Fins a tres anys d'espera per homologar un títol: el Ministeri d'Universitats, col·lapsat

El mateix Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats admet el drama en què es troba el servei d'homologació i equivalència de títols. Asseguren que estan rebent una allau de sol·licituds, entre 4.000 i 5.000 cada mes. Això vol dir que els arriben entre 50.000 i 60.000 peticions d'homologació a l'any i, segons les dades oficials, el 2023 van tenir capacitat de resoldre'n 18.000.

El col·lapse és enorme i fonts del mateix Ministeri admeten al "Catalunya nit" que cal redissenyar tot el sistema d'homologacions per poder donar una resposta més àgil a les peticions que els arriben. Són metges, advocats, filòlegs... que, mentrestant, treballen del que poden.

Sobrequalificació o infraocupació

La realitat, però, és que, a causa de la poca eficiència de l'administració pública, hi ha milers de persones fent feines per sota de les seves capacitats i formació. És el que se'n diu sobrequalificació. 

Segons els índexs que publica la Unió Europea, hi ha un 40% de ciutadans de fora de la Unió que treballen en feines inferiors a la seva qualificació, però també hi ha un 31% de ciutadans comunitaris que es troben en la mateixa situació.

Espanya és un dels països de la Unió amb l'índex més alt, juntament amb Grècia. 

La Daniela, la Zoraique i la Li

La mitjana d'espera per homologar un títol és de fins a tres anys, però el més sagnant és que, durant aquest temps, els afectats no tenen cap informació de com està el seu tràmit. Si el Ministeri s'ha posat en contacte amb alguns d'ells, ha estat per "tornar a demanar la mateixa documentació que ja havia entregat a l'inici de tot el tràmit", com denuncia Daniela Orellana, llicenciada en Medicina per la Universitat d'Aquino Bolívia.

Ella fa gairebé 3 anys que va començar tot el tràmit i encara avui no ha obtingut cap resposta. Mentrestant, s'ha decidit a estudiar un grau de formació professional per poder treballar de manera acreditada en un centre sociosanitari. La majoria de les vegades que la Daniela ha buscat feina no ha dit que és metge i que està pendent de l'homologació del títol:

"La gent es fa enrere i no em contracten quan saben que soc metge. Ser metge ha estat per mi una limitació per incorporar-me al mercat laboral. Estic estancada sense l'homologació del meu títol, i per això ara torno a estudiar."

Tornar a estudiar en una universitat catalana és una de les sortides per a moltes d'aquestes persones que esperen l'homologació dels seus títols. Això, però, comporta un esforç en temps i en diners que no tothom es pot permetre.

Zoraique La Rosa és llicenciada en Dret a Veneçuela. Allà exercia en un bufet d'advocats, però aquí s'ha trobat "desassistida totalment, sense que el Ministeri contesti mai a un tràmit llarg i confús." Finalment, la Zoraique també ha tornat a estudiar a la Universitat Oberta de Catalunya, on li han convalidat pràcticament la meitat de la carrera de Dret feta a Veneçuela:

"Ara ja he acabat el màster d'Advocacia i m'estic preparant per a l'examen de l'Estat. Per tant, al final seré advocada a Veneçuela, on vaig fer una carrera de 5 anys, i advocada aquí. I encara no sé res de l'homologació del meu títol."

Li Huang és filòloga anglesa llicenciada a la Universitat de Pequín. Va presentar tots els papers al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats el desembre del 2021, fa dos anys i mig, i a hores d'ara encara no sap "res de res, ni una sola paraula". Això fa que el seu títol universitari estigui als llimbs i no li permeti treballar com a filòloga anglesa.

Ella ha acabat fent un màster a la Universitat de Barcelona que li ha permès treballar en empreses privades, però sense l'homologació del seu títol no pot accedir a cap empresa pública ni a l'administració: 

"Ningú m'ha contestat mai a les meves trucades, correus ni demandes. Ho he intentat per tot arreu, fins i tot a través de l'ambaixada d'Espanya a Pequín. He fet traduccions jurades dels documents, ho he fet tot! No sé quan s'acabarà tot això." 

Conseqüències per a l'economia

El sindicat Comissions Obreres ha denunciat, en repetides ocasions, la lentitud del Ministeri "perquè no només afecta els milers de persones que estan a l'espera de la seva homologació, sinó que també comporta un greu problema per a l'economia espanyola".

Pel secretari d'Economia de CCOO, Ricard Bellera, aquesta situació representa un doble problema: 

"Tota aquesta gent treballant genera valor afegit i això es trasllada a l'economia en termes de productivitat, competitivitat i qualitat en els serveis publics perquè molta d'aquesta gent són metges, professors o programadors, per exemple."

Segons les estadístiques fetes públiques per la Unió Europea en el seu informe sobre integració dels migrants del 2023, els índexs de sobrequalificació a la Unió són més alts entre les dones que no pas entre els homes. És a dir, hi ha més dones molt qualificades fent feines que estan per sota de la seva formació.