Formigues entrenades poden arribar a distingir cèl·lules sanes i canceroses

Individus d'una espècie de formiga molt comuna són capaços d'identificar les substàncies volàtils que emeten les cèl·lules tumorals i distingir-les de cèl·lules sanes. Això podria dur a un mètode senzill per a la detecció precoç del càncer.

Així ho afirma un equip d'investigadors francesos del Laboratori d'Etologia Experimental i Comparada (LEEC) de la Universitat Sorbona París Nord, de la Universitat París-Saclay i de l'Institut Curie. El treball s'ha publicat a la revista iScience. Els autors principals són Baptiste Piqueret, Patrizia d'Ettorre i Jean-Christophe Sandoz.

Tal com expliquen els autors, un dels grans reptes en salut pública és desenvolupar eines no invasives, barates i eficients per detectar precoçment el càncer i així poder afrontar el tractament amb més garanties.

Una opció és aprofitar els compostos orgànics volàtils que emeten les cèl·lules tumorals i que poden servir de biomarcadors. Però el càncer és una malaltia complexa i cada tipus produeix unes molècules diferents. I això obliga primer a caracteritzar quina correspon a cada càncer.

Aquesta variabilitat fa que els mètodes d'anàlisi química en el laboratori no siguin ràpids ni senzills. I els nassos electrònics que s'han desenvolupat encara tenen limitacions.

Les formigues, més fàcils d'entrenar que els gossos

En diversos estudis anteriors s'han fet servir gossos per detectar aquestes substàncies volàtils, entre altres llocs, al Clínic de Barcelona. Però el mètode requereix llargs entrenaments. En un assaig que citen els autors i que es va publicar el 2019 a la revista Oncology, dos gossos van identificar correctament secrecions de la pell de dones amb càncer de mama amb una efectivitat del 90,3%, però van ser necessaris cinc mesos d'entrenament i 1.531 assajos per dur a terme 31 proves de memòria.

En canvi, tal com destaquen els investigadors, les formigues es poden criar fàcilment en condicions controlades, són barates i tenen un sistema olfactiu molt desenvolupat. Amb pocs assajos es poden entrenar centenars d'individus.

Estudis anteriors del mateix equip ja havien demostrat que formigues obreres de l'espècie Formica fusca, la més abundant i diversa del gènere Formica, podien respondre a estímuls olfactius concrets i retenir la informació durant dies. Ara han entrenat les formigues per associar certes olors de cèl·lules tumorals a una recompensa --una solució ensucrada-- com a estímul positiu perquè aprenguessin a detectar-les.

Les 36 formigues es van entrenar amb línies de cèl·lules de càncer d'ovari, de càncer de mama i cèl·lules no tumorals de mama. Van demostrar que el temps per trobar la recompensa es reduïa, demostració que cada cop reconeixien més fàcilment les substàncies indicatives de càncer.

Els resultats porten els autors a aquesta conclusió:

"Les nostres troballes suggereixen que fer servir formigues com a eines vives per detectar biomarcadors de càncer en humans és factible, ràpid i menys laboriós que fer servir altres animals."

Ara, l'eficàcia del mètode s'haurà d'avaluar amb assajos clínics. L'objectiu dels investigadors també és ampliar el ventall de substàncies relacionades amb el càncer que puguin ser detectades per les formigues.

També diuen que aquest mètode amb formigues es podria aplicar a altres malalties, com malària o diabetis, i en molts altres àmbits, com detecció de narcòtics, d'explosius o d'aliments fets malbé.

Gossos que detecten covid persistent

A l'espera d'avenços amb les formigues, se segueix treballant en l'ús de gossos. L'últim estudi publicat fa referència a la covid persistent. En un article que ha aparegut al Journal of Clinical Trials, un equip francoalemany encapçalat per Dominique Grandjean, de l'Escola Nacional de Veterinària d'Alfort, i Dominique Salmon, de l'Hospital Hôtel-Dieu de París, informa de l'ús de dos gossos entrenats per identificar substàncies volàtils relacionades amb la infecció per SARS-CoV-2.

Van identificar substàncies presents en mostres de suor de persones que tenen covid persistent i les van diferenciar de les procedents de persones que havien donat negatiu en les proves PCR.

En total, les mostres corresponien a 45 pacients amb covid persistent, la majoria dones, que havien tingut símptomes una mitjana de 15 mesos. Els gossos van identificar-ne 23, poc més de la meitat. Però amb 188 mostres de persones sense infecció van aconseguir descartar-les totes i no van donar cap fals positiu.

A més, durant la fase aguda de la malaltia els gossos van mostrar una sensibilitat propera al 95% i una especificitat del 97% en relació amb les mostres de persones que donaven negatiu en la prova PCR. I això porta els autors a fer aquesta afirmació:

"És de gran interès científic avaluar si els gossos poden identificar la persistència del SARS-CoV-2 en pacients de covid persistent, tal com fan en la fase inicial de la malaltia."

Però més enllà d'un nou mètode per al diagnòstic, els resultats també mostren que els antígens virals es mantenen en almenys alguns pacients amb covid persistent i "això obre la possibilitat d'opcions terapèutiques".

Per això, proposen elaborar assajos clínics de tractaments antivirals en covid persistent.

Finalment, consideren que amb una millor caracterització i detecció de les substàncies orgàniques volàtils, dels mètodes de recollida de mostres i de nous instruments que es puguin utilitzar en els punts d'atenció, la detecció per gossos també permetria aplicar aquestes proves a altres patògens importants que afecten els humans.