Formant soldats a sou des de Lleida: empreses que es dediquen a entrenar mercenaris

Jugar-se la vida entre 3.000 o 5.000 euros al mes. És el que cobra un soldat a sou. Els últims anys estan proliferant  les empreses que formen mercenaris. Són persones que aniran a zones de conflicte, ja sigui a lluitar per un dels bàndols com per protegir, per exemple, persones i instal·lacions estratègiques.

Una d'aquestes empreses és a Lleida. Simulen al màxim les possibles condicions de combat que es trobaran en una zona hostil tot i que els exercicis estan molt lluny de la tensió que viuran quan es trobin en un conflicte. Practiquen en trinxeres, fabriquen explosius domèstics o utilitzen armament simulat en un combat urbà.

Francisco Galván, que va començar treballant fa vint anys amb seguretat a les faveles del Brasil, és el responsable de Goa Tactical Industries. Té una de les poques empreses de seguretat d'aquest tipus a l'Estat.
 

Especialitzats i amb un nivell avançat

Les persones que assisteixen aquests cursos solen tenir un nivell avançat perquè procedeixen de cossos de seguretat, o bé han format part d'un exèrcit prèviament. La presència de dones és escassa.

En aquest tipus de feina, els experts asseguren que és més important la capacitat mental per enfrontar-se a situacions complexes que l'entrenament físic.

Quant poden cobrar?

En el mercat internacional han proliferat les empreses que es dediquen a formar combatents en zones de conflicte. Moltes vegades, contractades de manera encoberta per governs. D'altres, per prevenir o protegir persones, pous petrolífers, vaixells mercants o ambaixades.

El seu sou es fixa en funció del contracte, la perillositat del destí o el grau d'especialització. Alguns han guanyat més de 1.000 euros diaris.

Julio Sotto, promotor de TR Tactical, explica que es poden arribar a cobrar entre 3.000 i 5.000 euros depenent de l'especialització, el risc de l'activitat contractada, o bé, la durada.

Galván assegura que els preus del que cobra un contractista han baixat en els últims anys. Explica que hi ha moltes persones procedents de Sud-amèrica que es dediquen a ser soldats professionals a sou i estan treballant per quantitats econòmiques tres vegades superiors al seu país d'origen. A més, diu, en les zones de conflictes se sol contractar població local que cobren menys.

Formació amb armament real només a l'estranger

Aquestes empreses tenen una àmplia varietat de programes formatius, sobretot, a l'estranger: Israel, Nigèria, Guinea Equatorial o Sèrbia són destins habituals.

Els cursos més estrictes es fan fora d'Espanya. Aquí la llei només permet utilitzar armes reals per fer pràctiques de tir però no per a altres exercicis.

En Braulio, que des de fa uns mesos fa d'instructor, s'ha desplaçat diverses vegades a Polònia per adquirir entrenament real.

"Allà tenim moltes precaucions, però entrenen amb foc real i aprens de veritat amb assegurança i treballant de manera segura."

Li agrada recordar una frase:  "més val ser un guerriller recollint maduixes, que no pas t'arribi la guerra sent pagès".

Oferta de feina arriscada: soldat voluntari a Ucraïna

Una de les oportunitats de feina que ofereixen les empreses dedicades a la formació de soldats professionals és combatre a sou a l'exèrcit ucraïnès. A l'inici de la guerra, el govern de Kíiv va fer una crida a voluntaris estrangers perquè s'allistessin a la legió internacional del seu exèrcit.

Era el 27 de febrer de 2022. El president d'Ucraïna,  Volodímir Zelenski, va anunciar públicament que qualsevol que volgués "unir-se a la defensa d'Ucraïna, Europa i el món" podia anar i "lluitar de costat amb  els ucraïnesos contra els criminals de guerra russos".

Segons les autoritats, inicialment, almenys unes 20.000 persones van respondre a la crida.

Almenys 3 espanyols morts en combat

Hem pogut parlar amb diversos espanyols que han decidit combatre a Ucraïna. Tots prefereixen mantenir l'anonimat. La majoria han format part prèviament d'un exèrcit o d'un cos policial. Per alguns, el viatge té una finalitat econòmica; per d'altres, la principal motivació és ideològica.

Un d'ells va ser company d'en Pau, del Vallès Oriental, que va morir amb 26 anys a un dels fronts d'Ucraïna. Havien estat junts durant un any a l'Iraq. Aquest voluntari assegura que en els moments compartits amb en Pau va generar lligams molt forts entre ells i el defineix "com un heroi ocult encara que no s'hagi conegut el seu sacrifici. Té molt valor".

La família d'en Pau, que declina fer declaracions, prefereix que la seva història passi desapercebuda.

Com en Pau, almenys tres espanyols més han mort en combat a les files de l'exèrcit d'Ucraïna. Els que sobreviuen cobren uns 3.000 euros al mes depenent de la posició que ocupen al front.

S'allisten a l'exèrcit ucraïnès i, si moren, el govern indemnitza les famílies amb una quantitat d'entre 100.000 i 300.000 euros, tot i que la dificultat principal per cobrar és recuperar-ne el cos i acreditar-ne la mort en combat.

L'empresari Francisco Galván, de l'empresa Goa Tactical, ho explica: "Si mors en combat, reps diners, però si estàs en una zona hostil o on a algú no li interessa que sàpigues que has mort, difícilment es pot recuperar el cos i, per tant, cobrar la indemnització. "

Voluntaris de més de mig centenar de nacionalitats

Es calcula que almenys un centenar d'espanyols han marxat a lluitar a Ucraïna, encara que les dades no transcendeixen públicament. El govern espanyol fa un seguiment discret d'aquests voluntaris. A molts els interroguen els serveis d'intel·ligència als aeroports, tant en el viatge d'anada com en el de tornada.

Les autoritats d'Ucraïna confirmen que hi ha voluntaris estrangers de mig centenar de nacionalitats, molts sud-americans, que hi troben una bona oportunitat econòmica en comparació amb els salaris dels seus països.

Els canals prorussos celebren la mort d'aquests voluntaris internacionals amb comentaris que evoquen la nacionalitat i difonen la propaganda de guerra.