Fervor de "Borges 2.0" en els 25 anys de la seva mort
Enllaç a altres textos de l'autor 
Victòria Miró
Periodista 324.cat
"La vasta Biblioteca és inútil, en rigor, n'hi hauria prou amb un sol volum, de format comú, imprès en cos nou o cos deu, que constarà d'un nombre infinit de fulls infinitament prims. (...) El maneig d'aquest vademècum sedós no seria còmode: cada pàgina es desdoblaria en unes altres anàlogues, la inconcebible pàgina central no tindria revés."
És la nota final de "La biblioteca de Babel", que l'escriptor argentí Jorge Luis Borges va escriure el 1941. Ara, quan es compleixen 25 anys de la seva mort, nombrosos crítics, assagistes i estudiosos de la seva obra coincideixen a afirmar que Borges va ser un visionari i un precursor de les noves tecnologies del segle XXI, que la seva passió enciclopedista va prefigurar la Wikipedia, igual que la seva creació de móns virtuals, on regna un caos ordenat, on al final tot resulta estar lligat, connecta amb la idea de la xarxa. I que dins la seva idea d'una biblioteca infinita poblada per llibres infinits s'hi troba el germen de les biblioteques digitalitzades en línia com a font inesgotable de coneixement.
L'assagista Perla Sassón-Henry, autora del llibre "Borges 2.0", que aquesta setmana ha estat a Barcelona per impartir un seminari, sosté, a més, en declaracions al portal 324 que "Borges en les seves obres reptava el lector a adoptar un paper actiu, a investigar què era realitat i què ficció del que llegien, com han de fer ara els usuaris que accedeixen a Google".
La idea d'un Borges "inventor" de les noves tecnologies i els enllaços virtuals també l'han apuntat crítics i estudiosos com Umberto Eco o com els autors de l'assaig "Cy-Borges" de la Bucknell University Press.
L'homenatge de Google
Aquest passat 24 d'agost, Google va homenatjar Borges dedicant-li un dels seus "doodle", el dibuix amb què adorna o transforma el logotip amb el seu nom que apareix a la pàgina del cercador.
El cercador va fer aparèixer un home vell recolzat en un bastó mirant-se un paisatge amb motiu de l'aniversari. Amb tot, l'homenatge no va estar exempt de polèmica ja que Google incloïa l'escriptor argentí entre els autors que han contribuït al gènere del realisme màgic, un error que va motivar moltes critiques dels usuaris.
Sassón-Henry, professora de l'Acadèmia Naval dels Estats Units i membre de l'equip investigador Hermeneia, també ha explicat al portal 324 que "el paper del lector que Borges emfasitza -i al qual demana un esforç extra- l'acaba convertint en quasi autor". Això ha inspirat des dels primers creadors de videojocs, d'hipertextos narratius, o de net-art, fins als creadors de literatura digital electrònica, que s'han llançat a experimentar amb les noves tecnologies per crear literatura des de l'ordinador i per a l'ordinador.
"Aquest any és el furor de Borges amb motiu dels 25 anys", afirma, però ja fa anys que diversos autors digitals van començar a crear basant-se en la seva obra i les seves idees.
Referent per als autors digitals
La professora especialista en Borges posa com a exemple la peça "Victory Garden" o "Reagan Library", fetes per l'estudiós i autor Stuart Moulthrop i que es basen en la idea del caos organitzat i en l'esmentada "La biblioteca de Babel". Aquesta obra, que Borges va escriure ara fa 70 anys, també es troba al darrere de "Biggs Babel" (2001), "Book of Books I" (2003) i "Book of Books II" (2003), de Simon Briggs, on "ja es juga amb la idea borgeana del llibre infinit i amb la idea que el caos amaga una quasi obsessiva organització i raciocini", apunta Perla-Sassón.
Però no totes les obres inspirades en Borges són creacions digitals fetes de nou. Algunes són adaptacions dels seus textos a la xarxa a través d'un procés de remediació. És el cas de "La intrusa", escrita el 1967, i que Natalie Bookchin ha convertit en un viatge a través de deu videojocs a l'estil dels anys vuitanta amb "The Intruder".
Dins l'apartat més didàctic, també es poden trobar videolits que expliquen i ajuden a entendre l'obra de Borges. Alguns, com "El fin", es basen en una narració de Borges, i per tant tenen una durada relativament curta.
"Borges sempre és d'interès, sempre és actual", manté l'autora de "Borges 2.0", "el que passa és que ara la repercussió de la seva lectura impresa està sent reactivada per la tecnologia i la societat del coneixement". Però què hauria pensat Borges d'haver vist els llibres digitals, els audiollibres o Google Books, ell que afirmava: "Sempre em vaig imaginar que el paradís seria algun tipus de biblioteca" i que va ser bibliotecari durant 18 anys de la Biblioteca Nacional de Buenos Aires? "És un tema controvertit, del qual s'ha parlat molt. Jo crec que, des del punt de vista del Borges creador i lector, a ell li haurien interessat molt més les creacions hipertextuals, amb enllaços, que la digitalització de les obres", diu Perla Sassón-Henry. En canvi, sobre la iniciativa de Google Books, no en té cap dubte: "Li hauria encantat! El somni de Borges hauria estat poder dur a terme un projecte com el de Google Books amb moltes biblioteques implicades per crear l'accés als llibres des d'on sigui a través de la xarxa!"
Vint-i-cinc anys després de la mort de l'autor de "Fervor de Buenos Aires", la professora Perla Sassón-Henry considera que l'escriptor argentí és molt present dins del món de documents infinits, de xarxes, nodes i enllaços que ell va imaginar, però que la seva obra mereix estar amb totes les seves possibilitats hipertextuals.
És la nota final de "La biblioteca de Babel", que l'escriptor argentí Jorge Luis Borges va escriure el 1941. Ara, quan es compleixen 25 anys de la seva mort, nombrosos crítics, assagistes i estudiosos de la seva obra coincideixen a afirmar que Borges va ser un visionari i un precursor de les noves tecnologies del segle XXI, que la seva passió enciclopedista va prefigurar la Wikipedia, igual que la seva creació de móns virtuals, on regna un caos ordenat, on al final tot resulta estar lligat, connecta amb la idea de la xarxa. I que dins la seva idea d'una biblioteca infinita poblada per llibres infinits s'hi troba el germen de les biblioteques digitalitzades en línia com a font inesgotable de coneixement.
L'assagista Perla Sassón-Henry, autora del llibre "Borges 2.0", que aquesta setmana ha estat a Barcelona per impartir un seminari, sosté, a més, en declaracions al portal 324 que "Borges en les seves obres reptava el lector a adoptar un paper actiu, a investigar què era realitat i què ficció del que llegien, com han de fer ara els usuaris que accedeixen a Google".
La idea d'un Borges "inventor" de les noves tecnologies i els enllaços virtuals també l'han apuntat crítics i estudiosos com Umberto Eco o com els autors de l'assaig "Cy-Borges" de la Bucknell University Press.
L'homenatge de Google
Aquest passat 24 d'agost, Google va homenatjar Borges dedicant-li un dels seus "doodle", el dibuix amb què adorna o transforma el logotip amb el seu nom que apareix a la pàgina del cercador.
El cercador va fer aparèixer un home vell recolzat en un bastó mirant-se un paisatge amb motiu de l'aniversari. Amb tot, l'homenatge no va estar exempt de polèmica ja que Google incloïa l'escriptor argentí entre els autors que han contribuït al gènere del realisme màgic, un error que va motivar moltes critiques dels usuaris.
Sassón-Henry, professora de l'Acadèmia Naval dels Estats Units i membre de l'equip investigador Hermeneia, també ha explicat al portal 324 que "el paper del lector que Borges emfasitza -i al qual demana un esforç extra- l'acaba convertint en quasi autor". Això ha inspirat des dels primers creadors de videojocs, d'hipertextos narratius, o de net-art, fins als creadors de literatura digital electrònica, que s'han llançat a experimentar amb les noves tecnologies per crear literatura des de l'ordinador i per a l'ordinador.
"Aquest any és el furor de Borges amb motiu dels 25 anys", afirma, però ja fa anys que diversos autors digitals van començar a crear basant-se en la seva obra i les seves idees.
Referent per als autors digitals
La professora especialista en Borges posa com a exemple la peça "Victory Garden" o "Reagan Library", fetes per l'estudiós i autor Stuart Moulthrop i que es basen en la idea del caos organitzat i en l'esmentada "La biblioteca de Babel". Aquesta obra, que Borges va escriure ara fa 70 anys, també es troba al darrere de "Biggs Babel" (2001), "Book of Books I" (2003) i "Book of Books II" (2003), de Simon Briggs, on "ja es juga amb la idea borgeana del llibre infinit i amb la idea que el caos amaga una quasi obsessiva organització i raciocini", apunta Perla-Sassón.
Però no totes les obres inspirades en Borges són creacions digitals fetes de nou. Algunes són adaptacions dels seus textos a la xarxa a través d'un procés de remediació. És el cas de "La intrusa", escrita el 1967, i que Natalie Bookchin ha convertit en un viatge a través de deu videojocs a l'estil dels anys vuitanta amb "The Intruder".
Dins l'apartat més didàctic, també es poden trobar videolits que expliquen i ajuden a entendre l'obra de Borges. Alguns, com "El fin", es basen en una narració de Borges, i per tant tenen una durada relativament curta.
"Borges sempre és d'interès, sempre és actual", manté l'autora de "Borges 2.0", "el que passa és que ara la repercussió de la seva lectura impresa està sent reactivada per la tecnologia i la societat del coneixement". Però què hauria pensat Borges d'haver vist els llibres digitals, els audiollibres o Google Books, ell que afirmava: "Sempre em vaig imaginar que el paradís seria algun tipus de biblioteca" i que va ser bibliotecari durant 18 anys de la Biblioteca Nacional de Buenos Aires? "És un tema controvertit, del qual s'ha parlat molt. Jo crec que, des del punt de vista del Borges creador i lector, a ell li haurien interessat molt més les creacions hipertextuals, amb enllaços, que la digitalització de les obres", diu Perla Sassón-Henry. En canvi, sobre la iniciativa de Google Books, no en té cap dubte: "Li hauria encantat! El somni de Borges hauria estat poder dur a terme un projecte com el de Google Books amb moltes biblioteques implicades per crear l'accés als llibres des d'on sigui a través de la xarxa!"
Vint-i-cinc anys després de la mort de l'autor de "Fervor de Buenos Aires", la professora Perla Sassón-Henry considera que l'escriptor argentí és molt present dins del món de documents infinits, de xarxes, nodes i enllaços que ell va imaginar, però que la seva obra mereix estar amb totes les seves possibilitats hipertextuals.
