Festivals a dojo!

Arriba el juny i la secció de cultura... tremola. S'acosta, implacable, l'allau de festivals d'estiu. Arrenquem al Primavera Sound, a finals de maig, i ja no parem fins a finals d'agost, al Fòrum Romà d'Empúries. Evidentment, mirem que tots tinguin presència a la televisió pública... però cobrir tots els concerts és impossible i per força hem de triar. L'oferta és tan àmplia que fins i tot hem elaborat un sofisticat document Excel amb dates, horaris i localitzacions, per posar-hi un cert ordre. Amb dates fatídiques, com el 4 de juliol. Als Estats Units ja poden anar desfilant per commemorar  la independència, que, mentrestant, pels nostres escenaris desfilaran, ni més ni menys, que Bob Dylan, Primal Scream, Serrat i fins i tot una "banda impossible" -així l'han batejada els del Canet Rock-, on tocaran, junts, Quintana, Juanico, Tarrés i la resta de cracs del "boom" del rock català.

Us explico aquestes interioritats com a constatació empírica d'un fet: a Catalunya, la collita de festivals supera la de bolets. M'explicaven el cas d'un poble que ha reconvertit la festa major en festival, perquè fa modern, atrau turistes... i deixa més caixa. El fenomen festivaler té ja tal magnitud que, aquest any, la Conselleria de Cultura ha volgut institucionalitzar l'arrencada de la temporada amb una foto amb molts dels directors dels festivals, sota l'il·lustratiu títol de: "Catalunya, país de festivals". I això ens ha permès tenir xifres. Us en destaco algunes:

1. A Catalunya hi ha més de 360 festivals, gairebé un per dia de l'any. Que consti que l'estudi els recull tots, no només els d'estiu, tot i que el juliol i l'agost concentren la majoria de certàmens.
2. Sumen 1 milió i mig d'espectadors i, si sumem els seus pressupostos, la xifra arriba als 60 milions d'euros.
3. El pop-rock no desbanca la clàssica. Amb 23 cites cadascun, empat tècnic.
4. I atenció, matisem la idea que els festivals s'han posat de moda els últims anys. Un 42% tenen fins a 9 anys d'antiguitat... però un 32% tenen més de 20 anys. La mitjana d'existència dels festivals catalans és de 15 anys. El degà, el festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, va néixer el 1958, que aviat està dit.

A favor dels festivals. Els festivals són un actiu cultural i, evidentment, econòmic i de projecció internacional. Quin millor anunci per a Barcelona que la revista "Time Out" de Londres destaqui els dos festivals punters de la ciutat entre els 5 millors del món? Doncs sí. Primavera Sound, el primer, i Sónar, el cinquè. I, per als músics, són una llanxa salvavides. La música en viu és la que deixa més recaptació als artistes. Un estudi acabat de cuinar per la revista "Billboard" conclou que els concerts representen el 80% dels ingressos dels grups, molt per sobre de les vendes de discos (13,3%) o l'streaming (2,1%) A casa nostra, ara que els ajuntaments han retallat fins a l'euro en partides de cultura, els festivals són un motor de contractació i un escenari per lluir talent. Garanteixen bolos durant l'estiu, tocar amb més grups redueix despeses, facilita contactes... Com més festivals, més feina.

Ara bé, amb tanta oferta, hi ha prou pastís per a tothom? Representa que estem sortint de la crisi, però la cultura no és per a la majoria dels mortals una primera necessitat, l'IVA del 21% cou (i Rajoy ja ha dit que ens hi posem fulles durant el que queda de legislatura)... Si demanes als promotors si n'hi ha massa, de festivals, responen, pragmàtics, que, com en tot, funciona la llei de l'oferta i de la demanda. Només l'històric Neo Sala, en una entrevista, li  regalava al meu company Jordi Oliva un contundent: "Sí. N'hi ha massa." Des de l'associació de representants i mànagers ens donen tres claus perquè un festival funcioni: trobar patrocinadors, tenir artistes exclusius o crear una marca o un valor afegit. I en el marc del Primavera Pro, la trobada de professionals del Primavera Sound, s'insistia en un detall: no calen caps de cartell espectaculars, sinó oferir experiències úniques.

De moment, la majoria rutllen. Alguns han caigut pel camí, com el Trash an Ready, de Reggae. O el Pròxims, que, fa pocs dies, després de quatre edicions, anunciava que es prenen uns mesos per redefinir-lo i estudiar-ne la viabilitat. La punxada més sonada, la del Jiwapop de Montcada i Reixach, amb una idea il·lusionant, però una pèssima gestió. En qualsevol cas, ànims per als organitzadors... avalats per una darrera xifra. El 38,3% de la població a Espanya no ha anat mai a un festival... però tenen ganes de fer-ho.

I tant si hi heu anat com si no, aquí teniu uns suggeriments per triar entre tanta oferta.