Formar docents després de la facultat: així és el pla pilot Sensei de pràctiques a l'aula

Continuar la formació docent fora de la facultat. Mestres i professors novells podran fer unes pràctiques a l'aula que complementin el grau universitari i el màster de professorat.

El departament d'Educació engega el Sensei, un programa de residència inicial docent voluntari per acompanyar els mestres i professors novells en la seva arribada a les aules. Sensei és un terme que, en japonès, designa precisament el mestre.

És el primer programa d'inducció docent de tot l'Estat, i pretén caminar cap a un canvi de paradigma en la carrera docent.

Segons la Unió Europea, la inducció s'ha d'entendre com el suport suplementari que reben els mestres i professors acabats de titular els primers anys del seu exercici professional. Un suport que reben a nivell de formació, mentoria i acompanyament, de la mà d'altres docents que ja fa anys que son a les aules.
 

Mestres que acompanyen mestres

A Catalunya, el Sensei arrenca com a pla pilot de dos cursos, fins al 2025, amb la idea de poder perfeccionar-lo i obrir un debat sobre la carrera de mestres i professors. Es vol que aquest tipus de programa acabi arribant al conjunt del sistema.

Aquest pla pilot s'engega després d'un any i mig de debat amb tots els agents de la comunitat educativa: universitats, col·legi de pedagogs, moviments de renovació pedagògica, sindicats, per poder treballar-ho i definir-ho en conjunt.

D'entrada el Sensei oferirà, cada curs, 150 places per a mestres i 100 per a professors, tots ells novells. Se seleccionaran 60 centres i es formaran 85 docents mentors, també seleccionats. En breu s'obrirà la convocatòria perquè aquells centres que vulguin ser-ne formadors s'hi apuntin.

El docent novell s'incorporarà com a plantilla extraordinària del centre. Es tracta d'un any escolar d'aprenentatge pràctic a l'aula, fent codocència, alternat amb formació teòrica que pot ser online. Farà una jornada de 37,5 hores setmanals, entre pràctica al centre i formació. La retribució per als novells serà de mitja jornada, l'equivalent a la part pràctica a l'escola. La condició indispensable per acollir-s'hi com a novell serà portar com a màxim tres mesos a la borsa docent, és a dir, pràcticament no haver exercit la professió.

El director general d'innovació, currículum, digitalització i llengües del departament d'Educació, Joan Cuevas, remarca la importància de fer la formació en els inicis de la carrera professional. Estudis internacionals demostren que hi ha determinades competències docents que cal assentar durant el primer o primers dos anys d'exercici docent a les aules perquè, si no s'aconsegueix, després no es poden consolidar altres competències. A tall d'exemple, explica, si un mestre no ha aconseguit dominar la gestió d'aula, més endavant no podrà consolidar la competència digital.

Als novells que entrin al programa Sensei, se'ls reconeixeran 250 hores de formació equivalents al curs d'iniciació obligatori. La selecció d'aquests novells es farà per ordre de borsa.

El programa Sensei, finançat en un 95% per fons europeus i amb un cost d' 11 milions d'euros els dos cursos, es proposa 3 objectius:

1.Garantir que, en un any, els mestres i professors novells assoleixin 6 competències clau:

• Conèixer el context educatiu català i el model lingüístic
• Desenvolupar pràctiques d'aprenentatge basades en l'evidència
• Gestió d'aula
• Avaluació
• Desenvolupament professional
• Gestió socioemocional

2.Millorar els resultats educatius globals del sistema.

3.Millorar la satisfacció laboral i el benestar docents.

Per Núria Mora, Secretària d'Innovació Educativa del departament d'Educació, aquest programa de residència novell és també una garantia que el primer lloc de treball és en un espai de referència educativa. Garantir que el novell, durant un any, es pot impregnar d'aquest saber fer de centres i mestres de referència.

El docent mentor també rebrà formació, i se li reduiran fins a un 50% de les hores lectives per fer aquest acompanyament. Podrà acompanyar un màxim de 3 docents novells.

Els centres formadors hauran de ser centres públics que ja hagin tingut alumnat en pràctiques, o bé hagin participat en programes d'innovació, tot això tenint en compte la diversitat territorial i de complexitat.

La conselleria treballa en un projecte de recerca paral·lel per integrar també l'escola concertada.

El projecte NEST, punt de partida

A Catalunya fa dos cursos que 14 centres participen en el projecte NEST, un pilot europeu molt similar al programa de residència que ara engega el departament.

L'Institut Joanot Martorell d'Esplugues de Llobregat és un d'aquests centres. És el segon curs que l'Elsa Mercader, professora de francès i amb 20 anys d'experiència, és mentora del projecte. Aquest any acompanya 3 professors novells, i, assegura, que tot i que ella és la guia, també aprèn:

"És un win win en els sentit de que tots sortim guanyant. I m'he adonat que poso en qüestió moltes coses de la meva feina, del meu dia a dia i aprenc moltíssim. Ells porten tècniques o formes de fer molt noves que a mi no se m'havia acudit".

Diu l'Elsa que la clau és establir uns llaços molt cordials d'igual a igual. Poder comentar, consultar, criticar qualsevol cosa que es vulgui, sense que hi hagi cap relació de jerarquia.

Assegura que és una molt bona manera d'ajudar als professors que acaben d'arribar al centre a integrar-se al funcionament d'un institut. Hi ha trobades formals, però també d'informals, perquè en qualsevol moment pot sortir un dubte, una problemàtica.

Un cop al trimestre els mentors fan observació a l'aula, i prenen nota de les fortaleses del professor novell, i també d'alguns punts de creixement que, normalment, proposen els propis novells. També es reuneixen per compartir experiències i dubtes.

Per l'Angie Ollé, professora d'anglès de l'institut, i novell del centre, tenir el suport de l'Elsa és l'oportunitat de tenir un referent, i saber que va pel bon camí.

"Ens ajuda en la gestió d'aula, tenir les eines per fer uns aprenentatges més personalitzats a cada alumne, si ens hem de reunir amb les famílies i potser és la primera vegada que ho hem de fer, ens dona les pautes per seguir un guió i poder fer-ho adequadament".

L'Angie assegura que els moments d'observació dins l'aula no se sent sota pressió ni que estigui fent cap examen, perquè amb la seva mentora té una relació també informal, i sap que pot comptar amb ella per a qualsevol cosa. També destaca la importància d'estar sempre en contínua formació, perquè canvia el currículum, els alumnes, la societat, i també les maneres d'ensenyar i d'aprendre.

Les aules, un laboratori de recerca docent

"L'observació d'aula converteix l'aula en un laboratori. Qui s'imagina un hospital, sense un laboratori de recerca? Necessitem aquesta nova cultura que fa que en els centres educatius també hi hagi recerca, i la recerca l'han de fer els docents".

Així descriu l'Anna Jolonch, directora de LID Barcelona, un centre de lideratge educatiu, com s'ha d'entendre aquest canvi de paradigma. La idea que el docent és un investigador que es forma dia a dia, al llarg de tota la seva carrera professional:

"No pot ser que un docent pensi que està format quan surt de la universitat i això s'acaba, sinó que precisament, durant un any agafis aquesta cultura de, és important que em formi al llarg de tota la meva carrera professional".

Jolonch assegura que la recerca demostra que els primers anys de docència són els més importants, i on ens juguem la qualitat docent. La formació inicial és cabdal i s'ha de fer des de les universitats, però hi ha aspectes que no poden entrar al currículum, per això assegura, és tan important fer aquesta entrada acompanyada a la professió, i que ha de portar a una concepció del mestre com a aprenent al llarg de tota la seva carrera.

Valora que el programa Sensei s'iniciï com a pla pilot, però és partidària que s'hauria d'acabar ampliant a tot el sistema educatiu.

Segons Jolonch, a Europa ha estat una prioritat de les polítiques educatives, en el que molts països hi han posat molts esforços, entre ells el Regne Unit, Alemanya, Finlàndia, Estònia, Països Baixos, Suècia... Molts esforços perquè diu, té uns beneficis enormes: des de la retenció del professorat, perquè genera satisfacció laboral, fins als resultats educatius de l'alumnat.

Al Regne Unit, per exemple, es poden fer fins a dos anys "d'inducció" per tenir l'acreditació per exercir: el primer any és un any d'acompanyament amb el mentor, i el segon per a la recerca.

"És una nova cultura docent: tots han de ser acompanyats, no han d'estar sols, s'ha acabat allò d'un mestre, una aula, és important treballar de manera col·laborativa. No pot ser que els alumnes siguin perjudicats per tenir un professor que no se'n surt".

De la formació merament acadèmica, a una formació professionalitzadora

Per Francesc Pedró, director de l'Institut Internacional de la UNESCO per a l'educació superior (IESALC), la formació docent sempre ha estat molt acadèmica excepte en alguns països anglosaxons i aisàtics, on és més professionalitzadora. I aquesta és la tendència internacional, anar reformant sistemes d'arrel acadèmica, on bàsicament la gent es formava a la universitat, per transformar-los en sistemes professionalizadors.

Als Estats Units, per exemple, des de fa 8 anys, les mateixes universitats van canviar la perspectiva, i van iniciar un procés perquè la formació també es fes a les escoles.

Per Pedró hi ha quatre punts on aquesta pràctica aporta beneficis:

• El primer beneficiari és el docent, però depèn que el sistema sigui capaç de localitzar mentors que representin l'excel·lència de la professió. Agafem temps dels millors docents que tenim a Catalunya per a mestres novells.
   
• El segon benefici és per als docents reconeguts com a model d'excel·lència.
   
• També genera una cultura de l'educació escolar totalment diferent, posant molta èmfasi en les competències docents, això sí, sempre tenint al darrere les universitats.
   
• I per acabar, el gran beneficiari és l'alumnat: "L'enorme beneficiari és l'alumne perquè es trobarà davant seu amb uns docents que no només han estat formats per grans mestres, sinó que a més, en el context d'escoles on impera la cultura de com podem aconseguir millorar la qualitat dels aprenentatges dels nostres alumnes".

Per Pedró, és molt important el treball en equip, i saber acompanyar al docent novell a situar-se a un context real. "Els nostres alumnes van canviant i hem de canviar amb ells", assegura.

Comparant el programa d'inducció educativa amb el MIR que han de superar els metges un cop acabats els estudis, explica Pedró, que la formació clínica mèdica la fan grans especialistes en investigació que alhora continuen atenent pacients. D'aquí la importància que els mestres també es formin de la mà de grans mestres a l'aula.

La residència en escoles i instituts ha de ser voluntària o obligatòria?

El programa Sensei neix com un programa pilot que, en dos cursos formarà 500 docents novells voluntaris. A partir d'aquí s'obre un debat en el que ja està implicada tota la comunitat educativa, des d'universitats, pedagogs, sindicats fins a moviments de renovació pedagògica, per veure com s'hauria d'acabar establint. Haurien de ser unes pràctiques obligatòries dins la formació inicial, i, per tant, imprescindibles per obtenir el títol abans d'abandonar la facultat? Voluntàries un cop obtingut el títol? Els novells, han de formar part de la plantilla, o ser un docent de suport, per tant extra-plantilla?

Ampliar el programa Sensei a tot el sistema educatiu català, suposaria una inversió de 160 milions d'euros per curs, tenint en compte que cada any es formen entre 3.000 i 4.000 docents.

Aquest és un debat obert que ja està sobre la taula.