Fer reformes a casa, més car i amb més esperes

La recuperació econòmica global està sent molt dificultosa. La demanda de productes hi és, però la cadena de subministrament pateix interrupcions, sobretot en les importacions des d'Àsia.

De la Xina, en concret, ve una bona part de la producció de ferro i d'alumini. De ferro, com les bigues que s'utilitzen en la construcció i la reforma d'habitatges. I de l'alumini amb què es fabriquen finestres i portes. De l'Extrem Orient també venen molts interruptors de climatització i aparells de microones, tots ells plens de microxips.

Tots aquests materials arriben en comptagotes a un sector, el de la construcció, just quan viu un moment de forta activitat. Falten estocs i a tot li costa d'arribar. El resultat són endarreriments i encariments. Toni Palet, president del Gremi de Construcció del Vallès, diu que "qualsevol aixeta, qualsevol alumini, qualsevol moble, abans el tenies a l'abast en només un dia". Ara, en canvi, "pot trigar a arribar-te un o dos mesos".

Un sobrecost de l'obra del 10%

Els preus són l'altre gran problema. Les matèries primeres s'han disparat des de mitjans del 2020 i, tot i que en alguns casos els preus s'han moderat, l'increment respecte al 2019 continua sent dramàtic. Això també ho està vivint en Toni Palet: "Quan fas un pressupost i mires de calcular el preu de les bigues de ferro, no saps què t'acabaràs trobant a l'hora de pagar-les. Aquest any s'han arribat a encarir un 150%."

Uns augments que acaben encarint el producte final, la reforma de la casa o del pis.

"Per un pressupost d'uns 200.000 o 300.000 euros d'una casa a quatre vents al final pots tenir un sobrecost d'entre 20.000 i 30.000 euros, depenent dels materials que s'hagin demanat."

Mobles sense data d'entrega, però cars

Si en la construcció els terminis d'entrega es poden arribar a quantificar, en el sector del moble el maldecap és que, a vegades, ni tan sols poden fer previsions. I pel que fa als preus, el de la fusta, per exemple, ha pujat més d'un 50% des del mes d'agost.

Els interioristes s'estan trobant amb un escenari d'incertesa mai vist, sobretot quan parlen amb els seus proveïdors. Ho explica Xavier Campeny, propietari de la botiga Rinconete, de Barcelona: "Em posava en contacte amb els distribuïdors i no sabien quan tindrien fusta. No em donaven cap termini d'entrega. Podia ser per problemes de producció o de transport, no ho sabien."

Els mobles també estan patint la inflació general. La matèria primera puja de preu i els taulers per fabricar el mobiliari s'encareixen un 30 o un 40% en general. Xavier Campeny afegeix que "el preu de l'alumini s'ha enfilat un 40% i el del ferro s'ha doblat respecte a nivells prepandèmia".

Empresaris com aquest admeten que estan traspassant els sobrecostos als seus clients, tot i que sense concretar-ne els percentatges.

Relocalitzar, una solució a llarg termini?

Un cop vista la magnitud del problema i la impossibilitat de veure-hi un final, alguns empresaris comencen a posar-se d'acord en un punt: potser és el moment de plantejar-se una repatriació de la indústria, que en les últimes dècades ha anat a parar a l'Extrem Orient.  

"Fins ara ens ha anat bé. Aquí posàvem el cervell i allà, la manufactura. Potser caldria equilibrar les coses", diu Xavier Campeny, propietari de Rinconete.

Toni Palet, que a més de presidir el Gremi de Constructors del Vallès gestiona una petita empresa de reformes, pensa que "no cal comprar-ho tot tan industrialitzat". "El consum de proximitat genera més llocs de treball, estalvia costos d'energia i contamina molt menys", assegura.

Sense anar gaire lluny, el president de França, Emmanuel Macron, ha anunciat fa pocs dies el pla "França 2030" per convertir el país en "una gran nació d'innovació" industrial. La inversió serà d'uns 30.000 milions d'euros combinant la transició ecològica i la construcció de reactors nuclears. El programa està previst per a un període de cinc anys.