The Villages una ciutat on la majoria votent Trump
The Villages és una ciutat de 150.000 jubilats, la majoria dels quals voten per Trump (3Cat/Carles de la Encarnación)

Florida, laboratori dels ultraconservadors de Trump: jubilats activistes per la croada moral

Amb una economia molt dinàmica i múltiples guerres culturals, Florida s'ha convertit en un exitós experiment que la dreta cristiana espera replicar a escala federal si Trump torna a la Casa Blanca

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Xesco Reverter

Periodista de la secció d'Internacional de TV3

@xescoreverter
Actualitzat

En Tommy i la Valerie Jamieson són un matrimoni de trumpistes convençuts que viuen feliços a la ciutat de jubilats més gran tot els Estats Units, amb més de 150.000 persones.

The Villages és una extensió immensa de cases perfectament cuidades i amb serveis per a la gent gran. Situada al centre de Florida, té 56 camps de golf, gairebé 3.000 clubs socials, 120 centres recreatius i 250 pistes de tenis.

Tot és propietat d'una empresa. Aquí no hi ha ni alcalde ni consell municipal, sinó uns gerents privats que han trobat un model molt exitós de negoci. Les úniques eleccions que tenen són les presidencials, a governador i legislatives, i sempre acostumen a arrasar els candidats republicans.

Entre jugar a golf, socialitzar als clubs i fer passejades vora els llacs, el matrimoni Jamieson i els seus amics, els Tucker, també tenen temps per dirigir la branca local del moviment MAGA de suport a Donald Trump, l'únic líder que consideren capaç de salvar el país de la destrucció que --creuen-- faran els demòcrates.

"No només m'agrada Trump, és que l'estimo. Li dono suport al 100%. Defensa tot el que els patriotes i els nord-americans necessiten perquè en aquest país continuem vivint en llibertat. Compleix el que diu que farà, malgrat tota l'oposició que té. Continua lluitant pel poble americà i posa Amèrica primer", diuen en Dwight Tucker i en Tommy Jamieson.

"Amèrica primer", "llibertat", "patriotes"... conceptes clau de l'ideari trumpista.

El matrimoni Jamieson, trumpistes convençuts, amb el seu carret de golf a la ciutat The Villages (3Cat/Carles de la Encarnación)

Fa dues setmanes, els dos matrimonis van organitzar un dels actes de suport a Trump més originals. Van fer una crida als veïns perquè desfilessin amb el vehicle més comú de la ciutat, els carrets de golf, i demostressin el suport al magnat populista.

I la convocatòria va superar les expectatives. Hi van participar més d'un miler de jubilats que, amb els seus vehicles engalanats, van inundar els carrers del centre de la ciutat.

El 19 d'octubre es va fer una concentració de centenars de carrets de golf a favor de Trump (3Cat/Carles de la Encarnación)


El trumpisme, molt més que el Partit Republicà

Tots ells senten el trumpisme com un moviment de masses que va molt més enllà del Partit Republicà. Es veuen part d'una gran família americana que ha interioritzat a la perfecció els eslògans d'un pare que veneren gairebé com un ésser superior.

Parlen dels "criminals que venen per la frontera", que si hi entren "terroristes" i porten drogues, que si estan canviant la fisonomia del país i que si tot això passa amb la complicitat malèvola dels demòcrates.

Els seguidors veuen Trump com un home honest, optimista i altruista, algú que lluita per ells i se'ls estima. Només s'informen per mitjans alternatius, dubten que les eleccions siguin netes i no es creuen cap de les acusacions ni escàndols que pesen sobre el seu heroi, com deixa clar la Valerie:

"La meitat de les coses que diuen que farà són mentides. Només ho diuen perquè quedi malament i no el votin. Saben que no és veritat."

Pels seus seguidors, tots els processos judicials que té pendents Trump són fabricacions antidemocràtiques dels seus oponents i del "deep estate" per evitar que torni a guanyar. És un líder a prova d'escàndols, i res, ni tan sols haver animat la insurrecció del 6 de gener, sembla passar-li factura davant dels seus fans.

En 10 anys, The Villages ha gairebé doblat la població. Com els Jamieson, part dels nouvinguts acostumen a ser persones grans de la meitat nord del país. Es van vendre la casa que tenien a Virgina Beach i van optar per jubilar-se a "l'estat del sol" i fugir del fred, els impostos més elevats i el progressisme que domina les costes dels Estats Units.

Juntament amb la gent gran, també hi ha molts altres nord-americans més joves que emigren a Florida. Se senten atrets per la baixa fiscalitat, per la facilitat de fer negocis, per la bona marxa de l'economia i pel clima de llibertat (republicana).

Florida, un imant per als conservadors d'arreu dels EUA

L'actual governador, l'ultraconservador Ron DeSantis, es va convertir en un heroi per als republicans quan, en plena pandèmia de la covid, va desafiar Washington aixecant totes les restriccions i obrint de bat a bat l'economia de l'estat.

Això va ser molt popular entre molts votants republicans conservadors, no només a Florida, sinó a tot el país.

L'estat ja tenia un creixement important, entre dos i tres milions de persones cada dècada durant els darrers 50 anys, però entre el 2022 i el 2023, Florida va tenir el percentatge de creixement de població número 1 a tot el país, i el 2023 va tenir-ne el segon.

Una empresa d'anàlisi de dades va estudiar el registre de votants de tots aquests nous residents i va descobrir que, aproximadament, hi havia dos republicans per cada demòcrata, i això va trencar l'equilibri tradicional que hi havia entre els dos partits.

El domini demogràfic i la popularitat de DeSantis han servit perquè els republicans controlin gairebé tots els ressorts del poder a Florida i tinguin una supermajoria al Parlament de Tallahassee que els ha permès instaurar fàcilment una agenda ultraconservadora.


La censura de llibres i croada moral

Satisfet, en Randy Osborne porta una pila de llibres --que gairebé li cremen les mans-- pel passadís d'una escola cristiana. Fins fa uns mesos, els títols eren a les biblioteques dels instituts públics d'aquest comtat de Florida, però ara els custodia aquest director d'un fòrum ultraconservador anomenat Florida Eagle.

Randy Osborne, un dels impulsors ultraconservadors darrere la censura de llibres (Carles de la Encarnación)

Des de fa dos anys, hi ha una llei impulsada per DeSantis que permet als pares denunciar un llibre si el consideren inapropiat o obscè per als seus fills. Després d'una breu anàlisi, les autoritats educatives ordenen retirar-lo. Només l'any passat, segons PEN America, a Florida es van censurar més de 3.000 llibres d'escoles i instituts públics i més de 10.000 a tots els Estats Units.

En Randy és un dels impulsors d'aquesta croada moral i manté que la primera potència només se salvarà de l'abisme si els menors són educats amb valors cristians i conservadors, que --segons ell-- són els que van inspirar els pares fundadors dels EUA fa 250 anys.

"Quan vas a una escola i vas a una biblioteca i veus que un fill teu pot treure un llibre que propaga la pedofília, la violació, l'incest, estem davant d'un desastre. El meu argument és que l'educació depèn dels pares, i les escoles no poden adoctrinar les criatures sobre cap tipus de vida sexual. Nosaltres no prohibim llibres, el que fem és mirar que el material sigui l'adequat perquè el puguin llegir".

Quan els ultraconservadors utilitzen paraules com "pedofília" o "incest", d'altres hi llegeixen experiències i vivències de la comunitat LGTBQ+, descripció de conductes sexuals (siguin violentes o no) o de discriminació racial.

 

Estudiants sense llibres

En Jack Hayes és un alumne de 16 anys que ha vist com a la biblioteca del seu institut s'anaven retirant llibres. Alguns d'autors universals, com Hemingway, Tolstoi, Haper Lee, Salinger, Tim Morrisson o Stephen King.

Jack Hayes, estudiant de 16 anys, no creu que s'hagin de prohibir llibres a la biblioteca (3Cat/Carles de la Encarnación)

També ha vist com els professors ja no poden utilitzar llibres de text que parlin de racisme estructural o canvi climàtic, perquè són paraules prohibides a les aules.

"Estic molt enfadat perquè no podem llegir el que volem", comenta en Jack. "Jo confio en el bon criteri de les bibliotecàries, que ja procuraran tenir bons llibres, i no crec que uns pares o uns ultraconservadors hagin de ficar-se a la nostra biblioteca i decidir què podem o no llegir."

La mare d'en Jack, la Judi, juntament amb un grup de grans editorials, va presentar a l'agost una demanda contra l'estat de Florida. L'objectiu és que un jutge declari que la llei de censura de llibres és massa ambigua i dispersa, que atempta contra la llibertat d'expressió i representa un perjudici per a l'educació del seu fill i de tots els estudiants de l'estat.

Alguns dels llibres que guarda en Jack Hayes, estudiant (3Cat/Carles de la Encarnación)

Tant la Judi com en Jack també estan preocupats perquè els alumnes de Florida que volen anar a estudiar a la universitat en un altre estat comencen a patir un estigma en altres punts del país, perquè se sospita que no estan prou preparats o que han tingut una educació parcial.

En comparació amb estudiants d'altres estats, no hauran estudiat determinades matèries i temen que tindran menys punts a l'hora de lluitar per un ingrés acadèmic a la universitat.


Dimissions de bibliotecàries

Els alumnes es queden sense alguns llibres i coneixements i les bibliotecàries que no aguanten aplicar la censura, sense feina. La Tania va dimitir després que el Departament d'Educació l'obligués a fer un curs sobre com havia de triar els llibres.

"Les bibliotecàries a Florida hem d'estar certificades i aprovades", explica. "El departament va organitzar un entrenament perquè aprenguéssim a escollir els llibres ‘apropiats'. I la idea era bàsicament posar-nos la por al cos."

"Ens deien que si no seguíem les instruccions, ens podrien tancar a la presó o se'ns obririen expedients. I quan vam acabar el curs, vam dir 'prou, no podem continuar' i, amb molt dolor, vaig presentar la dimissió a l'escola."

Lluny de rendir-se, la Tania i una altra exbibliotecària van obrir la llibreria White Rose al mateix districte on hi ha l'escola, i just aquest novembre celebren el primer any. A l'entrada hi té una prestatgeria plena de llibres per vendre, són els mateixos títols que el departament va censurant de les biblioteques.

una llibretera en el context de les eleccions als EUA
Tania Galiñanes va dimitir com a bibliotecària i ha obert una llibreria (Carles de la Encarnación)

L'avortament i la censura de llibres són només algunes de les moltes mesures que ha adoptat el Parlament ultraconservador de Florida. També han prohibit parlar de temes LGTBI+ a les escoles, i a les universitats han eliminat els programes d'inclusió i no s'hi pot fer classe sobre el racisme estructural als Estats Units.

Els professors d'història o ciències polítiques, ens diu un docent la Universitat Central de Florida, tenen por que els denunciïn o que en l'avaluació que els fan cada any se'ls resti puntuació si han ensenyat algun tema "políticament inadequat" des del punt de vista dels republicans.


La guerra per l'avortament

La Darling rega --amb aigua portada especialment del santuari de Lourdes-- el perímetre d'una de les poques clíniques avortistes que queden a Florida. Purifica així, "el lloc on es cometen assassinats diaris de criatures".

Fa dues dècades que ella i altres activistes d'edat avançada es concentren per resar aquí i per convèncer les dones que hi venen que no interrompin l'embaràs.

Veteranes antiavortistes resen davant d'una clínica on es practiquen avortaments fins a les sis setmanes (Carles de la Encarnación)

Al cap d'una estona arriba una altra parella. Confosa, no troba l'entrada de la clínica avortista i elles li indiquen que vagi cap a l'edifici del costat..., que una agrupació antiavortista va comprar i convertir en un centre per atendre embarassades.

La parella cau a la trampa i entra a la clínica equivocada on els oferiran tot tipus de facilitats per tenir el fill. Més tard, però, s'adonaran de l'error i sortiran per anar a la clínica original, davant la decepció de la Darling i la resta d'activistes.

És el treball de base de moviments ultraconservadors com aquest el que, en última instància, va aconseguir que el Tribunal Suprem anul·lés el dret a l'avortament.

Com a conseqüència, a la meitat d'estats ja no es pot interrompre l'embaràs o com, a Florida, només fins a les sis setmanes de gestació. Una restricció que aquí ha reduït un 30% el nombre d'avortaments, tot i que per a aquestes dones no n'hi ha prou i voldrien que la prohibició fos total, des del primer dia d'embaràs.

Referèndum per restablir el dret que el Tribunal Suprem va anul·lar

Per això, les veteranes activistes estan molt preocupades pel referèndum d'iniciativa popular que celebren d'aquest dimarts a Florida i en nou estats més coincidint amb les eleccions.

Activistes proavortament van porta a porta en la campanya pel referèndum per tornar a legalitzar aquest dret (Carles de la Encarnación)

En cinc estats es vol blindar el dret a l'avortament --encara existent a les constitucions-- i en cinc més, com a Florida, se'n vol revertir la prohibició i tornar a legalitzar-lo fins a les 23 setmanes.

Per tot l'estat es veuen cartells de "Yes on 4", distribuïts per un altre gran moviment de base que, porta a porta, fa dies que demana als electors que votin "sí" a la proposta de quarta esmena de la Constitució.

Per aconseguir revertir la prohibició, el vot a favor de la nova esmena ha de superar el 60% dels vots. Una xifra molt alta en un estat cada cop més conservador, tot i que les activistes s'inspiren en el que ha passat a Kansas o Ohio, en referèndums semblants han acabat reinstaurant el dret que el Tribunal Suprem els va robar.

Malgrat la resistència dels sectors progressistes, els activistes i els demòcrates temen que els líders republicans que dominen Florida hagin fet d'aquest estat un laboratori ultraconservador, un banc de proves que serveixi d'inspiració per a una possible segona presidència de Donald Trump.

Molts dels ideòlegs de Florida estan profundament imbricats en l'entorn de l'expresident, que ja ha dit que, si guanya, eliminarà el Ministeri d'Educació i instaurarà classes de patriotisme a les escoles.

 

ARXIVAT A:
Estats UnitsTrump Eleccions Estats UnitsKamala Harris
Anar al contingut