"Fins que la meva nena no sagni, la justícia no actua": testimonis de violència institucional

Mares que han patit violència masclista es troben que també són víctimes de la violència institucional quan volen protecció per als seus fills davant d'abusos sexuals infantils i veuen com els processos judicials s'eternitzen.

En els casos de violència masclista en què hi ha infants dels dos progenitors, sovint les criatures acaben rebent abusos i maltractaments perquè el règim de visites o la custòdia establerts els obliga a continuar veient els seus pares.

La llei espanyola preveu, precisament, que se suspenguin les visites quan els infants hagin vist violència, convisquin amb la violència o siguin objecte de maltractaments directes. L'excepció són aquells casos en els quals el jutge justifiqui les visites perquè creu que és millor per a l'infant.

Hem parlat amb dues mares que han estat víctimes de violència masclista i que tenen els fills en règim de visites, tot i que han denunciat un abús sexual infantil per part dels pares. Afirmen que el sistema administratiu i judicial, en comptes de protegir els menors, els continua maltractant:

"Arriba un moment que et sents molt impotent. Denuncies, però el que ve després és un altre maltractament. Fuges del maltractador per acabar sent maltractada pel sistema"

La manca de recursos i formació en l'àmbit judicial provoca que aquestes víctimes de violència masclista també es converteixin en víctimes de l'anomenada violència institucional.

Una de les mares amb qui hem parlat es troba desemparada. Ha vist com l'han derivat a un altre jutjat i ara espera que li assignin un advocat d'ofici:

"No sé de quina manera puc protegir-la. No entenc la justícia, ni com funciona el sistema. Fins que la meva nena no hi vagi sagnant o alguna cosa pitjor, o em passi a mi alguna cosa pitjor, la justícia no actua; ho veig surrealista."

Una altra mare que també ha denunciat que la seva filla pateix abusos sexuals ha decidit suspendre el règim de visites davant la impotència que viu per no trobar respostes:

"Ja em poden tancar a la presó, ja em poden multar, ja poden fer el que vulguin, perquè estic protegint la meva filla i ningú del sistema no m'ajuda a protegir-la, ningú."

El conveni europeu d'Istanbul diu que els règims de custòdia o de visites han de tenir en compte els incidents de violència i que en cap cas han de suposar un perjudici per als menors.

Moltes de les morts d'infants s'han produït durant els règims de visites. Són moments en els quals els infants estan exposats i són molt vulnerables. Les mares ho saben, i per això reclamen més ajuda i recursos institucionals.

Què fer en situacions de violència masclista?

Per demanar ajuda en cas de violència masclista hi ha un telèfon específic d'atenció i informació: 900 900 120. Funciona les 24 hores del dia cada dia de l'any, atén consultes i urgències. És gratuït, no queda registrat al mòbil i és confidencial.

En cas d'emergència davant d'una agressió es pot trucar al 112 o demanar ajuda per WhatsApp al 601 00 11 22.

Si es vol denunciar, es pot anar a la policia o directament als jutjats especialitzats en violència de gènere.

També es pot recórrer a serveis com les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones (ICD) o els Serveis d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) i els Serveis d'Intervenció Especialitzada (SIE).