Feminicidis: 181 dones assassinades des del 2010 només pel fet de ser-ho

Un total de 164 dones van ser assassinades entre el 2010 i el 2017 a Catalunya només pel fet de ser-ho. Quan falten cinc dies per al 8 de març, l'observatori independent Femenicidio.net ha fet públiques les dades en un informe. A Catalunya, des del 2010 fins avui, s'han comès 181 feminicidis. El primer crim d'aquest any és l'assassinat d'una menor de 17 anys a Reus.

Segons aquest mateix observatori, el 93% dels crims van ser perpetrats per homes de l'entorn més pròxim de les víctimes, com pares, germans o amics. Des d'aquesta plataforma, s'alerta que els feminicidis no s'han de considerar fets aïllats. Són resultat d'un sistema patriarcal i masclista.

El 40% de les denúncies van ser arxivades

Tot i les campanyes per combatre la violència contra les dones, només un 15% de les denúncies a Catalunya per violència masclista en la parella van acabar amb una sentència condemnatòria entre el 2015 i el 2017. Són dades del Consell General del Poder Judicial que ha recollit Femicidios.net, una entitat que treballa per visibilitzar l'assassinat de dones únicament pel fet de ser-ho.

Posen sobre la taula que el 40% de les denúncies durant aquest període van ser arxivades i reclamen un canvi en la justícia espanyola al·legant que es deneguen més de la meitat de les ordres d'allunyament sol·licitades.

La directora de Feminicidio.net, Graciela Atencio, ha explicat que l'estudi no només té en compte les dades judicials, sinó que les completa amb la violència contra les dones de fora l'àmbit de la parella a través d'una feina d'hemeroteca. De fet, Atencio considera que part d'aquests crims "tenen com a component la misogínia".

"Realment, hi ha una xifra negra de dones que són assassinades per raons de gènere, que les estadístiques no recullen. En molts d'aquests casos no hi ha només masclisme, també misogínia. Profund odi a una dona que mata perquè és una dona."

L'informe també revela que les dades a Catalunya han experimentat una evolució positiva, de manera que el 2010 es van produir set assassinats per violència masclista per cada milió de dones, un índex que el 2017 va ser ser de quatre.

Des de 2010, els mesos que més casos acumulats registren són juny i octubre, amb dinou casos en vuit anys (una mitjana de 2,38 casos al mes). El mes amb menys casos acumulats és maig, amb vuit víctimes registrades.

Demanen que el conveni d'Istanbul s'integri a la normativa interna espanyola

Feminicidio.net també ha criticat la campanya d'HazteOir.org "contra el feminisme radical". Per aquest col·lectiu, el missatge del seu autobús amb la cara de Hitler incorre en un delicte d'odi contra les dones.

Asseguren que és necessari que el conveni d'Istanbul, el més complet en contra de la violència de gènere i firmat per Espanya, s'integri en la normativa interna de l'Estat.

Segons ha explicat Mercè Claramunt, advocada especialista en família i violència masclista, el conveni d'Istanbul, creat l'any 2011 i ratificat per Espanya el 2014, obliga tots els estats signants a comptabilitzar totes les formes de violència que pateixen les dones, tant física com sexual, psicològica o econòmica, en qualsevol àmbit.

Només el Congrés dels Diputats ha aprovat 200 mesures, però, segons diuen, se n'han posat en marxa set. Unes eines que segons Montserrat Vilà, de la plataforma unitària contra les violències de gènere, ajuden a canviar la societat, però que "la societat ha de canviar en la seva mateixa base", cosa que "em sembla que està succeint en aquest moment".

Diferents col·lectius han denunciat que a Espanya no s'està aplicant el conveni d'Istanbul. La directora de l'observatori Femenicidio.net ha criticat el govern espanyol per "no col·laborar amb la recollida de dades a escala estatal", fet que "ha frustrat la nostra voluntat d'estudiar el problema des de la perspectiva espanyola".

La plataforma ha recollit les dades a través de notícies publicades en mitjans de comunicació i del seguiment de casos als jutjats, una tècnica metodològica avalada per l'Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC), segons la plataforma. A més, enviarà el seu informe a l'Institut d'Igualtat de Gènere d'Europa i al Consell Acadèmic de les Nacions Unides.