Fatiga de Zoom: per què les reunions virtuals cansen més que les presencials?

Fer reunions per Zoom, Meet o un altre sistema equivalent cansa més que fer reunions presencials. Així ho adverteixen des de fa temps alguns psicòlegs i psiquiatres, que han encunyat el concepte fatiga de Zoom.

Podria semblar que estalviar-se desplaçaments i trobar-se amb altres persones des de casa o l'oficina augmentaria la comoditat. Però des de l'inici de les restriccions per la pandèmia s'ha vist que és tot el contrari: el Zoom cansa.

O potser cansa, sobretot, l'obligatorietat de fer reunions virtuals. Zoom tenia deu milions d'usuaris el desembre del 2019 i el maig del 2020 ja en tenia 300, 30 vegades més.

Jeremy N. Bailenson, del Departament de Comunicació de la Universitat de Stanford, a Califòrnia, acaba de publicar un article a Technology, Mind, and Behavior, revista de l'Associació Americana de Psicologia, en què apunta les quatre possibles causes principals de la fatiga de Zoom: la mirada fixa a curta distancia, l'esforç cognitiu superior, el fet de tenir tot el dia un mirall al davant i la poca llibertat de moviments durant les reunions.
 

Esforç cognitiu

Tot això fa veure que l'impacte ambiental s'ha d'estudiar molt bé i prestant atenció als grans canvis produïts els darrers anys. Des del punt de vista psicològic, sembla que hi ha menys dubtes.

I això s'ha explicat gairebé des de l'inici de la pandèmia. Bailenson mateix va publicar un article a primers d'abril al Wall Street Journal.

I al novembre, la psiquiatra establerta a Los Angeles Jenas Lee exposava a Psychiatric Times les possibles causes d'aquesta fatiga amb les reunions virtuals.

Lee n'apuntava diverses: el retard en l'arribada de l'àudio, per ràpides que siguin les telecomunicacions, està associat a percepcions més negatives i a menys confiança en els altres assistents.

El cervell també rep menys recompensa, entesa com la compensació per una activitat, en una reunió virtual que en una de presencial.

Altres problemes són la necessitat de mantenir una mirada directa sobre els altres amb un camp de visió reduït, un esforç superior per memoritzar les cares i més necessitat de semblar atractiu o agradable.

Finalment, es necessita un esforç cognitiu més alt, perquè es perd la major part de la comunicació no verbal i emocional, de gestos i postures, que presencialment integrem de forma sovint inconscient.
 

Com estar tancats en un ascensor

En el seu article, Bailenson exposa alguns d'aquests problemes i n'hi afegeix d'altres. L'autor afirma que la seva exposició es basa en teoria i recerca acadèmiques, però que caldria comprovar-ho en el context de Zoom i fer experiments per analitzar-ho.

Pel que fa a mantenir la mirada fixa, Bailenson posa l'exemple dels ascensors, un espai reduït on la majoria de gent evita mirar els altres.

En les reunions virtuals, això no es pot fer. Has de mirar tota l'estona les altres cares, sovint de gent desconeguda, que, a més, solen omplir gran part de la pantalla.

Bailenson ho equipara a un llarg viatge en un metro ple, on estàs forçat a mirar les persones del voltant. Però, en les reunions, això no dura només uns minuts i al cap de poc pot començar una altra trobada.

L'esforç cognitiu es produeix, com apuntava Jenas Lee, perquè ens falta comunicació no verbal, que sovint capturem de forma inconscient, és a dir, sense esforç.

Captar aquesta comunicació no verbal per Zoom és més difícil i requereix més esforç. A més, es poden captar moviments d'ulls o expressions del rostre, però no tant gestos de les mans, per exemple. Això i la falta de contacte també redueix l'intercanvi afectiu.

Davant del mirall i amb poca mobilitat

Un tercer factor és que estem gairebé tot el dia, si anem fent reunions, davant d'un mirall. No només veiem els altres, sinó que també ens observem contínuament a nosaltres mateixos.

Segons Bailenson, l'efecte de veure's contínuament en un mirall ha estat estudiat durant dècades i demostra que la gent està més disposada a avaluar-se a ella mateixa quan veu de forma permanent  la seva imatge. I això pot ser estressant.

Finalment, hi ha la menor capacitat de moure's. No ja de poder enraonar dret o caminant per una sala, cosa que augmenta la creativitat, sinó l'obligació de mantenir-se en un pla adequat.

Això implica no posar-se ni massa lluny ni massa a prop de la càmera i tenir a l'abast el teclat i el ratolí.

Després d'aquesta exposició, l'autor reitera que Zoom i altres sistemes han tingut un efecte molt positiu per a famílies, grups d'amics, estudiants, professors i treballadors en general. Però també cal tenir en compte el desgast i la fatiga que pot provocar.

Segons Bailenson, alguns d'aquests problemes es poden solucionar de manera senzilla, evitant mantenir la pròpia imatge tota l'estona o amb plans prou equilibrats per no veure els altres rostres tan de prop. En tot cas, conclou així:

"La videoconferència és aquí per quedar-se, i com a psicòlegs de mitjans la nostra feina és estudiar aquest mitjà per ajudar els tecnòlegs a construir millors interfícies i els usuaris a desenvolupar millors hàbits."

Una cosa sembla segura: quan acabin les restriccions de mobilitat hi tornarà a haver més reunions presencials, però el teletreball i les reunions virtuals seguiran tenint un pes molt important. Per això, acabar amb la fatiga de Zoom o pal·liar-la sembla imprescindible.

Possibles beneficis ambientals

Ambientalment, sembla que la disminució dels desplaçaments degut a les reunions virtuals ha tingut beneficis. Un estudi d'investigadors australians, publicat el 2014 a Computer Communications, calculava que les videconferències signifiquen una despesa d'energia, a tot estirar, del 7% de la que tenen les reunions presencials.

En canvi, un metaestudi –revisió de diversos estudis- fet per dos investigadors de la Universitat Carleton d'Otawa, al Canadà, publicat al juliol a Energy and Bulding, mostra que el tema és molt més complex.

Segons els autors, si bé la majoria d'estudis indiquen una disminució del consum d'energia i de les emissions de gas d'efecte hivernacle, s'han de considerar molts aspectes que no sempre es tenen en compte. D'una banda, depèn de si els càlculs es fan a curt o a llarg termini i si s'eviten desplaçaments de molta o poca gent o des de distàncies curtes o llargues.

D'altra banda, cal tenir en compte factors que incrementen el consum d'energia, com ara que es gasta molt més a casa en electricitat i aire condicionat. O el fet que les persones que teletreballen sovint van a viure a llocs més allunyats i amb més qualitat de vida, i això provoca més pèrdues en el transport d'energia i més desplaçaments per compres o lleure.