La Fiscalia s'agafa a les declaracions de Trapero i López per reforçar la rebel·lió

Les conclusions definitives de la Fiscalia al judici del procés, que es van conèixer aquest dimecres, no només mantenen l'acusació de rebel·lió per als polítics empresonats, sinó que consideren que la vista oral ha reforçat les seves tesis.

Aquest escrit, que té 130 pàgines, manté les peticions de 25 anys de presó per a Oriol Junqueras i 17 per a Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Carme Forcadell.

Per als consellers en presó preventiva -Joquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa-, continua demanant 16 anys i 7 per als altres tres que estan en llibertat: Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila.
 

Les declaracions de Trapero i López

Els quatre fiscals que signen les conclusions definitives -Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Jaime Moreno i Fidel Cadena- han afegit a les conclusions provisionals part del que s'ha vist i sentit durant el judici.

Els fiscals Consuelo Madrigal, Javier Zaragoza, Fidel Cadena i Jaime Moreno, al Tribunal Suprem durant el judici del procés

En l'escrit remarquen sobretot les declaracions dels comandaments dels Mossos, entre els quals Josep Lluís Trapero i Ferran López, que van explicar les reunions prèvies a l'1-O amb el govern.

En concret, destaquen els detalls aportats per aquests sobre la reunió celebrada el 28 de setembre, 3 dies abans de l'1-O, en què haurien avisat Carles Puigdemont i Oriol Junqueras dels riscos que preveien:

"Aquests els van advertir de l'altíssima probabilitat que es produïssin incidents violents entre els 2 milions de ciutadans mobilitzats per votar i les forces policials encarregades d'impedir la votació, i els van aconsellar la suspensió de la votació, en sintonia amb el contingut de l'informe elaborat per la Comissaria General d'Informació."

Els "incidents violents" i la declaració d'independència

Els fiscals donen per provat que el 20S va haver-hi "incidents violents", i que aquests haurien servit de referència als comandaments per intentar convèncer el govern.

Aquest, però, no els hauria fet cas. El relat dels fiscals cita expressament el que va declarar Ferran López: que Puigdemont hauria dit que si hi havia violència declararia la independència:

"Malgrat això, la decisió dels membres del govern va ser seguir endavant amb el referèndum, donant instruccions als comandaments dels Mossos d'Esquadra perquè en facilitessin la  realització, malgrat la seva manifesta il·legalitat i perquè acomodessin la seva actuació al compliment d'aquest objectiu. A l'acabar la reunió el processat rebel, llavors president de la Generalitat, va manifestar a tots els presents que si l'1 d'octubre hi havia violència declararia la independència."

Els caps dels Mossos van "impedir l'ús de la força" als seus agents

El relat continua amb l'afirmació que els responsables dels Mossos haurien organitzat l'operatiu per facilitar el referèndum, "impedint l'ús de la força" als seus agents l'1-O:

"Les pautes d'actuació previstes eren manifestament dilatòries i tolerants amb la votació, a més d'incomplir deliberadament els acords presos en les reunions prèvies de coordinació amb les autoritats judicials."

"A més, les pautes d'actuació que els van impartir els impedien l'ús de la força per complir el mandat judicial, amb el pretext de preservar la convivència, davant la resistència activa dels ciutadans en els diferents centres, particularment si s'acreditava la presència de menors i persones d'edat avançada, com així van fer constar en les actes aixecades a l'efecte."

"En resum, l'ineficaç dispositiu dels Mossos d'Esquadra va ser determinant per a la celebració del referèndum, perquè lluny de complir el mandat judicial al qual estaven inexcusablement obligats per imperatiu legal, van optar per subjectar-se a les directrius dels responsables polítics de la Generalitat, posant a disposició dels mateixos i dels seus il·legals propòsits secessionistes tot el poder coactiu que representava un cos policial armat i molt nombrós en efectius (uns 17.000 membres aproximadament)."

Un relat, per tant, que manté i reforça la tesi que els Mossos van facilitar el referèndum i que suggereix que, en cas que el govern hagués optat per la secessió, els seus comandaments li haurien donat suport.
 

"Situació clarament insurreccional"

La conclusió principal del relat dels fiscals és que la tardor del 2017 va haver-hi a Catalunya una "situació clarament insurreccional", el mateix adjectiu utilitzat en la seva declaració pel responsable dels informes de la Guàrdia Civil, Daniel Baena.

Com a prova aporta la suma d'incidents que s'han analitzat durant el judici:

"Durant el període temporal comprès entre el 19-20 de setembre i el 27 d'octubre, la situació va ser clarament insurreccional, ja que als aproximadament 80 incidents amb enfrontaments i hostilitats que hi va haver en els diferents centres de votació davant l'actuació de les forces de seguretat de l'Estat el mateix dia 1 d'octubre, s'hi han de sumar 47 actes d'assetjament a casernes de la Guàrdia Civil, 23 actes similars en comissaries de Policia i edificis públics del ‘Estat, 11 en allotjaments i hotels de funcionaris policials, 47 atacs a seus del PSC i els greus incidents que es van produir els dies 19 i 20 de setembre."

Felip VI i el 3-O

L'escrit final dels fiscals, que comença el relat el desembre del 2012 amb "els preparatius del procés de secessió", no qüestiona l'actuació del govern de Mariano Rajoy en la gestió de la crisi de l'1-O.

D'altra banda, atorga al rei Felip VI i el seu discurs del 3 d'octubre un paper important en el conflicte, perquè considera que va "instar" l'administració central de l'Estat a actuar:

"Va qualificar de deslleialtat inadmissible el comportament de les autoritats de Catalunya, instant als poders de l'Estat al compliment de les seves responsabilitats i a garantir la convivència democràtica."

El "paquet de normes" de la República

Les conclusions de la Fiscalia consideren que la declaració d'independència del 27 d'octubre del 2017 no va ser només "simbòlica":

"Aquesta declaració d'independència no era merament simbòlica, ja que les autoritats de la Generalitat tenien preparat –per a la seva aprovació immediata- tot un paquet de normes que desenvolupaven el nou marc jurídic de la República, el desplegament de les estructures administratives necessàries per al funcionament del nou estat i un pla per garantir que els Mossos d'Esquadra assumissin la seguretat de totes les infraestructures i el control efectiu de tot el territori de la Comunitat Autònoma."

Podeu llegir el text íntegre de les conclusions definitives de la Fiscalia en aquesta finestra:

Conclusions definitives de la Fiscalia by Moderador Noticies Web on Scribd