Del 3-O als Premis Princesa de Girona a Barcelona: Felip VI i Catalunya, dos anys després
El rei Felip VI amb la seva família, aquest dilluns a Barcelona (ACN)
Barcelona

Del 3-O als Premis Princesa de Girona a Barcelona: Felip VI i Catalunya, dos anys després

El canvi d'ubicació i de data han situat aquests Premis en l'epicentre del conflicte polític postsentència i en plena campanya pel 10N

Josep Maria CampsActualitzat

La visita del rei Felip VI a Barcelona per a la cerimònia de lliurament dels Premis Princesa de Girona no està sent precisament plàcida.

Va ser a començaments de desembre de l'any passat que la Fundació Princesa de Girona va anunciar que aquest any els premis que atorga no es donarien a Girona, sinó a Barcelona.

Això va ser després que l'Ajuntament de Girona declarés el rei persona no grata, ara fa 2 anys, i es negués a cedir l'Auditori municipal per fer-hi l'acte, amb l'argument que s'hi feien obres.

La Fundació també va anunciar que la data no seria l'habitual, al juny, sinó al novembre, oficialment per fer-los coincidir amb el desè aniversari dels Premis.

Felip VI, amb la seva dona, Letícia Ortiz, i la filla Elionor, aquest dilluns a Barcelona (EFE)


Denúncia a la junta electoral

Llavors, lògicament, no se sabia que hi hauria eleccions el 10N, i que seria la primera vegada que una visita del rei coincideix amb una campanya electoral. Això va portar tant ERC com JxCat a denunciar-ho a la junta electoral.

Aquests partits van considerar que es podia convertir en un "acte clarament electoralista", perquè el rei, des del discurs del 3-O, "no compleix els principis de neutralitat i imparcialitat". 

Per això van reclamar ajornar-lo o que s'exigís al monarca que no digués res que pogués "atemptar contra l'obligada imparcialitat que ha de mantenir".

Però la Junta Electoral de Barcelona va negar-ho, afirmant que el rei "no té cap adscripció política", de manera que els actes es faran tal com estaven previstos.

Protestes davant del Palau de Congressos

En previsió de les protestes convocades pels CDRs i per Pícnic per la República, entre altres, el Palau de Congressos, on s'hi ha de fer l'acte, es va blindar policialment el cap de setmana, per dificultar-hi l'accés.

I de fet, després que se sabés que Felip VI vindria a Barcelona aquest diumenge, centenars de persones van concentrar-se a l'avinguda Diagonal, davant del Palau de Congressos.

Va ser al vespre i van fer una cassolada de protesta, mentre tallaven el trànsit d'entrada a la capital.


On han dormit?

No se sap si el rei i la seva família han dormit al Palauet Albéniz, a Montjuïc o bé a l'hotel Rey Juan Carlos I, al costat mateix del Palau de Congressos.

L'acte, però, no es farà fins a les 6 de la tarda d'aquest dilluns, i es preveu que la princesa de Girona, Elionor de Borbó, hi llegeixi un discurs en català.

Dimarts continuaran els actes relacionats amb el lliurament d'aquests Premis, però no se sap si el rei es quedarà un dia més.

Tornaran els premis a Girona?


L'any passat, el lliurament dels Premis finalment es va fer a Vilablareix, al Mas Marroch, un espai privat propietat dels germans Roca, del Celler de Can Roca.

Aquests premis es van instaurar el 2009 i sempre s'havien lliurat a l'Auditori de Girona. Segons la Fundació Princesa de Girona, la FPdGi, la intenció és tornar-ho a fer allà en el futur.

Aquesta fundació està dedicada a promoure joves amb talent i els premis són el principal instrument que fan servir:

"Aspira a ser un referent en l'àmbit estatal en el suport als joves en el seu desenvolupament professional i personal, posant un interès especial en la detecció de joves amb talent que serveixin de referents contemporanis a altres joves."

Aquest any els premiats són l'empresari Ignacio H. Medrano, el matemàtic Xavier Ros-Oton, l'emprenedora social Begoña Arana, el director d'escena Rafael R. Villalobos i la cofundadora de l'organització internacional Humanity Crew, Maria Jammal.

La Fundació destina gairebé 3 milions d'euros anuals a programes d'innovació educativa i de promoció de joves emprenedors.


La directora de la fundació, preocupada

La directora de la fundació, Mònica Margarit, preguntada per la situació en què es celebrarà l'acte, ha dit aquest dilluns al matí que sent "preocupació":

"A Catalunya, en aquest moment, vivim un moment molt difícil i entenem que és motiu de preocupació, també per a nosaltres."

Després del 3-O

El discurs extraordinari que va fer el 3 d'octubre del 2017, dos dies després de l'1-O, en el qual Felip VI es va posicionar radicalment en contra el projecte independentista, l'ha convertit en una figura molt contestada a Catalunya.

Des de llavors les mostres de rebuig cap a la monarquia i, en concret, cap a ell mateix, han estat constants, cosa que li està dificultant força poder fer-hi actes institucionals.

També les relacions de la corona amb les institucions catalanes, com la Generalitat i diversos ajuntaments, com ara els de Girona i de Barcelona, han passat a la mínima expressió.

El febrer del 2018 Felip VI va venir a Catalunya per primera vegada després del discurs, per inaugurar el MWC, el congrés de mòbils, i llavors ja va haver-hi molta tensió institucional i protestes al carrer.

A la recepció oficial no hi va anar cap representant institucional de la Generalitat, ni del govern ni del Parlament, ni tampoc l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Va tornar a Barcelona el març per donar els despatxos als nous jutges sortits de l'Escola Judicial i llavors va ser al revés: no s'hi va convidar cap representant institucional de Catalunya.

La següent visita a Catalunya, i ja amb Quim Torra com a president de la Generalitat, va ser a finals de juny a Tarragona, per a la inauguració dels Jocs del Mediterrani.

Pocs dies després, Felip VI va ser a Vilablareix, el juny, per lliurar els Premis Princesa de Gironai el juliol va anar a Talarn per donar els despatxos als nous sergents de l'exèrcit, en absència d'alguns alcaldes de la zona, que es van negar a ser-hi.

I encara el 2018, a l'agost, va tornar a venir pel primer aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17A. A la plaça de Catalunya es va trobar una pancarta en contra i una concentració de suport.

El febrer d'aquest any, a la inauguració del MWC, es va tornar a repetir el buit institucional per part de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona als actes protocol·laris.

 

ARXIVAT A:
Felip VIProcés català
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut