Fita de la NASA a Mart: fa volar un helicòpter a la superfície d'un altre planeta
L'helicòpter Ingenuity fa el primer vol autònom fora de la Terra, una fita que alguns comparen amb el primer vol dels germans Wright el 1903
Una nova fita històrica a Mart ha estat assolida aquest dilluns: el primer vol d'un aparell, en aquest cas d'un helicòpter --l'Ingenuity--, sobre la superfície d'un altre planeta.
You wouldn't believe what I just saw.
NASA's Perseverance Mars Rover (@NASAPersevere) April 19, 2021
More images and video to come...#MarsHelicopterhttps://t.co/PLapgbHeZU pic.twitter.com/mbiOGx4tJZ
La sala de control de la Jet Propulsion Laboratory de la NASA ha celebrat el moment com el d'un èxit transcendental i històric, com el que va representar el primer vol dels germans Wright el 1903, quan van fer volar per primer cop un aparell. Aleshores van ser 12 segons i 37 metres de vol que van significar l'inici de tot: de l'aviació, dels viatges espacials, i ara de l'arribada a Mart. El vol de l'Ingenuity ha estat el vol dels Wright del segle XXI.
A red-letter day on the Red Planet! #MarsHelicopter pic.twitter.com/Qow8JwhYEo
NASA JPL (@NASAJPL) April 19, 2021
El primer vol de l'Ingenuity ha aconseguit el seu objectiu: enlairar-se uns 3 metres sobre la superfície durant 30 segons.
És el primer vol autònom amb motor al planeta vermell. No s'ha comandat des de la Terra, perquè els senyals de ràdio tarden 15 minuts i 27 segons a superar els 278 milions de quilòmetres que separen Mart i la Terra.
El petit Ingenuity s'ha enlairat com estava previst des del cràter Jezero a les 9.30, hora catalana, però la distància entre Mart i la Terra fa que les imatges i les dades no hagin arribat fins a les 12.30 del migdia.
El primer vol de l'Ingenuity estava previst el passat dia 10, però es va ajornar a causa d'un problema amb la telemetria que els enginyers han pogut superar.
Aquesta fita confirma que és possible volar a Mart.
"Ara podem dir que l'esser humà pot volar en un altre planeta" ha dit " MiMi Aung, cap de projecte Ingenuity de JPL, el que obra noves formes d'explorar no només a Mart sinó a altres planetes del sistema solar com Venus i la lluna de Saturn, Tità.
La dificultat de volar a Mart
L'Ingenuity, creat pel Jet Propulsion Laboratory (JPL) de la NASA, és un petit helicòpter amb quatre potes i només 1,8 quilos de pes que va arribar a Mart a l'interior de la sonda Perseverance. L'Ingenuity ha assolit el gran repte de sobreviure a les baixes temperatures de la nit marciana, que poden arribar als 90 graus sota zero, però no és l'únic. A més, malgrat les gèlides temperatures, manté en bon estat i estables les funcions primordials com la de l'energia, les comunicacions i el control tèrmic.
Un altre repte és contribuir, amb aquest petit vol, a obrir el camí aeronàutic a expedicions futures, d'aquí la comparació amb el primer vol dels germans Wright a la Terra.
I és que volar a Mart és més difícil que fer-ho a la Terra. La gravetat de Mart és aproximadament un terç de la nostra i l'helicòpter ha de volar en una atmosfera amb una pressió de només un 1%. Per compensar-ho, els enginyers han equipat l'ingenuity amb pales de rotor més llargues, d'1,20 metres, i que es fan girar molt més ràpid del que necessitaria un aparell similar a la Terra.
L'Ingenuity no porta material científic, però prendrà imatges de la superfície de Mart i recopilarà dades ambientals. El ròver Perseverance farà de base durant les operacions i d'enllaç amb els controladors de la missió a la Terra. Les dades que reculli serviran per avançar en futures missions i per a noves generacions d'helicòpters d'exploració a Mart.
La missió Perseverance
El 18 de febrer passat la sonda espacial Perseverance va aterrar a Mart amb la missió de buscar vida microbiana al planeta. El primer que va fer la Perseverance sobre Mart és enviar imatges en color i d'alta resolució de la superfície. Gràcies als dos micròfons que la Perseverance porta incorporats, s'ha pogut escoltar per primera vegada els sons de la superfície marciana.
La missió de la sonda Perseverance té com objectiu principal buscar rastres de vida passada que pogués haver prosperat en l'ambient humit que hi havia al planeta fa milers de milions d'anys. El cràter Jezero, on va aterrar la sonda, es creu que havia estat un gran llac fa 3.500 milions d'anys i on es podrien trobar proves de vida microbiana.
En aquest cràter el ròver recollirà roques i pols marciana que no seran analitzades "in situ", sinó que per primer cop es preveu que s'enviïn segellades a la Terra. Per enviar les naus espacials que recullin aquestes mostres, la NASA, en cooperació amb l'ESA (Agència Espacial Europea), treballen per fer possible aquesta missió.
