Fidel Castro: "Condemneu-me, no m'importa, la història m'absoldrà"
Fidel Castro ha deixat per a la història frases lapidàries, destacades dins de discursos que duraven hores i hores. Discursos de to i pauses únics que han creat escola de retòrica revolucionària. Alguns dels seus biògrafs xifren en més de 2.500 els discursos que va fer al llarg del seu mandat. Molts de cinc hores o més, la majoria pronunciats a peu dret. Amb alguns, l'any 1959, va batre un rècord: nou hores seguides parlant. La majoria estan recollits en aquesta web.
En la seva primera intervenció davant l'ONU, el setembre del 1960, va prometre fer un discurs curt, però el va fer de quatre hores i mitja, un dels més llargs en la història de les Nacions Unides.
La primera de les frases, potser la més coneguda, la va pronunciar l'any 1953 abans de la Revolució, davant el tribunal que el jutjava: "Condemneu-me, no m'importa, la història m'absoldrà."
A la mateix època ja havia mostrat que era plenament conscient del paper cabdal de la propaganda: "La propaganda no pot ser abandonada ni un minut, perquè és l'anima de la nostra lluita."
El 8 de gener del 1959 després de l'entrada triomfal de la guerrilla a l'Havana s'adreçava així al cap de l'Estat Major de l'Exèrcit Rebel: "Vaig bé, Camilo?". "Vas bé, Fidel", responia Camilo Cienfuegos.
El 1961, la vigília de la invasió de Bahía Cochinos: "Companys obrers i camperols, aquesta és la Revolució socialista i democràtica dels humils, amb els humils i per als humils. I per aquesta revolució dels humils, pels humils i per als humils, estem disposats a donar la vida."
També l'any 1961, al juny, deixava clara la seva política cultural: Dins de la revolució, tot; contra la revolució, res (...) Quins són els drets dels escriptors i artistes, revolucionaris o no revolucionaris? Dins de la revolució, tots; contra la revolució, cap dret."
Amb una frase d'Ignasi de Loiola, "En una fortalesa assetjada, tota disssidència és traïció", va justificar en diverses ocasions la repressió a opositors i crítics.
El 18 d'octubre del 1967, en un discurs pronunciat en memòria del comandant Ernesto Che Guevara, expressava un desig per a combatents, militants, homes i fills: "Que siguin com el Che."
Els Estats Units van ser sovint blanc dels dards de Fidel. "Ells (EUA) van internacionalitzar el bloqueig, nosaltres internacionalitzarem la guerrilla."
L'any 2000 sintetitzava el seu concepte de revolució: "Revolució és sentit del moment històric: és canviar tot el que ha de ser canviat; és igualtat i llibertat plenes; és ser tractat i tractar els altres com a éssers humans; és emancipar-nos per nosaltres mateixos i amb els nostres esforços". Un paràgraf reproduït en cartells penjats per tot el país.
Però segurament la frase més coneguda és la que utilitzava per acabar els seus discursos:
"Socialisme o mort! Pàtria o mort! Vencerem!"