Finançament, immigració i identitat: l'estira-i-arronsa de les Corts valencianes

El president valencià, Carlos Mazón, s'ha enfrontat aquesta setmana al seu primer debat de política general. Un debat al qual ha arribat amb un govern en minoria després del trencament amb Vox l'11 de juliol. Més de tres hores de discurs i nou hores de debat per escatir quins seran els seus aliats a partir d'ara i fixar els grans objectius de país.

"Per la Comunitat!" Aquestes eren les paraules de Carlos Mazón dimecres a l'entrada de les Corts. S'enfrontava al seu primer discurs com a president valencià, en el debat més important de l'any, el de política general.

Tres hores i 10 minuts, un discurs  llarg, que va iniciar en valencià --llengua de la qual el president no en fa un ús habitual--, i sobre el qual l'oposició d'esquerres li va retreure haver fet més de cap de l'oposició que de president. I és que Mazón va dedicar més d'una hora a carregar contra les polítiques del govern anterior, el govern progressista del Botànic, "preqüela del govern d'Espanya", com el va definir.

Una altra bona part del discurs la va dedicar a criticar el govern espanyol de Pedro Sánchez, que, "segrestat pels separatistes", deia Mazón, ignorava els valencians.

Mazón assegurava haver-se trobat amb el pitjor dels escenaris. I, dirigint-se a l'hemicicle, intentava captar l'atenció amb un "atents, atents, a aquestes dades", per defensar la política econòmica i fiscal del seu govern.

"Res, senyories, per a deduccions per comprar Lamborghinis! --exclamava el president--, sinó per adquirir unes ulleres, per anar al dentista o per fer esport."

Mazón treia pit de l'acció de govern, assegurava que ha "arreglat l'emplastre del Botànic" en 60 setmanes, que hauria "arreglat la política de subvencions públiques al catalanisme" deixant-la a zero o que ha retornat "la llibertat a les escoles" acabant amb la "policia lingüística".

Deixava per al final les propostes, la seva futura acció de govern. 45 minuts de propostes: més rebaixes fiscals, una llei de costes, una altra per a l'Horta i el voluntariat o la protecció dels bous al carrer. I també per parlar del tema que, amb tota probabilitat, centrarà el debat els pròxims mesos, el finançament.

Per a Mazón la situació del País Valencià podria ser millor si no fora per "les mines del Botànic" o la "inexistent interlocució amb el govern d'Espanya", al qual li reclama 1.782 milions d'euros anuals fins al 2027. El fons d'anivellament transitori, la proposta a la valenciana de Mazón.

Tres hores i deu minuts amb un gran silenci. El president silenciava el soci amb qui assegurava haver "arreglat" el desastre del Botànic. Amb qui ha aprovat cinc lleis, entre elles l'educativa i la de "concòrdia", segurament les més ideològiques de la legislatura.
 

Amb qui s'aliarà Mazón?

"Valorem d'una manera molt negativa --es lamentava José María Llanos, de Vox-- que els assoliments, el treball, el govern anomenat del canvi, en el qual hi era l'alternativa, que és Vox, no se'ns haja anomenat ni una sola vegada."

Llanos es feia creus que, en un discurs de més de tres hores, Mazón no haguera tingut temps per esmentar el seu soci fins fa no res.

Vox, fora ja del govern, havia posat preu al seu suport a partir d'ara. Des de Madrid, Ignacio Garriga, secretari general del partit, havia viatjat a València el dia abans del debat. Mazón "no va pel bon camí", li va dir, i lligava els vots del seu partit a la immigració.

Del debat de política general, un dels moments més esperats era, sense dubte, la intervenció de Vox, que va arribar quan eren quasi les set i mitja de la vesprada. L'atenció se centrava a saber si la "geometria variable" que havia anunciat Mazón no seria tan variable i es decantaria cap a l'extrema dreta. Pocs minuts va tardar Llanos a recordar-li al president valencià la prioritat: la immigració.

El president valencià, llavors, feia pública la decisió que havia pres. Davant dels temes amb els quals PP i Vox estan d'acord, i amb el quals no estan tan d'acord com és el cas de la immigració, deia el president, ell se centraria en aquells de l'acord. I sobre la immigració era clar: no es botaria la legalitat.

"Quan un fiscal es plante a la porta d'un centre de recepció de menors, on hi ha un treballador social depenent de la Generalitat Valenciana, no sé li pot demanar al treballador de la Generalitat que tanque la porta, perquè no ho pot fer", responia Mazón.

"Si decidim incomplir la llei ja d'entrada anem a tenir un problema, i no cal."

I llavors, on és l'acord total de PP i Vox? On es poden teixir aliances per una lesgislatura en la qual Mazón necessita socis?

Vox va assegurar que tindria el seu suport sempre que es treballara contra el "pancatalanisme", per "desmantellar les polítiques del Botànic". I Mazón, en la mateixa línia, va explicar, ara sí, que estava content del temps de govern amb Vox, perquè junts van acabar amb "la invasió pancatalanista".

A les vuit i quaranta de la vesprada, Mazón aclaria la incògnita: "Hi ha coses que proposa Vox que són bones, bé, a mi em semblen bones. Si ens semblen bones als dos, per què no podem seguir desenvolupant-les?"

A l'extrema dreta li sembla bona idea, i així ho explicava al debat, tancar À Punt, li molesta el mínim del 25% de valencià, fixat per llei, a l'educació i es refereix a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, un òrgan estatutari, com "un cau de destrucció de les senyes d'identitat".
 

L'oposició d'esquerres, el finançament i el soci tapat

Per a l'oposició d'esquerres, Compromís i PSPV, durant aquest any de govern, Mazón ha viscut de renda. "Amb Puig va començar tot", deia el portaveu socialista José Muñoz, tot recordant-li la formació de la Ford o la continuïtat de la Ciutat de la Llum d'Alacant.

Entre els retrets al president: que el trencament amb Vox fora contundent. L'esquerra li demana que es desmarque de l'extrema dreta, que derogue les lleis d'educació i de concòrdia, que es firme un segon pacte contra la violència masclista, que s'accepte la recepció de menors i, sobretot, que lluite per la condonació del deute i la reforma del finançament.

"Si el crida Pedro Sánchez --li preguntava Joan Baldoví, de Compromís--, per parlar del deute, hi anirà vostè i negociarà el deute, sí o no?"

I és que aquest, sens dubte, serà un dels grans temes que ocuparan la política valenciana aquests mesos que venen. No és nou, cert, però la proposta de Mazón retoca el consens polític, Vox a part, per reclamar un millor finançament.

El president valencià considera que, si es parla ara de finançament, és per la conjuntura catalana, que reclamar-lo és fer seguidisme a Sánchez amb el finançament singular de Catalunya, i presumeix d'haver posat d'acord el seu partit amb el fons d'anivellament.

"El fons transitori d'anivellament és urgent --fixa Mazón-- i no hi ha cap renúncia a les nostres reivindicacions, però si ens centrem només en la part del deute, passat demà ho tornarem a tindre perquè seguirem gastant més del que se'ns aporta."

El president valencià té ara al damunt de la taula el repte d'aprovar els seus primers pressupostos. Amb quins socis?, es pregunta l'oposició d'esquerres. Amb l'extrema dreta, es respon, també. Ho assegurava Baldoví:

"Sabem que vostè no tindrà cap problema de majories. Vox és com eixos gossos engorrosos, però inofensius, com un canixe rabut."

"Li he de reconèixer --deia José Muñoz-- que tenia una certa esperança que ara que governa a soles alguna cosa canviaria, però l'aprovació dels pressupostos depèn del xantatge racista de Santiago Abascal."

Serà llavors, al debat dels pressupostos, quan podrem saber si el president té aliats i si l'acord té preu.