics, i també perquè hi hagi acceptació fins i tot en ambients sanitaris".

Però, pel que fa als pacients amb depressió resistent, que acumulen diferents tandes de tractaments sense èxit i, per tant, patiment i frustració, la doctora Dueñas Herrero explica que "es mostren molt agraïts de poder accedir a substàncies fins ara vetades, que els obren una possibilitat real." I afegeix: "Realment estem veient canvis positius en el seu estat de salut".

Segons els investigadors, el risc d'addicció dels fàrmacs psicodèlics, quan s'utilitzen en ambients mèdics controlats, no és cap preocupació. I esperen que l'aprovació d'aquestes substàncies per a la depressió resistent no tardarà gaire. De fet, ja hi ha un precedent que s'està utilitzant, l'esketamina, un derivat de la ketamina.