FMI: Espanya és l'economia de la zona euro més afectada per la pandèmia

El Fons Monetari Internacional, l'FMI, creu ara que aquest any l'economia mundial acabarà millor del que preveia, tot i que caurà un 4,4%. L'informe presentat aquest dimarts també millora lleugerament les previsions per a Espanya, malgrat que són prou negatives. Manté la caiguda en el 12,8% -com la prevista el juny passat-, però el creixament econòmic per al 2021 serà més alt que a la resta de països, i puja al 7,2%. I l'atur calcula que fregarà el 17%. Amb aquest panorama, Espanya serà l'economia de la zona euro més afectada per la pandèmia, i supera per la cua a Itàlia.

O dit d'una altra manera, Espanya tindria la caiguda més forta de la zona euro, però l'any que ve el rebot seria més gran que a la resta de socis europeus. Es preveu que la recuperació serà desigual i aquesta desigualtat s'accentuarà encara més entre les economies més fortes i les més febles.

L'FMI lliga la recuperació econòmica a l'evolució de la pandèmia, a l'aparició d'una vacuna i a la retirada gradual de les mesures dels governs. Perquè preveu que la demanda continuarà feble, el deute augmentarà i, l'any que ve, moltes empreses podrien acabar insolvents.

Espanya, el segon amb més atur

Pel que fa a l'atur, l'FMI millora les previsions i rebaixa quatre punts l'augment previst a l'abril. Els nous càlculs freguen el 17% aquest any i el que ve. Malgrat el repunt econòmic del 2021, que es veu impulsat pels fons europeus que han de començar a arribar l'any que ve, l'FMI preveu que l'atur no baixi.
Aquestes previsions situen Espanya com el segon estat amb més aturats a la Unió Europea el 2020, només per sota de Grècia, que es calcula que arribarà gairebé al 20% d'aturats aquest any.

Amb una previsió del 16,8%, l'atur a Espanya serà més del doble que el de la mitjana de les economies avançades d'Europa i gairebé vuit punts superior a la mitjana de l'eurozona.

Recomanacions

L'FMI ha revisat a l'alça, fins al 4,4%, les previsions que feia fa 3 mesos de la caiguda del PIB mundial el 2020, però empitjora el repunt que s'espera per al 2021, fins al 5,2%. Les estimacions per a aquest any han millorat en 8 dècimes, però les del 2021 n'han retrocedit dues. Cosa que fa pensar, segons la presidenta de l'organisme, Kristalina Georgieva, que "malgrat que l'economia global s'està recuperant, l'ascens serà més llarg, desigual i incert".

La raó de la millora és que l'evolució del PIB, en el segon trimestre de l'any, no ha estat tan negativa com es pensava, el creixement de la Xina ha estat més acusat del previst, i s'aprecien signes de recuperació "més ràpida" a nivell mundial. 
 

Però Georgieva ha explicat que tot dependrà de si hi ha "complicacions" i de com es gestionen. 

"El risc que els resultats siguin pitjors dels previstos és considerable. Si el virus ressorgeix, si el progrés de vacunes i tractaments és més lent, o l'accés dels països és desigual, l'activitat econòmica podria ser inferior a l'esperada, amb distanciaments socials o bloquejos més estrictes."

L'FMI recomana no retirar les mesures de manera prematura i seguir donant suport a les empreses: les mesures que han posat els governs per donar crèdit i liquiditat a les empreses, així com els ERTOS. I alerta que si no es fa una retirada gradual, l'any que ve moltes empreses es poden declarar insolvents.

Més desigualtats

"La pandèmia revertirà el progrés fet des dels anys 90 reduint la pobresa global i incrementarà la desigualtat."

 El Fons preveu que 90 milions de persones tornin a caure en l'extrema pobresa, que es calcula per a les persones que guanyen menys d'1,9 dòlars al dia.

 L'impacte acumulat en l'economia mundial en comparació amb les estimacions anteriors a la pandèmia és de més de 9.300.000 milions d'euros entre el 2020-2021, i fins a 23.700.000 milions per al període 2020-2025, segons aportava Gopinath.

"Aquesta és la pitjor crisi des de la Gran Depressió i necessitarà una innovació significactiva en el front polític, tant a nivell nacional com internacional, per recuperar-nos d'aquesta calamitat."

Les prevision fa un any, abans de la pandèmia, auguraven el creixament més baix de l'última dècada.