Fons d'inversió exigint objectius climàtics a empreses: capitalisme verd o rentat de cara?

"Les empreses en què invertim han de tenir un paper en la descarbonització de l'economia global." Ho ha dit el president i conseller delegat de BlackRock, el fons d'inversió més gran del món, als directius de les empreses en què aconsellen invertir.

En la seva carta d'inici d'any, el 18 de gener, Larry Fink, president de BlackRock, un fons que gestiona 10 bilions de dòlars en actius (com la meitat del PIB de la Unió Europea), els va dir: "Poques coses afectaran més el valor a llarg termini de la vostra empresa que l'efectivitat amb què navegueu per la transició energètica global en els pròxims anys."

La majoria dels clients de BlackRock, són, segons la companyia, persones que busquen finançar la seva jubilació. Anys enrere havien criticat que BlackRock no s'esforçava prou a fer inversions sostenibles, però fa dos anys Fink ja va alertar que "el risc climàtic és un risc per a les inversions". En la carta de la setmana passada diu: "Això és només el principi: el canvi tectònic cap a la inversió sostenible s'està accelerant."

Per què aquest gir, ara, en les inversions?

Les noves polítiques per a la transició a un 0% d'emissions dels Estats Units, la Xina i la Unió Europea, tot i ser encara insuficients, estan generant noves dinàmiques que es realimenten.

Algunes d'aquestes dinàmiques van emergir a la COP26, la Conferència del Clima de Glasgow, entre els decidits a accelerar la transició, com el compromís dels Estats Units i la Xina per cooperar per accelerar l'acció climàtica; el de 40 estats per fer més barata la tecnologia verda per a tots els països, o el de 450 bancs i fons d'inversions, els més grans del món, de 45 països, amb uns actius conjunts de 130 bilions de dòlars (vuit vegades el PIB de la UE), per alinear els seus negocis, préstecs i inversions amb l'objectiu 0% d'emissions.

Capitalisme verd?  Rentat d'imatge?  

Moltes empreses qüestionables pel que fa al clima fan des de fa anys màrqueting verd, però habitualment ha estat poc més que operacions de màrqueting. Una pràctica que s'anomena "greenwashing", rentat d'imatge verd.

El que ara estem veient és un fenomen nou. No l'impulsa el màrqueting per necessitats publicitàries; són inversors que exigeixen plans d'acció concrets, creïbles i auditables.

"Ens centrem en la sostenibilitat no pas perquè siguem ecologistes, sinó perquè som capitalistes." Afirma Fink en la seva carta que és una qüestió de beneficis: "Les empreses que no es plantegin un futur sense carboni corren el risc de quedar enrere."

Per això demana a les empreses plans a curt, mitjà i llarg termini per reduir els gasos d'efecte hivernacle. Sobre aquesats plans, Fink afirma: "Són fonamentals per als interessos econòmics a llarg termini dels vostres accionistes;. Per això us demanem que publiqueu informes coherents amb el Task Force on Climate-related Financial Disclosures (TCFD)."

Segells de qualitat verda empresarial?

El TCFD a què es refereix Fink és un dels consorcis empresarials sorgits els darrers anys per afrontar els riscos climàtics des de l'economia global. El  TCFD el va creat, el 2015, l'empresari i exalcalde de Nova York Michael  Bloomberg.

Un altre consorci d'economia i clima és We Mean Business Coalition, que va crear, el 2014, un grup d'ONGs també a Nova York (on també té la seu BlackRock).

Entre els consorcis d'economia i clima destaca Science Based Targets (SBTi), creat el 2015 per l'ONU amb les ONGs Disclosure Insight Action (CDP), World Resources Institute (WRI) i World Wide Fund for Nature (WWF). El SBTi es focalitza concretament que les empreses tinguin objectius de reducció d'emissions basats en la ciència.

Objectius empresarials climàtics basats en la ciència?

I "verificats oficialment". Ho demana, des d'aquest dilluns, un altre fons d'inversió, Aviva Investors, amb seu a Londres . En la carta anual de "prioritats de gestió" als directius de 1.500 empreses de 30 països, Mark Versey, conseller delegat d'Aviva, demana a les empreses on inverteixen "plans de transició climàtica creïbles" i que "els verifiqui oficialment la iniciativa Science Based Targets" (SBTi).

Aviva Investors, que gestiona actius per 314.000 milions d'euros (1,5 vegades el PIB de Catalunya), informa les empreses que el 2022 se centraran en "dues àrees clau per al net zero: els plans de transició i la comptabilitat climàtica". A més, Aviva afegeix tres altres "prioritats clau" a les seves activitats del 2022: biodiversitat ("el nostre planeta afronta actualment la sisena gran extinció"), drets humans ("tots els programes s'han de construir sobre el respecte als drets humans") i remuneració dels executius vinculada a aquests objectius.

Encara més. Versey avisa els directius de les empreses que Aviva Investors: "Responsabilitzarem els consells i els consellers individuals quan el ritme del canvi no reflecteixi la urgència requerida."

El clima preocupa més que la inflació

Ho mostra l'informe de riscos globals presentat l'11 de gener pel Fòrum Econòmic Mundial.

En una enquesta a més de 1.000 representants polítics, empresarials i institucionals, el risc climàtic apareix com a principal preocupació econòmica: "És possible que les empreses no estiguin preparades per als riscos de la transició, com canvis ràpids en les polítiques i les regulacions, la necessitat de desenvolupar tecnologies baixes en carboni i canvis en el comportament dels consumidors i les preferències dels inversors."

A curt termini  (0-2 anys), el que més els preocupa és la meteorologia extrema, la crisi econòmica i el fracàs en l'acció climàtica. A mitjà i llarg termini (2-5 i 10 anys), el fracàs de l'acció climàtica, seguit de la meteorologia extrema i, en tercera posició, l'erosió de la cohesió social, i a 5-10 anys, la pèrdua de biodiversitat.

9 bilions de dòlars anuals per evitar els impactes climàtics més catastròfics?

És el càlcul de McKinsey & Company, una de les empreses consultores més influents del món, en el seu estudi "The net-zero transition: What it would cost, what it could bring", publicat aquest dimarts.

McKinsey calcula que caldrà invertir 9,2 bilions de dòlars cada any durant dècades per limitar l'augment de la temperatura global a 1,5 ºC i posar fi a l'emergència climàtica. Una xifra que equival al 6,8% del PIB mundial i augmenta al 8,8% entre el 2026 i el 2030. La xifra és semblant al 10% que va calcular el 2012 un estudi d'investigadors de l'ICM-CSIC de Barcelona.

McKinsey diu que la transformació serà més cara com més es retardi, que afectarà tots els països i tots els sectors, i que implica passar a una economia que inclourà els costos dels danys ambientals i socials. "La qüestió clau és si el món pot reunir l'audàcia i la decisió necessàries", diu l'informe. I segueix: "Si ho fa, les recompenses superarien amb escreix la simple evitació dels impactes climàtics, perquè els països haurien de treballar junts i estarien més ben posicionats per abordar altres problemes."

"El més urgent és transformar l'economia mundial ràpidament"

L'enviat especial pel clima dels Estats Units, John Kerry, va dir poc després d'anunciar-se el seu nomenament, fa poc més d'un any, el desembre del 2020: "La tasca més urgent és transformar l'economia global perquè acceleri la transició cap a una economia verda." Transformar ràpidament, sobretot els sectors de l'energia, el transport i les indústries pesants.

Les noves dinàmiques socials, polítiques i econòmiques és realimenten entre elles. Com també ho fan les dinàmiques de l'escalfament global i de la pèrdua de biodiversitat. El risc és superar els llindars de seguretat, previstos a partir del 2030, que poden portar un canvi brusc, fora del control humà.

Serem prou audaços?  Hi serem a temps?