Forcadell, sobre la taula de diàleg: "Cal empatia i ganes de resoldre el conflicte"

L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell espera que la taula de diàleg pactada entre el PSOE i Esquerra permeti posar fi a la repressió i recuperar la via política, i creu que fa falta "empatia, generositat i ganes de resoldre el conflicte" perquè la taula comenci amb bon peu.

En una entrevista per al programa "Més 324", Forcadell es mostra molt crítica amb el Tribunal Suprem i assegura que el judici contra Trapero i la cúpula dels Mossos durant l'1-O estarà més condicionat per la sentència que no pas pel judici del procés en si.

Aquesta és l'entrevista íntegra:

Com porteu la sentència, aquests 11 anys i 6 mesos de condemna? Han superat el que us pensàveu, tant per a vós com per als membres del govern?

Qualsevol sentència es porta malament quan no has comès cap delicte. En el meu cas, si hagués estat també acusada de malversació, no vull pensar quants anys m'haurien caigut. Encara no entenc quina diferència hi ha entre en Carles Mundó i en Josep Rull o la Dolors Bassa.

Amb la sentència llegida, creieu que al tribunal li va pesar més el vostre de càrrec presidenta de l'ANC que del Parlament?

Per descomptat. Per això jo vaig ser jutjada al Tribunal Suprem, acusada de rebel·lió, i els altres membres de la Mesa del Parlament seran jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, acusats de desobediència pels mateixos fets.

Dèieu que potser us farien fer algun curs de Dret Constitucional. Ha estat així?

Era una broma que feia amb les internes, però no he signat cap PIT [pla de tractament individual].

I la classificació penitenciària -que farà que pugueu demanar permís per sortir- d'aquí a un any. Jordi Cuixart ja ho ha pogut fer, i també Jordi Sànchez ho farà. Creieu que es pot revisar en el vostre i la resta de casos?

Quan ens van classificar, ens van dir que la classificació és revisable en un termini màxim de 6 mesos; per tant, en tots els casos es pot revisar.

O creieu que pot arribar abans un indult? La UGT, per exemple, ha dit que el demanarà per a l'exconsellera Dolors Bassa...

No el veig factible. Espero començar a sortir al més aviat possible mitjançant l'exercici dels meus drets penitenciaris, com qualsevol altra presa.

Tot just avui comença a Madrid, a l'Audiència, el judici contra el major Trapero i la cúpula d'interior. De quina manera creieu que marcarà aquest judici tot el que es va dir al vostre? També el que hi va declarar el major Trapero...

Crec que el judici de la cúpula d'Interior estarà més condicionat per la nostra sentència que no pas pel nostre judici. Ha quedat clar que els Mossos no eren el braç armat del govern, tal com pretenia demostrar la Fiscalia.

I a l'abril encara s'ha de veure el cas que es va quedar al TSJC, la resta de membres de la Mesa. Què n'espereu i per què creieu que a vós se us va jutjar al Suprem?

A mi em volien escarmentar pel meu passat a l'ANC i, a més, sense el Parlament se'ls ensorrava la idea de la conspiració. Jutjaran la Mesa del Parlament per una presumpta desobediència, que és el que en realitat s'hauria hagut de jutjar al Tribunal Suprem.

Hi ha un nou ministre de Justícia, el jutge Juan Carlos Campo, que va considerar en el seu moment que la sentència de Marchena marcaria doctrina. És el ministre del nou govern de Pedro Sánchez, que durant la sessió d'investidura parlava de deixar enrere la judicialització de la vida política... S'acabarà aquesta judicialització?

No sé si s'acabarà, però és l'única manera de resoldre el conflicte polític; sempre hem dit que el conflicte ha de retornar a la política, que és d'on no hauria d'haver sortit mai.

És cert que costa deixar enrere aquesta judicialització, amb tantes causes obertes com hi ha. Per exemple, la que ara afecta la condició d'eurodiputat d'Oriol Junqueras, que, a diferència de Carles Puigdemont i Toni Comín, no ha pogut participar en el ple que s'ha fet a Estrasburg. Què us ha semblat la decisió del Suprem de no escoltar el que deia el TJUE, i dir que ja ho aplicarà a partir d'ara?

Era el que esperava. Després del judici i la sentència no es podia esperar una altra cosa. El senyor Marchena no s'imaginava que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea sentenciaria a favor d'en Junqueras. Ha intentat resoldre-ho mentint i desobeint el Tribunal Europeu, perquè havia dit que acataria el que decidís, però és evident que, si complia la decisió del TJUE, havia d'anul·lar la sentència.

I el canvi de criteri del Parlament Europeu?

Europa és l'Europa dels estats, l'Europa dels pobles és un somni. Sempre es posiciona a favor dels estats. No ha volgut crear un conflicte entre la Unió Europea i Espanya. Això fa que ens replantegem la idea d'Europa, perquè la seva supervivència depèn de la capacitat de canvi i d'adaptació a les noves situacions i del respecte als drets i les llibertats democràtiques.

Aquesta immunitat que ara sí que es reconeix a Carles Puigdemont i Toni Comín com a eurodiputats és la que, en canvi, no vau tenir com a presidenta del Parlament, ni tampoc han tingut els diputats... La immunitat té graus en funció de les cambres?

Més que en funció de les cambres, és en funció dels estats. El que va passar a l'estat espanyol mai no hauria passat al Regne Unit o als països nòrdics, amb tradicions democràtiques consolidades i sense substrats feixistes. En aquests països, mai no s'hauria judicialitzat la política, haurien resolt el conflicte políticament, al marge dels tribunals.

Amb tot, creieu que, a l'espera d'arribar, després del TC, al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, allà hi haurà algun posicionament que faci rectificar el que va dir el Suprem en la seva sentència, o per la manera com es va dur el judici?

Estic convençuda que el Tribunal d'Estrasburg defensarà els nostres drets, i espero que el Tribunal Suprem no farà com en el cas Junqueras i acatarà la decisió. Si no és així, no només la justícia espanyola s'enfonsarà en el descrèdit; també arrossegarà la Unió Europea.

Però també tenim el cas que afecta el president de la Generalitat, Quim Torra, i la retirada de la seva acta de diputat per part de la JEC i la provincial, que ja ha expedit les credencials per a Ferran Mascarell, i la seva possible inhabilitació. Com veieu la decisió de la JEC, que manté el Suprem?

És un episodi més de la judicialització de la política i de l'esforç del "deep state" per continuar fent política a través dels tribunals i dels òrgans administratius. La JEC no té autoritat per declarar vacant l'escó del president.

El president del Parlament, Roger Torrent, ja ha dit que al ple d'aquesta setmana (22 i 23) el president podrà votar, i que se'l considera diputat. Creieu que Torrent i la Mesa s'arrisquen, amb aquesta actitud?

La Junta Electoral Central és un òrgan administratiu, no és un tribunal com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o el Suprem. El president Torra continua sent diputat.

Tot això, amb aquest nou govern espanyol de coalició, sortit després d'una investidura en què l'abstenció d'ERC ha estat imprescindible. A la primera reunió, per cert, els negociadors d'ERC hi anaven amb bolígrafs "Free Forcadell". Veieu de bon ull aquest nou període, aquesta legislatura espanyola?

Em va emocionar que els companys i companyes portessin el bolígraf lila a la primera reunió; penso que era una declaració d'intencions. Espero que sigui un bon govern i que contribueixi a desjudicialitzar la política pel bé de la democràcia i de la llibertat.

I què creieu que hi hauria d'haver, en aquesta taula de diàleg institucional entre els dos governs, català i espanyol, per poder-ho sotmetre a consulta després?

Crec que d'entrada hi ha d'haver empatia, generositat i ganes de resoldre el conflicte. Si és així serà un bon començament. És important que s'acabi la repressió, que es recuperi la via política i que es defensi el dret d'autodeterminació.

Què se n'ha de fer, del llegat de l'1-O?

Ens ha de servir per encarar el futur, cal tenir-lo present sempre i en tots els projectes de país.

Les vostres paraules sobre la falta d'empatia amb els no-independentistes van tenir força ressò. Pedro Sánchez va dir en el debat d'investidura que la vostra era la via a seguir, tot i que també vam sentir Inés Arrimadas comparant-vos amb Meritxell Batet, dient que interpreta el reglament del Congrés segons el seu interès...

Els que defensem els drets fonamentals i les llibertats democràtiques hem d'escoltar-nos més. La senyora Arrimadas s'ha moderat una mica, ara ja no diu que em vaig saltar el reglament, sinó que l'interpreto malament. Suposo que el fet que el mateix Tribunal Suprem no hagués posat en dubte que havia complert el reglament hi té alguna cosa a veure.

Heu pensat quin és el camí de l'independentisme, ara? Perquè les friccions entre els diferents partits, especialment els dos de govern, no ho deixen clar.

De friccions, n'hi ha hagut sempre. Quan era presidenta de l'ANC ja em preguntaven per les divergències entre partits sobiranistes. El camí per a mi és resistir i persistir, perquè resistir és avançar i persistir és guanyar.

Eleccions o pressupostos; què prioritzaríeu per a Catalunya?

No es tracta de prioritzar, potser hi haurà les dues coses, però fa molt temps que no hi ha pressupostos, i la gent i el país els necessiten.

En l'escena de la mobilització social, a banda d'ANC i Òmnium, han aparegut altres agents, com Tsunami Democràtic, els CDR o el Pícnic per la República, i altres, que no tenen cares visibles, i mobilitzen a través de les xarxes. Per què creieu que sorgeixen?

Com a autoprotecció i com a resposta a la repressió després de veure què passava als líders socials. Es dilueix el protagonisme i és menys arriscat. D'altra banda, abans, l'objectiu de l'ANC era la mobilització; ara s'han diversificat els objectius i això ha fet que apareguin nous actors.

Per cert, que els CDR acusats de terrorisme, i empresonats abans que se sabés la sentència, ja són tots en llibertat. Ha estat un excés aquesta detenció preventiva, que és com la van qualificar?

Un episodi més, i molt greu, de repressió per escarmentar i desmobilitzar la ciutadania poc abans de la sentència, i cal investigar en quines circumstàncies es van fer aquestes detencions, perquè al final no acabarà en res, com ha passat altres vegades. Però a aquestes persones i a les seves famílies ja ningú no els treu el patiment.