Fernández Ordoñez diu que la CAM va ser "menys professional i prudent" que altres entitats
Davant la comissió de les Corts Valencianes, Fernández Ordóñez ha destacat que, mentre que algunes entitats "ho van fer bé", els gestors de la CAM "ni ho van fer bé durant la bombolla ni van saber aprofitar la reestructuració bancària". A més, ha qüestionat el govern valencià pels nomenaments que va fer al capdavant de l'entitat i pel seguiment posterior de la gestió d'aquests càrrecs.
RedaccióActualitzat
La gestió dels antics responsables de la CAM, la Caixa d'Estalvis del Mediterrani, va ser "menys professional i prudent" que la d'altres entitats que també s'han reestructurat i "ho han fet millor", segons ha defensat l'exgovernador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordoñez, davant la comissió de les Corts Valencianes que investiga la intervenció d'aquesta caixa. Fernández Ordóñez ha destacat que, mentre que algunes entitats "ho van fer bé", els gestors de la CAM "ni ho van fer bé durant la bombolla ni van saber aprofitar la reestructuració bancària".
L'exgovernador de l'ens supervisor ha defensat també que la "diferència de resultats" en el procés de reestructuració bancària no és perquè la CAM hagi rebut un "tracte pitjor" per part del Banc d'Espanya ni perquè l'hagi "maltractat", sinó que l'entitat valenciana "s'ha comportat de manera diferent a altres entitats".
A més, ha qüestionat el govern valencià pels nomenaments que va fer al capdavant de l'entitat i pel seguiment posterior de la gestió d'aquests càrrecs.
Per Fernández Ordoñez, "els resultats més interessants de la reestructuració del sistema financer espanyol no són els quantitatius sinó els qualitatius, com la metamorfosi de les caixes a bancs". En la mateixa línia, ha assegurat que els "problemes" que patien les entitats fa uns anys "estan resolts i que a ningú se li podria acudir deixar gestors incompetents enfront de les entitats", ni tampoc "tornar als polítics de les comunitats autònomes competències com la possibilitat de vetar fusions".
El també conegut com MAFO, per les sigles del seu nom complet, ha comparegut ara després que a l'abril de l'any passat es va negar a fer-ho al·legant que la seva actuació està subjecta al control polític de les Corts generals, però no en l'àmbit de les comissions d'investigació dels Parlaments autonòmics. Davant la negativa, la Mesa de la Comissió d'Investigació va decidir portar-ho al Ministeri Fiscal, però les diligències van ser arxivades. No obstant, el mes d'abril es va obrir un nou termini per demanar més compareixences i tres dels quatre grups parlamentaris -PP, Compromís i EUPV-- van tornar a demanar la seva intervenció.
L'exgovernador de l'ens supervisor ha defensat també que la "diferència de resultats" en el procés de reestructuració bancària no és perquè la CAM hagi rebut un "tracte pitjor" per part del Banc d'Espanya ni perquè l'hagi "maltractat", sinó que l'entitat valenciana "s'ha comportat de manera diferent a altres entitats".
A més, ha qüestionat el govern valencià pels nomenaments que va fer al capdavant de l'entitat i pel seguiment posterior de la gestió d'aquests càrrecs.
Per Fernández Ordoñez, "els resultats més interessants de la reestructuració del sistema financer espanyol no són els quantitatius sinó els qualitatius, com la metamorfosi de les caixes a bancs". En la mateixa línia, ha assegurat que els "problemes" que patien les entitats fa uns anys "estan resolts i que a ningú se li podria acudir deixar gestors incompetents enfront de les entitats", ni tampoc "tornar als polítics de les comunitats autònomes competències com la possibilitat de vetar fusions".
El també conegut com MAFO, per les sigles del seu nom complet, ha comparegut ara després que a l'abril de l'any passat es va negar a fer-ho al·legant que la seva actuació està subjecta al control polític de les Corts generals, però no en l'àmbit de les comissions d'investigació dels Parlaments autonòmics. Davant la negativa, la Mesa de la Comissió d'Investigació va decidir portar-ho al Ministeri Fiscal, però les diligències van ser arxivades. No obstant, el mes d'abril es va obrir un nou termini per demanar més compareixences i tres dels quatre grups parlamentaris -PP, Compromís i EUPV-- van tornar a demanar la seva intervenció.
