Finlàndia diu que demanarà l'ingrés a l'OTAN "sense demora" i Rússia ho titlla d'amenaça

El president i la primera ministra de Finlàndia han donat suport aquest dijous a l'ingrés del país a l'OTAN. La decisió de Sauli Niinistö i Sanna Marin és històrica, ja que trenca amb més de vuit dècades de neutralitat. 

"Finlàndia ha de demanar el seu ingrés a l'OTAN sense demora", han assegurat els dos mandataris en un comunicat conjunt. "Confiem que els passos necessaris que encara s'han de fer per fer efectiva aquesta decisió a nivell nacional es facin ràpidament en els propers dies", han afegit. 

El president i la primera ministra asseguren que han necessitat temps perquè el Parlament i el conjunt de la societat poguessin debatre sobre aquesta qüestió i que també n'hi ha hagut per parlar amb els països membres de l'Aliança Atlàntica i enfortir lligams, però que ha arribat l'hora de prendre una decisió. I la seva és demanar l'adhesió de Finlàndia com a membre de l'OTAN per enfortir la seguretat del país però també la de l'Aliança Atlàntica amb la presència del país nòrdic.

Els dos mandataris han convocat una conferència de premsa per a aquest diumenge on es podria formalitzar la petició.

Tots dos líders confien rebre el suport del Parlament a la seva decisió. De fet, aquest dimecres la comissió de defensa del Parlament ja va concloure que l'OTAN seria "la millor opció" per a la defensa del país després de la invasió russa a Ucraïna. La decisió formal sobre l'adhesió l'ha de prendre un Consell de seguretat i política exterior format pel cap d'estat, la primera ministra i diversos ministres del govern. 

També l'opinió pública es mostra clarament favorable a l'adhesió, després de l'atac rus a Ucraïna. Segons les últimes enquestes, pràcticament el 80% hi estaria d'acord.

Suècia, els següents?

S'espera que Suècia també ho pugui sol·licitar en els pròxims dies. Justament, aquest dimecres, tots dos països van signar amb el Regne Unit acords d'assistència mútua en cas d'una agressió russa, durant una visita a Estocolm i Hèlsinki del primer ministre britànic, Boris Johnson.

Durant l'acte de signatura a Hèlsinki, el president finlandès, preguntat sobre la possible reacció de Moscou, va assegurar que "adherir-se a l'OTAN no seria contra ningú", però va afegir que si hagués de respondre a Rússia els diria: "Sou vosaltres qui ho heu provocat, mireu-vos al mirall."

Rússia i Finlàndia comparteixen 1.300 quilòmetres de frontera.

La invasió russa d'Ucraïna ha girat com un mitjó la posició de Finlàndia i Suècia sobre l'OTAN. La tradicional neutralitat dels dos països nòrdics s'ha vist qüestionada pels esdeveniments. 

Rússia ho veu com una "amenaça" i diu que hi respondrà

La primera reacció de Rússia a l'anunci de Hèlsinki l'ha donat el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, que ha titllat "d'amenaça" l'ingrés del país nòrdic a l'Aliança Atlàntica i ha advertit que "una nova ampliació de l'OTAN no fa ni més estable ni més segur el continent europeu".

El ministre d'exteriors ha afegit més tard que la decisió "causarà greus danys a les relacions bilaterals" i que Moscou "es veurà obligat a respondre amb mesures militars, tecnològiques i d'altres tipus".

La intenció d'Ucraïna d'entrar a l'aliança militar promoguda en el seu moment pels EUA ha estat el principal argument de Putin per envair aquest país, que s'ha convertit en camp de batalla d'un conflicte crònic entre Rússia i l'OTAN.

En canvi, el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha elogiat públicament la decisió del país nòrdic en una piulada a Twitter feta després de parlar per telèfon amb el seu homòleg finlandès, amb qui han conversat, també, sobre l'entrada d'Ucraïna a la UE i sobre possibles polítiques de defensa mútua.

Stoltenberg promet una entrada ràpida

També ha celebrat la decisió el president del Consell Europeu, Charles Michel, que l'ha qualificat de "pas històric" que enfortirà la seguretat europea. L'exprimer ministre belga considera que el pas endavant fet per Finlàndia servirà com a "poderós senyal dissuasiu" a Rússia en la seva guerra contra Ucraïna i que és una nova mostra dels lligams "d'unitat i solidaritat" entre la UE i l'OTAN.

El secretari general de l'Aliança Atlàntica, el noruec Jens Stoltenberg també ha celebrat la voluntat dels líders finlandesos de demanar l'adhesió a l'organització i ha promès que l'entrada seria "ràpida i sense obstacles".

Dels 12 primers països membre als 30 actuals

Si les peticions d'adhesió de Finlàndia i Suècia tiren endavant, els 30 països membres de l'OTAN les hauran de ratificar, un procés que pot durar entre quatre mesos i un any. Si es resolgués en el mínim temps possible, els dos estats en podrien ser membres abans d'acabar l'any o a principis del 2023.

L'OTAN es va crear després de la Segona Guerra Mundial, davant del temor que l'exèrcit soviètic es pogués girar contra Occident. Va néixer doncs en plena guerra freda, com una aliança militar teixida al voltant dels Estats Units, primer amb una desena de països europeus i el Canadà.

La seva composició va canviar amb la desintegració de l'URSS, als anys 90. Llavors hi va haver una onada d'ingressos de països del vell Pacte de Varsòvia i fins i tot d'exrepúbliques soviètiques.

Una ampliació que situa l'OTAN a les portes de Rússia i que neguiteja el Kremlin. El neguit es transforma en tensió quan Geòrgia i Ucraïna, països fronterers amb Rússia i molt sensibles per a Moscou, basculen cap a l'Aliança. Una tensió ha acabat derivant en guerres.