Fas llistes de coses pendents? Com gestionar-les amb èxit perquè no t'ofeguin
Organitzar el dia a dia en llistes pot ser una bona eina, però hi ha el risc que ens acabin bloquejant i fent-nos sentir incapaços d'arribar a tot
Glòria Marín Villanova
Periodista dels Serveis Informatius de Catalunya Ràdio
Poden ser de paper i escrites a mà, o penjades de qualsevol aplicació del telèfon mòbil. Poden portar per títol "Coses per fer" o anglicismes com el famós "To do list", però en qualsevol cas van seguides de tasques tan diverses com demanar hora al dermatòleg, començar a planificar les vacances o buscar una millor tarifa per a la llum.
La Nora, de 43 anys, té una filla i treballa com a mestra d'Infantil. Sempre ha fet llistes perquè diu que li endrecen la vida, el seu temps i el cervell, però també admet que "pots caure en sobredimensionar tot el que has de fer i causar-te angoixa quan no arribes a tot".
La Cristina, de 35, fa d'administrativa i reconeix que comença moltes llistes que després oblida, i periòdicament se les va trobant a les butxaques d'abrics i bosses de mà. Però assegura: "El sol fet d'escriure-les ja em serveix d'alguna cosa."
La utilitat de fer llistes de tasques pendents està fora de dubte, però, com gairebé tot, té pros i contres.
Beneficis de fer llistes
Ens ajuden a buidar la ment, a organitzar-nos i a ser més productius perquè el fet de tenir per escrit el que hem de fer i quan ho hem de fer ens aporta sensació de control i ens deslliura d'haver d'estar recordant constantment el que toca fer cada dia.
I encara més, fer llistes permet tenir una visió general de tot el que tenim per fer i adonar-nos que potser són massa coses. La coach de vida Yolanda López les defineix així:
"Les llistes són addictives. Ens agraden perquè són un primer pas per fer tangible el que encara no ho és. Són la llavor d'allò que volem aconseguir."
Els riscos de fer llistes
La psicòloga Anna Romeu alerta que si no tenim molt clares les nostres prioritats i les eines de què disposem per aconseguir-les podem caure en el que ella qualifica de llistes infinites, sovint associades a persones amb una personalitat obsessiva o que necessiten tenir-ho tot sota control.
Aquestes persones posen a la llista tot allò que voldrien fer, però no són realistes, i sense voler-ho cauen en la seva mateixa trampa:
"Això els pot portar a la frustració en adonar-se que mai arribaran a poder complir tot el que hi ha a la llista, i pot desembocar en la desmotivació total: ja que no puc fer-ho tot, ni començo."
Com podem gestionar millor les nostres llistes?
Precisament per evitar fer "llistes infinites", el primer esforç que cal fer és ser realista, ser conscients de les nostres capacitats i limitacions. Un cop feta una primera pluja d'idees com més ajustat a la realitat millor, el següent pas passa per agendar les tasques pendents.
Aquí tant la psicòloga com la coach hi estan d'acord: s'ha de posar ordre decidint què és urgent i què no ho és tant.
Anna Romeu proposa seguir aquesta pauta:
► Tasques urgents que només pots fer tu: són les primeres a les quals has de fer un forat a la teva agenda, decidint el dia i l'hora concreta en què ho faràs. Si això ja t'omple un parell o tres setmanes, tota la resta de coses les has de deixar en repòs.
► Tasques urgents que no necessàriament has de fer tu: les llistes també han de servir per adonar-nos que podem i que hem de delegar. Aquí també cal decidir qui pot fer aquestes gestions i quan voldríem que les fes.
► Tasques no urgents que només pots fer tu: les podem anar repartint en els pròxims mesos de l'any. Això ens ha de donar el respir que suposa no haver-ho de fer immediatament i alhora la seguretat que no quedarà oblidat, perquè està marcat a l'agenda.
► Tasques no urgents que no necessàriament has de fer tu: aquí també has de decidir qui vols que les faci i quan, a mitjà o llarg termini.
I quan a la llista apareix una tasca especialment llarga i farragosa? En aquests casos s'aconsella dividir-la en petites feines a fer en diversos dies. Altrament, el més probable és que mai es trobi el moment de començar.
Sobretot, és important ratllar les feines que ja hem fet i deixar les guixades a la vista per visibilitzar el que ja s'ha aconseguit, com explica López:
"És una recompensa per al cervell. Hi ha investigacions que diuen que en el moment de guixar segreguem dopamina."
Les dones fan més llistes que els homes?
Segons la psicòloga Anna Romeu, sovint la necessitat de fer llistes és el resultat de portar massa càrrega i "en general les dones porten més càrrega mental i física, perquè moltes encara s'ocupen de l'organització familiar".
En canvi, quan els homes fan llistes acostumen a estar relacionades amb la seva activitat professional:
"Si els homes no veuen la utilitat de fer llistes sobre la seva vida personal i familiar, és que potser no porten prou càrrega."
Les facin les dones o els homes, una possible conclusió seria que les llistes, ben portades, poden ajudar-nos a aconseguir fites d'una manera més relaxada, però mal gestionades ens poden afegir més estrès, frustració i sentiment de culpa.
- ARXIVAT A:
- Estil de vida