Felip VI: deu anys al tron amb els deures de la renovació encara per acabar

Aquest dimecres fa deu anys de la coronació de Felip VI. I el rei Felip i la reina Letícia --acompanyats de la princesa Elionor i de la infanta Sofia-- ho celebren amb diferents actes al Palau Reial. La jornada ha començat amb el relleu solemne de la Guàrdia Reial al pati de l'Armeria. I després, el rei fa entrega de l'Orde del Mèrit Civil a 19 ciutadans.

Felip VI accedia al tron després de l'abdicació del seu pare. Una abdicació que es va preparar fins a l'últim detall per evitar que sortissin a la llum els escàndols de corrupció del rei Joan Carles i per garantir la continuïtat de la monarquia. 

Pels deu anys de la pujada al tron de Felip VI, la Casa del Rei ha difós noves imatges del monarca. Felip de Borbó és al seu despatx, sota un quadre de Carles III. Expliquen els historiadors que el seu va ser un regnat marcat per la modernitat i l'avenç.

És allò que per a Felip VI era gairebé una necessitat --ara fa deu anys-- quan va jurar la Constitució com a rei d'Espanya i va prometre "una monarquia renovada per a uns nous temps".

Aquell 19 de juny del 2014 no eren al Congrés ni Cristina de Borbó ni Iñaki Urdangarin. La instrucció del cas Nóos, abans de la presó al seu cunyat i l'absolució de la seva germana, ja havia posat la Corona sota l'ombra de la corrupció.

Sí que era present en els actes Joan Carles de Borbó. La seva qüestionada conducta en els últims anys de regnat ja era coneguda. Però encara haurien d'arribar les investigacions per frau fiscal i cobrament de comissions. Avui estan totes arxivades. Però llavors van ser prou perquè Felip VI, el 2020, renunciés a l'herència del seu pare, li retirés l'assignació econòmica i es mostrés rotund.

En el discurs de Nadal d'aquell mateix any, el monarca insistia que "els principis morals obligaven tothom, sense cap mena d'excepció". Són molt poques les ocasions en què pare i fill s'han trobat des que Joan Carles de Borbó fugís als Emirats Àrabs quan el perseguia la justícia espanyola.
 

Del discurs del 3-O a la jura d'Elionor

Entre els seus discursos més escrutats d'aquesta dècada, destaca el que ha marcat en negatiu la seva relació amb Catalunya. El del 3 d'octubre del 2017, en ple desafiament independentista català, Felip VI defensava que era "responsabilitat dels poders legítims de l'Estat assegurar l'ordre constitucional".

La difícil governabilitat a Espanya, amb cinc eleccions en nou anys, l'ha portat a sancionar una llei de l'amnistia que avui qüestiona la vigència d'aquelles paraules.

La Corona busca la continuïtat en la figura de la princesa Elionor. D'aquí que des de la institució es donés tanta importància a la jura de la Constitució per la seva majoria d'edat.

Joan Carles de Borbó va ser de nou el gran absent en les celebracions oficials. El futur de la monarquia divideix els ciutadans. El CIS --conscient del fet-- no els demana l'opinió des del 2015. Una enquesta, aquest diumenge, d'El Mundo abocava una lectura: més de la meitat dels enquestats té una opinió crítica sobre la renovació de la institució.