Fiança de 300.000 euros per a l'exbanquer Mario Conde per sortir de la presó

El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha imposat una fiança de 300.000 euros a l'exbanquer Mario Conde si vol sortir de la presó. La Fiscalia Anticorrupció havia demanat que continués pres, però el jutge ha valorat que no hi ha riscos de fuga ni d'obstaculització de la investigació.

Mario Conde va tornar a entrar a la presó a l'abril d'aquest any per la causa que s'instrueix contra ell per la presumpta creació d'una xarxa empresarial a Espanya i a l'estranger per tornar a entrar al país diners que es va quedar de Banesto, fins a 13 milions d'euros. Pedraz va decretar fa exactament dos mesos presó incondicional sense fiança per a Conde i per al seu advocat. Llavors sí que va considerar que hi havia risc de fuga o de destrucció de proves.

Diners de Banesto que va robar i no va tornar

Segons les investigacions, Conde hauria tornat a entrar els diners a Espanya entre el 1999 i el 2014, amb ingressos en efectiu i, sobretot, amb transferències des de comptes estrangers. Conde va sortir de la presó d'Alcalá Meco fa gairebé vuit anys, condemnat pel "cas Banesto", i quan encara li faltaven més de 14 milions d'euros per tornar en concepte de responsabilitat civil.

El cas va destapar-se ara fa 23 anys, i en el judici va quedar provat que havia deixat un forat de 2.700 milions d'euros a l'entitat. El van condemnar a 10 anys de presó per apropiació indeguda, estafa i falsedat documental, pena que el 2002 el Tribunal Suprem va duplicar a 20 perquè va aplicar l'agreujant que hauria comès aquests delictes de forma continuada.

Poc després que Conde entrés a la presó, la jutgessa María del Prado Torrecilla va ser inhabilitada per haver pressionat companys seus per aconseguir beneficis penitenciaris per a l'exbanquer empresonat. Dos anys després, però, Conde aconseguia el tercer grau, quan només havia complert tres dels vint anys de condemna.

Presumpta rehabilitació i intent de carrera política

Un cop al carrer, Mario Conde va presentar-se com un home nou que havia fet net. Fins i tot el 2012 va intentar fer carrera política disputant la presidència de la Xunta de Galícia a Alberto Núñez Feijóo. Ho va fer amb un partit anomenat  Sociedad Civil y Democracia, amb el lema "Juntos podemos" i amb un discurs liberal i antisistema alhora. Va aconseguir només 16.000 vots, un 1,1% del total. El 2014 el partit es va dissoldre i la majoria dels integrants van acabar a Vox.