Fiscalia recorre la imputació de Laporta en el cas Negreira i insisteix que està prescrit

La Fiscalia Anticorrupció ha recorregut la imputació del president del Barça, Joan Laporta, en el cas Negreira, perquè considera que els possibles delictes haurien prescrit el juliol del 2020 i no se'l pot considerar responsable dels pagaments que van fer les juntes directives que el van succeir.

En el recurs, que ha avançat El Diario, els fiscals Luis García Cantón i Ricardo Sanz-Garea demanen a l'Audiència de Barcelona que revoqui la interlocutòria en què el jutge instructor acorda investigar Laporta, un text en què el magistrat assegura que els pagaments efectuats entre el 2008 i el 2010 a l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira no han prescrit.

El jutge Joaquín Aguirre sosté que el termini de prescripció per suborn continuat és de deu anys --que s'han de comptar enrere-- des de la data de l'últim pagament a Negreira, el juliol del 2018, i insisteix que el delicte és atribuïble als diferents presidents que es van succeir al Barça, perquè la part "pagadora" era sempre la mateixa, el club.

Els fiscals, no obstant, discrepen del còmput dut a terme pel jutge i els terminis de prescripció que aplica, perquè creuen que s'hauria de comptar des de l'última infracció penal fins a l'actualitat.

Segons el recurs, Laporta va acabar la seva presidència el 30 de juny del 2010, per la qual cosa la responsabilitat pels seus possibles delictes "va prescriure deu anys després, lluny del març del 2023, en què va ser admesa la denúncia de la Fiscalia".

No hi ha indicis d'un pacte entre presidents

Un altre dels arguments que discuteixen els fiscals és la teoria de l'"autoria adhesiva" en què es va basar el jutge per responsabilitzar tots els presidents del Barça dels pagaments que el club va fer a Negreira entre els anys 2001 i 2018, que sumaven 7,3 milions d'euros.

Pels fiscals, a Laporta només se li poden exigir responsabilitats pels "fets o omissions" sobre els quals pogués tenir "domini", sense que hi hagi ni el més "lleu indici" que hi hagués un "acord, connivència, conveni o concert entre els successius dirigents del FCB" en relació amb els pagaments a Negreira.

En aquest sentit, el ministeri públic recorda que al llarg de la instrucció del cas, "no s'ha plantejat mai l'opció, ni tan sols com a mera possibilitat", de l'existència d'un "pacte" entre els presidents investigats i les persones que van formar part de les seves successives juntes directives.

Debat sobre el delicte de suborn

L'escrit de la Fiscalia, tot i això, no es pronuncia sobre el fet que el jutge instructor hagi imputat un delicte de suborn als investigats per aquest cas, en entendre que el càrrec de vicepresident del CTA es pot considerar anàleg al de funcionari públic a efectes penals.

La imputació per suborn ha estat recorreguda davant l'Audiència de Barcelona per les defenses dels expresidents del Barça Josep Maria Bartomeu i Sandro Rosell i pel mateix club, però la Fiscalia encara no hi ha dit la seva sobre aquesta qualificació penal.

En aquest sentit, l'escrit insisteix que el plantejament de la Fiscalia "és exactament el mateix, es considerin o no suborn els suposats pagaments realitzats pel FCB a Enríquez Negreira i al seu fill".