Fonts eixutes o contaminades per nitrats a Osona i el Lluçanès, un problema que es cronifica
El Grup de Defensa del Ter constata que les fonts porten una mica més d'aigua que l'any passat, però la contaminació per nitrats continua estancada
Amb les últimes pluges veiem el riu Ter que baixa amb més aigua, però això es nota a les fonts de les comarques d'Osona i el Lluçanès?
Segons les anàlisis que fa anualment el Grup de Defensa del Ter, amb un mostreig entre el gener i el febrer, aquest any hi brolla una mica més d'aigua que l'any passat, quan es va arribar a un punt crític per la sequera.
Així, si el 2024 la meitat de les fonts analitzades no rajaven, aquest any les que no treuen gota d'aigua són un 33%. És a dir, de les 171 fonts observades, 58 no ragen: "Una dada que continua sent molt preocupant", assegura Laura Generó, del Grup Ecologista.
Cap millora en la contaminació per nitrats
Però el gran problema, que es va perpetuant any rere any, continua sent la contaminació de l'aigua per nitrats.
L'Organització Mundial de la Salut fixa un límit de contaminació per nitrats de 50 mil·ligrams per litre, i el 40% de les fonts analitzades superen aquest nivell. Pràcticament la mateixa xifra que l'any passat, que va ser del 41%. I això vol dir que no són aptes per al consum humà.
Els nitrats els trobem de forma natural en concentracions baixes a l'aigua i al sòl. El problema és quan n'hi ha massa. Si els camps es fertilitzen en excés, les plantes no poden aprofitar tot el nitrogen i s'acaba filtrant al subsol i als aqüífers.
Fonts que multipliquen per 10 el límit de nitrats
Entre les fonts analitzades més contaminades en trobem dues a Santa Cecília de Voltregà: la dels Gallisans, que continua encapçalant la llista, amb 495 mg/l de nitrats --és a dir 10 vegades més del límit permès-- i la font de Santa Cecília, que amb 337 mg/l multiplica per 7 el límit. Al municipi de Gurb, la font Salada arriba als 219 mg/l.
El GDT denuncia l'alta densitat de bestiar porcí
Els nitrats provenen dels purins, les dejeccions ramaderes que s'utilitzen com a adob. Osona i el Lluçanès, amb 170.000 habitants, concentren més d'un milió de porcs, "una densitat inassumible". I posen el focus en la gran indústria alimentària i no en la petita pagesia.
"Demanem a la Generalitat un pla estratègic de reducció de la cabanya porcina per equilibrar-la amb la capacitat del territori." Els ecologistes també volen limitar la capacitat dels escorxadors que consideren molt sobredimensionats, tal com explica el portaveu del GDT Jesús Soler:
"Matem els porcs aquí; els exportem a la Xina o a d'altres països, però la merda ens la quedem aquí."
Un problema d'abast nacional
Segons dades de l'ACA, el 35% de les masses d'aigua subterrània a Catalunya s'han declarat en mal estat químic perquè sobrepassen els 50 mg de nitrats per litre. La xifra augmenta al 45% si parlem de les aigües subterrànies de les conques internes.
La Generalitat delimita els territoris afectats per contaminació per nitrats d'origen agrícola i ramader a través de les anomenades zones vulnerables per, així, establir controls i plans de millora de la qualitat de l'aigua. A Catalunya, el 45% dels municipis estan declarats zona vulnerable.
