Fer còmic com a teràpia: de la mastectomia de Susanna Martín a les pors de María Hesse

Explicar en un còmic com et sents o el que vols aconseguir. Com una teràpia. Ho han fet Susanna Martín amb "Cafè americà", publicat per Editorial Finestres, i María Hesse a "El miedo", de Lumen.

L'un parla de la transició de gènere de l'autora i el segon fa referència a les pors que hem d'afrontar cada dia.

"El miedo" 

La por de la malaltia, de la mort, de volar... por del feixisme, de fer el ridícul, de quedar-te sol... de ser mare, de no ser-ho, de ser mala mare... una llista que no s'acabaria mai i que també l'autora, l'escriptora i il·lustradora Maria Hesse ha experimentat, tot i que es tracta d'una ficció. 

En una entrevista a Catalunya Ràdio, li preguntem si el procés de creació ha estat terapèutic: "Ha estat necessari per a mi. Jo necessito dibuixar, des de petita. Però no ho faig per ajudar-me a entendre'm, sinó que neix d'una pulsió: ara sento això i necessito dibuixar-ho, neix de dins."

De fet, va començar fent dibuixos, però inicialment no tenia la intenció de fer-ne un llibre.

"Feia una època que estava cansada, no sabia per què, i em venien al cap els monstres que sortien del cos... El dibuix sempre m'ha ajudat a deixar-me anar i comprendre'm." 

Tantes eren les imatges que li venien al cap que va decidir-se a escriure la història d'una dona que no és l'autora, però que es basa en les seves pròpies pors. 

Una dona que es troba amb en Luis, que "anul·la la personalitat de la protagonista". 

Qui és en Luis? 

A la seva vida, explica Hesse, hi ha hagut diversos "Luises", però el del còmic no es refereix a cap d'ells en concret: "Condensa coses que jo i amigues meves hem viscut. A través d'ell, parlo d'aquella violència que és imperceptible i que de forma inconscient també escollim nosaltres, les dones". 

I per què? "Les dones hem crescut amb la idea que l'amor romàntic és el centre de la nostra vida", explica. Mentre que els homes "no juguen la carta de l'amor com les dones, sinó que juguen la carta de viure la vida".

"Acabem renunciant a la nostra pròpia identitat i, quan te n'adones, has desaparegut per complet, no ets feliç. I la persona que està al teu costat s'hi acostuma i, si no és així, s'enfada."

La dona i la vellesa

Una altra por de la qual parla Hesse: por de la vellesa, associada a la dona. "No sabem quan som vàlides. O som molt joves o molt velles, però sembla que o mai arribem al coneixement o estem caduques", argumenta.

I por de la salut mental, de perdre el cap, de la depressió: "Hem deixat de viure per ser persones productives, i això fa que desapareguem nosaltres com a persones."

Amb aquest llibre, que té vinyetes però també fragments de text, aquesta sevillana d'adopció nascuda el 1982 mira les pors de cara, sense filtres.  

"Molts cops, per sobreviure, no mirem aquestes pors. Seguim endavant i no ens parem a pensar. Camines amb les pors al costat com si no existissin, però arriba un moment que t'atrapen."

I què en fem, de les pors?

"A mi, mirar les pors m'ha servit per intentar comprendre-les, saber que, d'alguna manera, sempre seran allà, però que s'hi  pot viure... i anar a teràpia". Una teràpia que, "per desgràcia, és un privilegi" --reconeix-- perquè no està a l'abast de la butxaca de tothom. 

María Hesse té mig milió de lectors i la seva obra està present en 18 països. 

"Cafè americà" com a forma d'activisme

El còmic de Susanna Martín (Barcelona, 1976) va ser el guanyador del Premi Ara de Còmic de no-ficció. A "Cafè americà" explica com va decidir fer-se la mastectomia en la seva transició cap al no-binarisme. 

Li preguntem si aquest còmic ha estat terapèutic. "Sí", respon al micròfon de Catalunya Ràdio.

"Jo faig molts còmics explicant les meves coses. És una forma, també, de fer activisme i ajudar la gent. Molta gent m'escriu, em pregunta, em demana informació sobre el que m'he fet... És una manera d'activisme."

El cafè americà i les persones no-binàries 

En l'obra, Martín compara les persones no-binàries amb el cafè americà. És el que sol demanar quan va a un bar, però "no tothom sap preparar-lo i et pregunten si és amb llet o és un doble cafè, sempre has d'estar explicant com es fa".  

I, en canvi, és, simplement, un cafè allargat amb aigua, "no té gaire complicació". 

Suanna Martín defineix les persones no-binàries com aquelles que estan fora de la categoria home-dona.

"Són categories totalment fabricades per algú. Se'ns ha dit com s'ha de ser, com t'has de comportar... i nosaltres som gent que no ens sentim en aquesta ategoria, ens agrada fluir. És un qüestionament de totes aquestes normes."

Per què la mastectomia?

Explica que es va decidir a fer la mastectomia --una operació en què s'extirpa el teixit mamari-- després de tenir un fill amb una dona, que va ser qui va gestar la criatura.

"El concepte de mare et cau com una llosa. Et cau al damunt amb tot el que té. Perds la identitat."

I aquesta llosa, la de tenir una criatura, li va començar a "pesar moltíssim". I així ho explica a les seves vinyetes: "La meva parella i jo som per la resta de la gent 'dues mares lesbianes'. I jo no m'he sentit mai dona ni lesbiana".

I alhora: "Tinc molt clar que no vull ser un home", escriu Martín entre dibuixos que també tenen color de cafè.

Al còmic explica que va investigar a través de les xarxes socials, seguint etiquetes com #topsurgery o #transhirtout, i amb perfils com els de Maia Kobabe o Jul Maroh, que publica posts com aquests: 

Martín relata que, en el procés, "has de ser una persona molt forta, tenir molt clar què estàs fent i per què ho vols". 

I, després de treure's les mames, què? 

Explica que, després de la mastectomia, hi ha un moment anomenat "d'eufòria trans o eufòria de gènere", que té el hashtag #transjoy o #genderjoy.

Perquè, tot i que després "venen altres problemes, et sents en pau". 

Martín explica que ella segueix fent servir "el femení i el neutre com a acte polític". "Jo soc feminista i no ho deixaré de ser", afegeix. 

Com lligar després de la mastectomia (amb humor)

Martín ha publicat una continuació de la història a Pikara Magazine, en paper. 

En les seves vinyetes tracta, amb humor, temes com les trobades a través de Tinder i el flirteig en general, després de la mastectomia:

"Com lligues? Has de sortir de l'armari altre cop, dins de la teva comunitat, perquè l'altre sàpiga el que hi ha i el que no hi ha."