Fons europeus per a municipis petits: el maldecap de rebre una pluja de milions
Els ajuntaments de municipis petits es queixen sovint de l'excés de burocràcia a què han de fer front en el seu dia a dia per tramitar ajuts i subvencions habituals. Ara en molts casos s'hi suma un esforç extra, el que han de fer sobretot els que han rebut una quantitat important de fons europeus Next Generation.
Els diners han de servir, sobretot, per fer un salt cap a l'eficiència energètica, però sovint es converteix en un veritable maldecap tenint en compte que els projectes s'han d'haver executat el novembre del 2025. Alfarràs, Seròs o Tamarit de Llitera en són tres exemples.
Alfarràs, quatre milions i mig per promoure les energies netes
A Alfarràs, al Segrià, el Ministeri de Transició Ecològica li ha concedit 4 milions i mig d'euros per promoure energies netes, la dotació més important de la demarcació per a pobles de menys de 5.000 habitants.
En aquest cas, l'Ajuntament vol tirar endavant una vintena de projectes amb l'objectiu de fer més eficient el consum energètic i la il·luminació d'edificis municipals, inclosos el poliesportiu i l'escola, i promoure l'ús de vehicles i bicicletes elèctriques.
El ministeri els avançarà el 80% de la subvenció quan hagin fet la licitació de les obres però, prèviament, necessiten demanar un crèdit per pagar la redacció dels projectes. El problema és que no poden superar el sostre del 110% d'endeutament local i, per tant, ara estan intentant resoldre aquest embolic burocràtic que no fa diferències entre municipis grans i petits.
Segons l'alcalde, Joan Carles Garcia, el perill és que s'acabin perdent part d'aquests fons europeu per la rigidesa de criteris que s'apliquen igual en un petit municipi que a les capitals de demarcació.
Ja s'han queixat al Ministeri per a la Transició Ecològica i a la subdelegació del govern de l'Estat a Lleida, però de moment no tenen respostes clares. La petició és que els avancin tots els diners o, com a mínim, saber quan cobraran per començar a encarregar els primers treballs.
Seròs veu difícil complir els terminis
A Alfarràs el problema és del límit d'endeutament, però hi ha altres casos amb dificultats, com el de Seròs, també al Segrià. Tenen concedits un milió i mig d'euros, la majoria per a un projecte que ara han de modificar perquè el parc solar que volien fer inicialment als afores del poble per alimentar la il·luminació pública topa amb problemes amb la distribuïdora.
Ho han de refer tot perquè les plaques s'hauran de posar en teulades dins la població, amb la paperassa que això implica. L'alcalde, Josep Antoni Romia, també tem que no puguin complir els terminis.
"El bombo i platerets de les ajudes està molt bé, però després l'execució és molt complicada."
Fins i tot han hagut de contractar un arquitecte a temps complet, però ni tan sols així saben si se'n sortiran.
A Tamarit de Llitera, desbordats
Un altre cas és a la Franja, a Tamarit de Llitera, que també ha de rebre més de quatre milions. L'alcaldessa, Sandra Gonzàlez, assegura que estan desbordats i desemparats: "et concedeixen els diners i et deixen sol i espavila't."
Des de la subdelegació del govern de l'Estat a Lleida apunten que els ajuntaments ja sabien les condicions que havien de complir quan van presentar els projectes a la convocatòria. Malgrat això, es comprometen a posar-los facilitats perquè no es perdin diners.