Finlàndia lidera el rànquing de felicitat, amb bones posicions dels països nòrdics (iStock)

Finlàndia lidera de nou el rànquing de països més feliços, amb més generositat global

Després de dos anys de pandèmia, es valora més la caritat i el voluntariat, segons l'informe que l'ONU publica cada any

Sílvia MateuActualitzat

Finlàndia continua liderant el rànquing de països més feliços del món, que publiquen cada any les Nacions Unides i que ha arribat a la desena edició. És el cinquè any que Finlàndia es manté al capdavant de la llista, seguida de Dinamarca i Islàndia.

En general, els països nòrdics tenen bones puntuacions, amb Suècia al número 7 i Noruega al 8.

L'informe el fa l'empresa Gallup a partir d'enquestes a persones de 146 països, i combina la percepció de felicitat que tenen amb dades com el PIB per càpita, l'esperança de vida saludable, el suport social quan hi ha problemes, la corrupció o la llibertat per prendre decisions clau a la vida.

Espanya ha passat en un any del número 27 al 29, darrere de Romania i abans de l'Uruguai.

Aquest són els deu primer llocs del rànquing:

  1. Finlàndia 
  2. Dinamarca
  3. Islàndia
  4. Suïssa
  5. Països Baixos
  6. Luxemburg
  7. Suècia
  8. Noruega
  9. Israel
  10. Nova Zelanda


La infelicitat de la guerra

L'Afganistan torna a ser el país més infeliç, darrere de Ruanda, Zimbàbue i el Líban. L'Afganistan és "un clar recordatori del dany material i immaterial que causa la guerra", segons ha dit Jan-Emmanuel De Neve, un dels autors d'aquest informe.

L'anàlisi s'ha tancat abans de la guerra d'Ucraïna, un país que l'any passat ocupava la posició 98 del rànquing. Rússia és el número 80.
L'Afganistan és el país més infeliç a la llista que publica Nacions Unides (Pixabay/Army Amber)


L'estrès de la covid

L'informe té molt present la pandèmia. En conjunt, la satisfacció vital ha baixat entre els joves, mentre que ha augmentat per als més grans de 60 anys.

Hi ha més preocupació i estrès que abans de la covid, però en el segon any s'ha suavitzat: el 2020 va augmentar un 8% global i el 2021 un 4%.


Més benevolència

En positiu, el canvi més destacable que marca l'informe és "el repunt global de la benevolència".

Es valora la disposició de la comunitat a ajudar els altres en moments de necessitat.

"Ha augmentat la proporció de persones que donen diners per a caritat, ajuden a desconeguts i fan treballs voluntaris a tot el món", afegeix l'estudi. Són els tres elements que es mesuren, i tots han crescut.

ARXIVAT A:
Finlàndia
Anar al contingut