Formigues cirurgianes: capten el primer cas d'amputació mèdica entre animals

Els humans no som l'única espècie que salva vides a través de la cirurgia. Un estudi recentment publicat a la revista Current Biology ha demostrat que la formiga fustera de Florida és capaç d'identificar ferides a les extremitats de les seves companyes i tractar-les de forma selectiva, en funció d'on es localitzin, ja sigui netejant-les o amputant-les amb la boca, com a mesura preventiva davant d'infeccions.

Tot i que ja es coneixien investigacions prèvies d'aquests insectes fent-se cures, l'estudi actual, fet per investigadors de les universitats de Lausana, a Suïssa, i Würzburg, a Alemanya, ha constatat que aquest és un cas únic del regne animal on hi ha una amputació sofisticada entre membres d'una mateixa espècie.

#Ants amputate legs to save the lives of fellows: study @CurrentBiology proves for the first time that animals use prophylactic #amputations and orientate the treatment to the type of injury. Congrats on this paper, Erik Frank @ETF1989 & @unil! https://t.co/Rt33cy1dhS pic.twitter.com/FisrB2AQVG

— Universität Würzburg #UniWürzburg (@Uni_WUE) July 2, 2024

Aquest és el moment en què una formiga fustera de Florida ("Camponotus floridanus") --una espècie de color marró vermellós d'1,5 cm de llarg que habita parts del sud-est dels Estats Units-- amputa una pota ferida d'una companya i després l'hi cura:

No és la primera vegada que es documenta que les formigues es cuiden les unes a les altres; un article publicat l'any passat a la revista Nature Communications ja va revelar que una altra espècie ("Megaponera analis") utilitza una glàndula especial amb què inocula uns compostos antimicrobians destinats a sufocar possibles infeccions.

La formiga fustera de Florida, però, no té aquesta glàndula, cosa que vol dir que l'ajuda que ofereix a les seves companyes de niu és només per mitjans mecànics.

Un dels autors de l'estudi, Erik Frank, ecòleg del comportament de la Universitat de Würzburg, explica que el descobriment és únic:

"En aquest estudi, descrivim per primera vegada com un animal no humà fa amputacions a un altre individu per salvar-li la vida."

Dos tipus de tractaments

Els investigadors van estudiar les lesions a la part superior de la cama, el fèmur, i la part inferior, la tíbia. Aquestes lesions es troben habitualment en formigues salvatges de diverses espècies, a causa de baralles, durant la caça o per la depredació d'altres animals.

En aquest tipus de formiga s'hi han observat dos comportaments diferenciats: les formigues netegen la ferida amb la boca. Si amb això no n'hi ha prou, llavors procedeixen a amputar completament la pota ferida. A més, les formigues sembla que avaluen el tipus de lesió per aplicar el millor tractament.

"Aquestes formigues són capaces de diagnosticar una ferida, veure si està infectada o estèril i tractar-la en conseqüència durant llargs períodes de temps per altres individus; l'únic sistema mèdic que pot rivalitzar amb això seria l'humà."

I sembla que el diagnòstic que fan té a veure amb el flux de l'hemolimfa, el líquid blavós-verdós equivalent a la sang en la majoria d'invertebrats.

I aquí hi entra la capacitat de la formiga "cirurgiana". Resulta que la velocitat a què les formigues poden amputar una cama és d'uns 40 minuts. Proves experimentals han demostrat que, en el cas de les lesions a la tíbia, si la cama no s'extirpava immediatament després de la infecció, la formiga no sobrevivia. Per tant, com que no poden tallar la cama prou ràpidament per evitar la propagació de bacteris nocius, les formigues intenten limitar la probabilitat d'infecció letal dedicant més estona a netejar la ferida de la tíbia.

Laurent Keller, autor principal de l'estudi i biòleg evolutiu de la Universitat de Lausana, diu que la naturalesa sofisticada d'aquests comportaments els ha portat a reflexionar sobre com és que aquestes formigues són capaces d'executar una cura tan precisa. I assegura que, en realitat, "som davant d'un comportament innat", ja que pràcticament "no hi ha proves d'aprenentatge".

Els següents passos

Els investigadors estan fent ara experiments semblants en altres espècies per veure fins a quin punt es conserva aquest comportament i començar a desxifrar si totes les formigues que no tenen la glàndula antimicrobiana especial (metapleural) també practiquen amputacions.

A més, el fet que la formiga estigui conscient mentre rep les cures i que permeti fins i tot l'amputació lenta d'una extremitat, fa que els experts vulguin aprofundir en l'exploració, en aquest àmbit, del dolor en les societats de formigues.